MARIA RITA GALLART SAIS
Palamós va ser molt bombardejada[1] per mar i aire i recorda que en aquells moments portaven un cordill amb una fusta penjada al coll per posar-ho a la boca per tal de no quedar sordes quan queia alguna bomba. També explica que un dia corrent cap al refugi els en va caure una molt a prop i ella i la seva mare varen sortir disparades però no els va passar res, no va tenir tanta sort una senyora que anava amb elles i que va morir, imatge que no ha deixat de recordar mai.
Quan el pare va poder, va venir a buscar-les i varen passar uns anys a Algèria, però després va començar a haver-hi guerra[2] i ja que no era un lloc segur pels immigrants, sobretot europeus, i van decidir tornar.
Foto de casament. Fons família Xicoira-Guitart |
Amb 20 anys es casa i ve a viure a Palafrugell, al carrer de la Caritat. Portaven una sabateria al carrer de les Quatre Cases[3]on també venien ceràmica de la Bisbal: pots, cassoles de terrissa... Era una botiga que fiava i la gent del poble pagava quan podia, tenien obert a mig-dia i tancaven molt tard per la nit.
El fet de treballar
tots en el mateix negoci els va aportar qualitat de vida i podien organitzar-se
millor, així varen poder fer activitats junts, sobretot anar a ballar balls de saló
i ella sola anava a ballar ball en línia, Country.
Els agradava molt
el mar, tant l’hivern com l’estiu es banyaven, eren habituals de les platges. També
tenien una barca fondejada a Llafranc i quan tancaven la botiga, al migdia,
agafaven entrepans i es passaven unes quantes hores gaudint de les cales de la costa: Castell,
Cala Estreta, La Font Morisca..., això si! tornaven per anar a obrir a les cinc!
Més tard la seva
filla Mercè juntament amb el seu marit, portaven els mateixos articles a diferents
mercats de la contrada.
La Maria Rita es va jubilar amb 65 anys tot i que fins als 85 ajudava en tot el que podia a la família.
[1] Palamós va ser bombardejada repetidament per l’aviació de Mussolini i
pels vaixells Balears i Canarias.
[2] Des del 1830 va ser colònia francesa, l’any 1954 va començar la guerra
de descolonització que va durar fins l’any 1962.
[3] Era la continuació del negoci que abans de la guerra havia tingut la
Júlia Lloveras a la Fonda de l’Estrella i que durant la guerra varen tancar,
anant pels masos a vendre les espardenyes i la terrissa per tal de poder
menjar.
[1] Palamós va ser bombardejada repetidament per l’aviació de Mussolini i
pels vaixells Balears i Canarias.
Comentaris