MARIA RITA GALLART SAIS

MARIA RITA GALLART SAIS 



Nascuda a Palamós l'any 1930, va viure la seva infantesa separada del pare ja que va emigrar a Algèria, en aquell moment colònia francesa, on juntament amb el seu cunyat varen muntar una barberia i el seu cosí, que també els havia acompanyat, va muntar una pastisseria al costat. La seva intenció era posicionar-se econòmicament i més endavant portar-hi la família però en aquell moment va esclatar la guerra civil espanyola i la M. Rita i la seva mare ho varen haver de passar soles amb els avis a Palamós.  

Palamós va ser molt bombardejada[1] per mar i aire i recorda que en aquells moments portaven un  cordill amb una fusta penjada al coll per posar-ho a la boca per tal de no quedar sordes quan queia alguna bomba. També explica que un dia corrent cap al refugi els en va caure una molt a prop i ella i la seva mare varen sortir disparades però no els va passar res, no va tenir tanta sort una senyora que anava amb elles i que va morir, imatge que no ha deixat de recordar mai.

Quan el pare va poder, va venir a buscar-les i varen passar uns anys a Algèria, però després va començar a haver-hi guerra[2] i ja que no era un lloc segur pels immigrants, sobretot europeus, i van decidir tornar.

Foto de casament. Fons família Xicoira-Guitart

Amb 20 anys es casa i ve a viure a Palafrugell, al carrer de la Caritat. Portaven una sabateria al carrer de les Quatre Cases[3]on també venien ceràmica de la Bisbal: pots, cassoles de terrissa... Era una botiga que fiava i la gent del poble pagava quan podia, tenien obert a mig-dia i tancaven molt tard per la nit.

El seu marit Antoni Xicoira Lloveras, era un mecànic molt enginyós i tenia un taller on juntament amb el seu pare, fabricaven bombes de pou i motors fora borda al Carrer Palamós, 29. El taller va estar en actiu del 1955 fins al 1970, moment que va començar el turisme massiu i tots dos varen dedicar-se a la botiga.

El fet de treballar tots en el mateix negoci els va aportar qualitat de vida i podien organitzar-se millor, així varen poder fer activitats junts, sobretot anar a ballar balls de saló i ella sola anava a ballar ball en línia, Country.

Els agradava molt el mar, tant l’hivern com l’estiu es banyaven, eren habituals de les platges. També tenien una barca fondejada a Llafranc i quan tancaven la botiga, al migdia, agafaven entrepans i es passaven unes quantes hores  gaudint de les cales de la costa: Castell, Cala Estreta, La Font Morisca..., això si! tornaven per anar a obrir a les cinc!

Més tard la seva filla Mercè juntament amb el seu marit, portaven els mateixos articles a diferents mercats de la contrada. 

La Maria Rita es  va jubilar amb 65 anys tot i que fins als 85 ajudava en tot el que podia a la família.


Cartell d'un motor fabricat per l'Antonio
Fons família Xicoira-Guitart




Anna Cuesta  i Montse Miró

[1] Palamós va ser bombardejada repetidament per l’aviació de Mussolini i pels vaixells Balears i Canarias.

[2] Des del 1830 va ser colònia francesa, l’any 1954 va començar la guerra de descolonització que va durar fins l’any 1962.

[3] Era la continuació del negoci que abans de la guerra havia tingut la Júlia Lloveras a la Fonda de l’Estrella i que durant la guerra varen tancar, anant pels masos a vendre les espardenyes i la terrissa per tal de poder menjar.










































 


















[1] Palamós va ser bombardejada repetidament per l’aviació de Mussolini i pels vaixells Balears i Canarias.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

JOSEP GRANÉS HOSTENCH (1915 – 1982)

ON EREN, ON SÓN LES DONES?

L’INICI DE L’ ATLETISME A PALAFRUGELL.