En una època de gran prosperitat per a la vila, a principis del segle XX, Palafrugell va rebre molta gent de les rodalies, entre ells la família Planas.
Damià
Planas Ristol de Vilabertran i Catalina Riembau Pons de Sant Feliu de Boada, s’instal·laren
a la nostra població a finals del 1800. Aquí tingueren els seus set fills: Esteve
(1874), Tomàs (1876), Francesc (1879), Emili (1882), Marià (1882), Marcel·lí
(1884) i Mercè (1884).
El seu fill Marcel·lí, conegut com “Marcelino” (Palafrugell 1884-1945) casat des de l’any 1910 amb Consol Hostench Pagès, també coneguda com “la Consuelo” (Albons 1887- Palafrugell 1976) que era filla de Josep Hostench de Vilademat i Teresa Pagès de Massanet de Cabrenys vivien al carrer de la Caritat nº 12.
 |
| Consol Hostench. Foto Família Planas Valdívia |
Parada de roba de la família Planas, davant de Can Serra. En Marcel·lí i la Consol. Foto Família Planas Valdívia
Ambdós treballaven d’operaris en el sector del suro i ho combinaven amb la venda ambulant de roba a Plaça Nova, en un temps que no hi havia gaires botigues ni cap centre comercial, això passava a principis del segle XX. La “Consuelo” parava i desparava, cada dia de mercat, al davant de can Serra amb l’ajut del seu marit. Al veïnat la recorden i la descriuen com una senyora gran, amb cabells blancs, corbada endavant pel pas dels anys i vestida tota de negre, molt amable i bona persona. La Consol i en Marcel·li varen tenir dos fills: Teresa Planas Hostench, nascuda el 1911 i Josep Planas Hostench (Palafrugell 1917-1981).
El seu fill Josep Planas Hostench va estudiar als Maristes, prop de casa seva, acabats els estudis bàsics es va posar a treballar a la fusteria de can Vilella (actual Gretel) coneguda per la fabricació de taüts i perquè totes les famílies, malauradament, un moment o altra n’havien de ser clients. El seu ofici fuster, però com a altres nois de la seva època li va tocar anar a la guerra (1936-1939) i una vegada acabada la contesa va haver de fer tres anys de servei militar obligatori, per després reemprendre el seu ofici de fuster.
Josep Planas Hostench. Foto: Família Planas Valdívia
Ja de jove tenia idees que li ballaven pel cap, era molt creatiu i una mica aventurer i buscava la manera de guanyar-se la vida d’una manera diferent. A la feina uns dels jocs que practicaven, de tant en tant amb els altres treballadors, era agafar una fusta del taller i practicar a veure qui tenia més força i habilitat per clavar els claus llargs d’un sol cop. A vegades feien apostes, qui guanyava se’n portava uns calerons! En Josep va començar a rumiar que si era un joc interessant pels companys de feina també podia interessar a altra gent.
Parada de punteria amb dards. Maria Valdivia i Josep Planas Valdívia, any 1972
En Josep, va decidir muntar una parada per anar a les fires, primer a la vila i més tard a les poblacions veïnes, on el repte era que si clavaves uns quants claus a la primera, a la fusta, te’n portaves un premi. Al final va acabant sent una parada important d’habilitat i força d’aquella època. Cal tenir present que a principis del segle XX, no hi havia gaires parades, les més tradicionals eren els cavallets, les barraques de tir i punteria, les barques d’en Jaumet i més tard els autos de xoc.
Pesca de la tortuga, com es pot observar acompanyant a les tortugues, en un espai al centre, també hi havia peixos, només per a decoració. Foto Família Planas Valdívia
Amb aquesta parada va recórrer moltes fires per la contrada i amb el temps entre les seves idees i altres amb les que es va inspirar i millorar va ampliar el negoci, creant un petit imperi firal amb diferents atraccions on hi participava tota la família (pesca, tir, dards, tren, cars, cavallets, llits elàstics...). Estava legalitzat com empresa firaire, havien de tenir un carnet per poder demanar els corresponents permisos i complir els requisits exigits a cada municipi. Estaven al corrent de totes les fires d’arreu de Catalunya.
Va innovar la pesca d’ànecs, transformant-la en la pesca de la tortuga (amb tortugues de Florida vives) coneguda amb el nom de “Pesca americana” pels anys 1950. Fins a les hores la parada de pesca era amb ànecs de plàstic i tots recordem la fascinació que va crear en el seu moment el fet de poder pescar tortugues de veritat i que es movien. Varen ser altres temps, altres costums i altres principis que avui dia és impensable però que en una altra època va captivar a les criatures. Una altra atracció que varen versionar és la del tren del dimoni que es varen inspirar amb el de la bruixa. Així mateix tenien els cavallets, una pista de karts, llits elàstics...i moltes altres parades.
Amb el temps van acabar anant a altres destinacions com: Mallorca, Bilbao i també Pamplona. A Mallorca en Josep coneixeria a la seva esposa Maria Valdívia amb qui tindria tres fills: en Josep, la "Chelo" i en Joan i tota la família es va involucrar en aquest negoci fins a la jubilació.
Parada de Tir a cistella. Inspirat en el Bàsquet. Foto Família Planas Valdívia
Des de molt antic a Palafrugell, pel juliol, se celebra la Festa Major en honor a Santa Margarida patrona de la vila. Sempre s’han organitzat moltes activitats, entre elles la fira d’atraccions que ha anat canviat d'ubicació depenent de les necessitats d’espai. El primer lloc que hem trobat a la premsa és de principis del segle XX al carrer de Sol, actual Torres Jonama, a continuació passà al pati de l’escola Torres Jonama, després es traslladà als terrenys que avui ocupa el CAP, més endavant varen anar a «can Prats», posteriorment a la zona en front de l’Institut Frederic Martí i també ambdós costats del carrer Ample i finalment a l’actual ubicació al recinte Firal.
 |
| Parada de punteria de la família Planas |
El divertiment i el joc formen part de totes les cultures. Tot i que l’origen de les fires eren comercials, varen anar afegint atraccions més lúdiques destinades a la població tant d’adults com d’infants i són una mostra més d’aquest afany de passar-ho bé sobretot la mainada però també els adults.
De la mateixa manera que la societat ha evolucionat aquest món de les atraccions també ho ha fet gràcies als canvis tecnològics, amb la introducció d’engranatges, motors elèctrics, efectes de llum i so, etc.
I de la Família Planas només ens cal dir que entre tots: pares, fills, oncles i tietes, han portat un gran nombre d'atraccions en aquest món de les fires, cada branca gestionava les seves però es movien junts.
En aquest moment, jubilats tots, ja no tenen cap parada però conserven maquetes d'alguna d'elles.
 |
| Maqueta dels cavallets, propietat de la família |
 |
| Maqueta de l'atracció dels Cars |
 |
| Maqueta dels Llits elàstics i al costat la zona de caravanes on vivien mentre treballaven |
 |
| El tren del dimoni de la Família Planas que encara el podem veure cada any a la fira de Palafrugell. Foto: M. Miró |
 |
| El logo de l'empresa. Foto: M.Miró |
Anna M. Cuesta i Montse Miró
Comentaris