ON EREN, ON SÓN LES DONES?

 

La idea de fer un estudi sobre el carrer de la Caritat ens va engrescar de seguida. Fer una investigació històrica és un repte apassionant perquè conèixer el passat ens permet entendre el present i construir un bon futur.

Dur a terme el treball de camp, entrevistes, visites a arxius, consulta de bibliografia, etc, ens ha possibilitat endinsar-nos en la història del carrer i en les vides de les persones que hi han viscut, esbrinant fets i històries interessants.

A la nostra recerca¹ no hem trobat dades de dones per a poder fer una biografia seva fins el segle XIX. La història escrita que trobem fins llavors és sobre homes i fets en els que intervenen homes.

I les dones, on eren? On són les dones? Per què no surten a la història d’aquests segles?

  Dones i nenes proveint-se d’aigua per la llar a la font, a la dreta entrada al carrer Caritat. Fotografia cedida per Salabert Fotos

Malauradament fins el S.XVIII, en els arxius de naixements i batejos trobem solament el nom de pila de la mare, sense cognom (tot i que és qui porta el nounat al món), mentre que del pare s’escriuen nom i cognoms i per tant es pot fer un seguiment biogràfic. La història escrita per homes ens ha privat de molts dels sabers de les dones, de les seves maneres de veure el món, de pensar-hi i d’actuar en ell. Quanta saviesa perduda!

On eren les dones del carrer de la Caritat, doncs?

    Fotografia dones venent al mercat. Font https://ipep.cat/ca/mercats/mercat-diari/historia-del-mercat

Com arreu, a més de parir, tenir cura d’infants, avis i malalts, eren proveint-se d’aliments de l’hort i del corral o adobant-los per poder fer dinars per la família, cada dia de l’any, tots els anys; a més d’això, tenen cura de l’habitatge, de la roba familiar, col·laboren en els conreus o remendant xarxes de pesca, i a partir de la industrialització, fent treballs per les fàbriques, a més a més.

Tant les dones anònimes com de les que hem trobat informació, han nascut, han viscut o han treballat al carrer de la Caritat. Dones que han rigut, han plorat, que han trepitjat per on passem avui nosaltres. Des d’aquí el nostre reconeixement per totes elles ja que nosaltres gaudim d’un present en el qual les seves sensibilitats, la seva creativitat, la seva fortalesa, els seus somnis i les seves aportacions han tingut molt a veure. Gràcies pels seus esforços, pels seus sacrificis, pel seu treball i lluites anònimes.

El següent llistat és de les dones que han set al nostre carrer i de les quals sí que hem pogut recollir dades: L’Anita Prats, l’Anna Ferrer, l’Antònia Boadella, l’Antònia Mascort, l’Antònia Esparragó, la Clareta, la Carme Gassul, la Carme Pareta, la Gertrudis Roldós, la Isabel Forgas, la Júlia Frigola, la Maria Bastons, la Maria Gràcia Pi, la Maria Silvestre, la Montserrat Ricart, la Narcisa Oliver, la Remei Ribas, la Teresa Feliu, la Rosa Moret, la Victòria Girbau...

Les primeres dades trobades han estat perquè en quedar-se vídues constaven en els censos, cèdules, matrícules, (com a vídues de..) i més tard perquè tenien professions de cura de les persones, com mestres i llevadores. En el segle XX hem trobat també propietàries de finques, empresàries, botigueres, conserges, fondistes, modistes, alguna hipotecària, alguna poetessa i d’altres que tenien negocis de les quals encara estem estem recollint dades.

Felicitem-nos pels avenços haguts respecte de les dones, la seva presència, les seves aportacions i en drets de igualtat, cal ésser a la guait, però, molt a la guait, perquè darrerament estem visquen alguns retrocessos que no ens podem permetre.

Si sabeu històries de dones del carrer de la Caritat us animem a compartir-les, perquè no es perdi el seu saber fer ni tampoc la seva petjada.

 Anna Cuesta

1 Tot i que la primera cita escrita Barri de la Caritat és de l’any 1333, hem visionat documents a partir de l’any 1529