Havent fet en aquest blog els poetes i els escriptors que ja no estan amb nosaltres, ara ens toca parlar dels que encara estan en actiu. Constatem que alguns són molt prolífics, d’altres han escrit algun llibre puntualment sobre temes concrets, per allò de “cadascú per on l’enfila”, i hi ha qui es dedica a plasmar les seves inquietuds al paper només fent d’articulistes. Però hem de reconèixer que tenim un gran ventall de personatges al nostre carrer i encara que alguns ja no hi visquin, tots hi han passat en algun moment. No hi trobareu tots els que hi haurien de ser, n'hi falta algun per voluntat pròpia i ho respectem.
 |
| Foto: M. Miró |
Estan ordenats/des cronològicament:
M. Elena Orihuel Mató
La Maria Elena va néixer a la fonda de l'Estrella l’any 1950. Va anar a l'escola Santa Teresa, amb la mestra Tulita Roldós, i més tard a l'acadèmia Sant Jordi amb el mestre Joan Fargas.
M. Elena Orihuel 2025. Col·lecció Orihuel-Mató
Quan tenia 13 anys va participar en un concurs de redacció que el Ministerio de Educación Nacional i l'empresa Coca-Cola organitzaven en l'àmbit de tot l'estat, on hi estaven convocats els nois i les noies de quart de batxillerat. La Maria Elena va guanyar a la província de Girona i quedà tercera en el concurs estatal. El premi consistia en l'estada d'una setmana a Nova York, coincidint amb la Fira Mundial del 1964. Aquesta experiència va suposar un notable revulsiu en la vida de la noia, que va prendre consciència de què el món era molt gran i les persones molt diverses. Va acabar el batxillerat a l'institut Jaume Vicens Vives de Girona i es va llicenciar en Biologia per la UB l'any 1973.
Va exercir com professora de Ciències Naturals en instituts de Barcelona fins el 1994. Aquell any es va incorporar a la conselleria d'Ensenyament com a assessora tècnica docent, on va seguir treballant fins a la seva jubilació.
Al llarg de l'etapa de docent va participar el l'elaboració de diversos materials didàctics de ciències naturals, d'educació per a la salut i d'educació ambiental. També va formar part de l'equip de redactors de la Enciclopèdia “Activa Multimedia”, de l'editorial Plaza&Janés.
Ja en el departament d'Ensenyament va participar en les publicacions que es feien en la unitat on treballava, duent a terme les tasques de coordinació dels autors, unificació dels diferents estils i ajustaments i retocs dels material fins a la seva impressió.
Actualment, tot i que viu a Barcelona, és col·laboradora, com a correctora d'alguns articles de la Revista de Palafrugell i de la del Baix Empordà i de tant en tant passa dies a la nostra vila, a la seva casa natal: l'emblemàtica fonda de l'Estrella.
Ramon Piferrer Cabezas
Va néixer l’any 1957 a la casa coneguda per cal cisteller (ofici dels seus avantpassats) del carrer de la Caritat. Va estudiar al col·legi Prats de la Carrera i va començar de jovenet en el món del teatre, al Casal Parroquial, fent entre d’altres obres els pastorets en el paper de dimoni gros.
Ramón Piferrer l’any 2016. Foto Paco Dalmau
Des de l’any 2011 forma part de la junta Coordinadora de Pastorets de Catalunya i ha esdevingut un referent, especialista en aquest tema, del que conserva una gran fons. El 2016 en un dels actes en la commemoració del Centenari del text dels Pastorets de Josep M. Folch i Torres va preparar un text per l’Adoració dels Pastors que es va portar a terme al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat i va fer entrega d’un bastó fabricat pel seu pare a la Fundació Folch i Torres.
Sobre aquest tema ha escrit varis articles a la Revista de Palafrugell, a la del Baix Empordà i és coautor juntament amb Àngela Martí Santanach del llibre «Pastorets a Palafrugell 60+60. Recull Històric» Edicions de la Revista del Baix Empordà, núm.2. Palafrugell 2012.
Va ser Palafrugellenc de l’Any el desembre del 2012.
El 2024 va fer un diorama sobre l’escena dels dimonis, dels pastorets, que l’exposà a casa seva. Recreà l’escenari amb tots els personatges de l’època i fou dedicat a Luís Molinas i a Josep Serra Cochs “en Grana”, ambdós veïns de la Caritat.
Teresa Bonal Bastons
Nascuda l'any 1959, filla d'en Lluís Bonal Salabert i la Marta Bastons Fàbrega. Va estudiar a l'Escola Santa Teresa de Palafrugell, a l’Acadèmia Sant Jordi i a l’Institut Frederic Martí Carreras de Palafrugell, fent posteriorment els estudis de mestra per la Blanquerna a Barcelona, i finalment es llicencià en Filologia a la Universitat Central de Barcelona. Treballà a l’escola Barceló i Matas de Palafrugell on coordinà la revista La Xerraire entre el 2006 i el 2012.
Teresa en una fotografia recent. Col·lecció Teresa Bonal
Els anys 2002 i 2011 feu de col·laboradora a la Revista de Palafrugell. El 2006 col·laborà també, juntament amb d'altres autors locals, en el llibre El paisatge d'en Jordi Turró i en Paco Dalmau.
Entre els anys 2006 i 2008, forma part del consell de redacció del volum anual Crònica d'un any. És coautora amb Oriol Oller del volum Josep Bastons. Taller de l'havanera. Actualment col·labora, conjuntament amb Núria Sàbat, a la revista Gavarres, dedicada a divulgar el patrimoni del massís de les Gavarres. També ha col·laborat en d'altres revistes, com ara Vèlit, Revista de tot l'Empordà, ja desapareguda, i Descobrir Catalunya.
Pep Bofill Miquel
Va néixer a Figueres l’any 1962 on s’havia traslladat la família per raons laborals. Va estudiar a la Salle de Figueres i va continuar els estudis a Palafrugell, al col·legi Prats de la Carrera, moment que tota la família va venir a viure a la Vila, primer al carrer Passeig del Nord, més endavant al carrer Anselm Clavé i finalment, de propietat, al carrer de la Caritat 25, xamfrà Constància.
L’afició al teatre el portà a representar varis personatges dels Pastorets d’en Folch i Torras al Casal Popular, i d’altres obres amb el grup d’aficionats de la Creu Roja Joventut, dirigits per en Fèlix Pérez.
Pep Bofill any 2012. Foto: Paco Dalmau
Alumne avantatjat del periodista Santi Massaguer, juntament amb ell, va iniciar l'edició i la publicació de l'anuari Crònica d'un any. Corresponsal de premsa del Punt Diari amb les funcions de fotògraf i redactor. Col·laborador de la Revista de Palafrugell —des dels inicis de la nova època—; El Campanar; Guaita!, i esporàdicament altres publicacions comarcals.
També va tenir un programa propi a Ràdio Palafrugell amb grups d'escolars. Va ser corresponsal de Ràdio Cadena SER Empordà. Així mateix és un dels fundadors de l’Associació Cultural i Sardanista de Palafrugell.
Dirigits per l’artista Josep Puig reprèn l’art de Talía amb les representacions de “La filla del mar” d'Angel Guimerà, i altres personatges de versions dels Pastorets escrits per Josep Puig: “Vigília de Nadal” i “El pastoret del Pessebre”. Aprofitant un permís del Servei Militar destinat a Sevilla, ajuda a la confecció dels Gegants i Capgrossos de Palafrugell, al costat d’en Josep Puig. Ha cantat de tenor a les Coral Mestre Sirés i la Coral Nit de Juny.
Forma i dirigeix el Grup de Teatre Juvenil Xeix amb joves escolars de la Vila, i presenten varies obres com “l’Alegria que passa” d’en Santiago Rosiñol, “Demà a les tres de la matinada” d’en Pere Calders (adaptació del llibre i assessorat per l’autor), i “El cas del Sr. Torroella” escrita expressament per Josep Martí Clarà “Bepes”. L’estreta amistat amb el músic Ricard Viladesau i el poeta “Bepes”, li dediquen la composició de la sardana i lletra ”A Pep i Núria” com a regal de noces. Coincidint amb Ciutat Gegantera de Palamós, formen un grup de grallers per acompanyar els gegants de Palamós, i participen en concursos amb destacats guardons.
Actualment destaca com a presentador i dinamitzador de diferents esdeveniments de la contrada, i n'és administrador de la revista de Facebook "Fets i gent de la Vila del Peix fregit".
.jpg) |
| Presentació de la 3a edició del llibre Coses Sentides. El parlar de Palafrugell, l'any 2019. Maria Bruguera i Carlos Serra (autors) i el doctor Antoni Beltran Genescà (al centre). Foto Paco Dalmau |
Va néixer a Palafrugell, actualment, resideix a Mont-ras, durant uns anys va viure al carrer de la Caritat.
Graduada en Gestió d’Allotjaments Turístics, Informació i Comercialització Turístiques.
Entusiasta de la història i la parla local, s’autoanomena “caçadora de palafrugellenqueries", l’escriptor local Josep Martí Clarà “Bepes” utilitzava aquest mot per englobar paraules, expressions i frases fetes autòctones de Palafrugell.
L’any 2001, guanyà el 1r. Premi de narrativa ‘Bepes’, convocat pel diari comarcal La Proa.
El 2009, fou coautora, juntament amb Carlos Serra Mayoral, del llibre Coses sentides. El parlar de Palafrugell d’Edicions Baix Empordà, Llibre del que s’han fet tres edicions.
Creadora del blog “Històries de Palafrugell”(iniciat el 2014 i encara actiu) .
L’Any 2016, aconseguí el Premi d’articles periodístics Santi Massaguer amb l’article: El llegat de Josep Torres i Jonama i la depuració de l’educació catalana durant el franquisme.
El 2019, publicà l’estudi: Els exvots mariners de l’ermita de Sant Sebastià de la Guarda, per a l’Institut d’Estudis del Baix Empordà.
Col·laboradora del programa “Trossets Compartits” de Ràdio Palafrugell, és articulista de la “Revista de Palafrugell” i col·labora ocasionalment per a les revistes “La Torre Ferrera” i “El Crit”, ambdues de Mont-ras i l’anuari “Crònica d’un any” de Palafrugell.
Anna M. Cuesta Sanz nascuda a l’any 1951 a Burgos, actual veïna del carrer de la Caritat i Montse Miró Ros, Torroella de Montgrí 1955, aficionades a la recerca històrica.
Articulistes a la Revista de
Palafrugell a la secció Història i Patrimoni, donem a conèixer les
característiques del edificis i personatges interessants de la vila. També
col·laborem amb la Revista del Baix Empordà.
Fundadores juntament amb Ramir Lacasa i Jaume Isern del blog del carrer de la Caritat que ha esdevingut punt d’informació històrica de personatges, famílies i nissagues tant del carrer com de la vila. El gran nombre de visites, més de 17.000, donen fe del ressò mediàtic que està tenint aquest format digital: https://elveinatdelacaritatapalafrugell.blogspot.com/.
 |
| Rebent el premi Santi Massaguer 2024 de mans de la seva vídua. Foto Paco Dalmau |
Comentaris