EL VEÏNAT DEL CARRER DE LA CARITAT A PALAFRUGELL

La Maria Gràcia ( Palafrugell 1941)   és l’única persona viva, actualment,  que viu i va néixer la Placeta d’en Bou (ara carrer de Pals). Ens explica que de ben petita jugava i corria per can Ral, una de les cases que tenia l’antiga fàbrica “Manufacturas del Corcho” [1]  per als treballadors.  El seu avi, Frederic Ral, treballador d’aquesta empresa vivia en una d’elles [2] , era el conserge i qui controlava el dipòsit d’aigua (pujava tres vegades al dia a “la torre modernista”) ja que d’aquí proveïen d’aigua a l’empresa, quan encara no n’hi havia aigua corrent a les cases. A més a més, els diumenges ordenava el magatzem i fins i tot li quedava temps per ensenyar a nedar a les filles del propietari (Joanet Màrio), era un home que servia per a tot... El pare, Laureà Boera Rius casat amb Flora Ral Ferrer, era mecànic de l’empresa d'autobusos Sarfa. Més tard va entrar a treballar a l’Armstrong on feia de mecànic ajustador de les màquines i aprofitava, quan podia, per arranjar màquine

És un relat escrit per la Maria Elena Horiuel, filla de l’Elena Mató. L'Elena amb 17 anys   L’Elena Mató Deulofeu, l’Elena de l’Estrella, va néixer al carrer de Palamós el dia 8 de març de l’any 1927. El seu pare era en Claudi Mató Vila, pagès, de can Mina dels Torrents, i la seva mare la Maria Deulofeu Frigola, modista, de can Morella del Bruguerol. Al cap d’un any d’haver nascut l’Elena va tenir un germà, en Pere, amb qui sempre ha estat molt unida. El mas de can Mina no donava per viure dues famílies, i en Claudi, que era l’hereu i un xicot espavilat, ja feia temps que buscava altres feines de mitja jornada sense deixar les tasques de pagès. Va estudiar per correspondència i va obtenir el títol de tècnic en reparació de ràdios l’any 1934, va ser el primer de tota la província i li arribaven ràdios espatllades per arreglar de tot arreu. També estudiava francès als vespres i llegia àvidament tots els llibres d’història, de viatges i de biografies que podia aconseguir. Va

Breu història de CA L' ENDAL Al final de tot del carrer Caritat nº 86 hi ha la casa dels arcs, que antigament havien estat tres cases de cos independents que passaren a dues. S’observa, a simple vista, perquè mantenen el mateix ràfec, tot i que n’hi ha una que no té arcada per les modificacions que segurament es varen portar a terme, en el seu moment, per poder tenir porta i finestra a la planta baixa. Aquesta casa, coneguda per ca l'Endal, ha evolucionat com totes les cases del carrer. Primer de tot hem de dir que formaven part de les cases de la família Poch (de la Font). Segons els registres municipals [1] . Els Poch-Avellí-Girbau eren propietaris de 6 cases en aquest indret i arribaven fins a la Font [2] . Ells vivien a la casa nº 78 (actual) i les altres cases les llogaven. Rosa Poch Avellí, ho tenia llogat a l’Eudald Trilla per una taverna, en aquella època era impensable que ho pronunciessin bé i va quedar per sempre com a Ca l'Endal.  Tot i que després varen ha

TERESA BOFILL VILANOVA ( Ullà 1942) Filla de Maria Vilanova Bataller, de Torroella de Montgrí, i de Joan Bofill Oliver, d’Ullà, va viure els primers anys de la seva vida a Ullà on va començar a anar a l’escola i va continuar a l’Estartit ja que amb la família van anar a viure al Mas Blanch [1] durant 3 anys. Més endavant es varen traslladar a Esclanyà, on feien de pagesos i des de petita ajudava als pares amb les tasques del camp, collia verdura i acompanyava a la seva mare en el mercat de Begur. Com gairebé totes les nenes d’aquella època per les tardes anava a aprendre a cosir. Quan tenia 10 anys, els pares varen venir a Palafrugell i la Teresa va continuar els estudis amb el mestre Sr. Planas. Es casà amb en Jordi Casanovas Sargatal, el “Xato” (Torroella de Montgrí, 1940 – Palafrugell  2006),  que en aquell moment portava la fleca de Torrent, on hi varen estar tres anys. En Jordi feia el pa per les nits i ella el venia, a la fleca, pels matins. El negoci no donava per a gaire i la

ENRIQUETA GARCIA DALFÓ (Palafrugell 1944)   És una altra dona del nostre carrer que ha tingut una vida professional molt intensa, actualment ja jubilada gaudeix de la vida familiar i casolana .... Tot comença l’any 1907 quan la Lluïsa Marquès compra la botiga del número 18 [1] del carrer Cavallers  i fa un canvi total de negoci, un comerç diferent, la primera i única cotilleria a Palafrugell on es feien faixes [3] . A partir de llavors ja es disposava a la vila d’un lloc on adquirir peces de roba interior que facilitaven amagar la panxa, cenyir el cos i lluir un tipus més estilitzat tot seguint la moda de les capitals  europees   de l’època.  Més endavant, l ’any 1924, passa a ser d’en Miquel Riera Vigas que la tindrà fins l’any 1945.  Un any més tard la compra el matrimoni format per la Pietat Dalfó Vila i en Didac Garcia Garcia i l’amplien, fent un gran aparador entre altres reformes. Diferents renovacions de la botiga. Imatges cedides per la família  Garcia-Dalfó La Pietat feia

  MARIA FORTIÀ POCH (Palafrugell 1939) Filla de  Joan Fortià  i de Marta Poch. El pare era guàrdia civil de la República a Barcelona. Durant la guerra el varen destinar a Palafrugell, al Casal i aquí va conèixer a la seva mare  Maria  i un moment donat varen retornar tots dos a Barcelona. Destinat a una caserna de la capital, una vegada acabada la guerra, va viure l’afusellament dels seus companys pel règim franquista   i ell es va salvar ja que per casualitat  va ser destinat a Terrassa per resoldre un conflicte de racionament.  A partir d’aquí va perdre la feina i va començar un llarg pelegrinatge per diferents poblacions buscant-se la vida. Al final el van contractar per treballar en el primer tren de l’estat, la línia Barcelona-Mataró. Llavors es van traslladar a viure amb l’àvia paterna a Bordils, el pare anava i venia amb tren (el tenia de franc) i va treballar a la Renfe fins que es va jubilar. La Maria va estudiar a l’escola de Bordils fins als 14 anys, va aprendre a cosir

  Avui toca la Rosa Moret, una altra dona, emprenedora, treballadora i amb molt de caràcter. ROSA MORET OBIS (Palafrugell 1939) Filla d’en Fortunat Moret Ferriol [1] i de la Lluïsa Obis Sunyer i germana del músic Pere Moret [2] . Viu al carrer de la Caritat des que es va casar l’any 1956 amb en Tomàs Palet Ponsatí. La seva mare portava la tintoreria Els mil colors de la Placeta d’en Bou i era popularment coneguda com “la Lluïsa dels Mil Colors”. Recorda amb especial estima els veïns propers com la família Bastons (d’en Josep Bastons, de la seva germana Marta casada amb en Bonal [3] ), també les llevadores, com la Isabel Forgas, així com d’altres   persones de la vila, en Modest Cuixart, entre d’altres. Als catorze anys, desprès d’estudiar comptabilitat amb el mestre Bonay, va treballar a les oficines de Can Mineu, fàbrica de taps de Ferrer i Jordà. En Tomàs, el seu marit, era de Can Batlle de Calella i regentaven un hotel i un restaurant familiar. Quan venia la feina, sobretot a la

MARIA RITA GALLART SAIS  Nascuda a Palamós l'any 1930, va viure la seva infantesa separada  del pare ja que va emigrar a Algèria, en aquell moment colònia francesa, on juntament amb el seu cunyat varen muntar una barberia i el seu cosí, que també els havia acompanyat, va muntar una pastisseria al costat. La seva intenció era posicionar-se econòmicament i més endavant portar-hi la família però en aquell moment va esclatar la guerra civil espanyola i la M. Rita i la seva mare ho varen haver de passar soles amb els avis a Palamós.   Palamós va ser molt bombardejada [1] per mar i aire i  recorda que en aquells moments portaven un  cordill amb una fusta penjada al coll per posar-ho a la boca per tal de no quedar sordes quan queia alguna bomba. També explica que un dia corrent cap al refugi els en va caure una molt a prop i ella i la seva mare varen sortir disparades però no els va passar res, no va tenir tanta sort una senyora que ana