EL VEÏNAT DEL CARRER DE LA CARITAT A PALAFRUGELL

          Novel·lista, pintora, polifacètica   La Núria Masot [1] neix a Palma de Mallorca l’any 1949, on vivien els seus pares per motius de feina, als cinc anys es traslladen a Barcelona. A la Ciutat Comtal estudia i més tard treballa de periodista en el Diari de Barcelona, a Radio Barcelona i també a l’Enciclopèdia Catalana i a l’Editorial Bruguera.   Sempre s’ha mogut en el món de la cultura i l’art amb una gran capacitat creadora. Emprenedora i tenaç ha liderat diferents projectes en el món de les arts.   Molt vinculada al teatre va fundar la Companyia Roba Estesa [2] , essent actriu i directora de teatre a la sala Cúpula Venus a les Rambles de Barcelona des de l’any 1979 al 1986. Aquesta companyia era un grup de carrer, d'animació, que feia un teatre que parlava de la gent, dels seus interessos i preocupacions, era un espai d’idees amb projecció popular. Les obres les creaven conjuntament els membres del grup en les quals la música ocupava un lloc important. Van passa

  Al nostre carrer, la ràdio també ha tingut el seu protagonisme. En primer lloc hem de parlar d’en Claudi Mató  que havia estudiat per a tècnic de ràdio [1] i tenia el taller al carrer Palamós, nº 18, on vivia amb la seva esposa Maria Deulofeu i la seva filla Elena. Més tard compraria l’edifici de la Fonda l’Estrella que la portava la Maria, i a finals dels anys quaranta en Claudi va posar una serreria  al pati, compaginant els dos negocis alhora fins als anys cinquanta.   Més endavant ja publicarem un article més extens sobre la Fonda l'Estrella ja que és un dels edificis amb més història del carrer. L’altre era en Joan Pasqual Martí de la casa nº  80 , el seu fill en Joan Pasqual Carbonell ens ho explica: - El meu pare era lampista, amb empresa pròpia. Durant la guerra civil li varen col·lectivitzar el negoci i no li varen tornar mai per això va entrar a treballar a FECSA, a la vegada va començar a estudiar per a tècnic de radio i va posar una botiga al carrer de la Caritat

  La idea de fer un estudi sobre el carrer de la Caritat ens va engrescar de seguida. Fer un a investigació històric a és un repte apas s ionant per què conèixer el passat ens permet entendre el pr esent i construir un bon futur . Dur a terme el treball de camp, entrevistes, visites a arxius, consulta de bibliografia, etc, ens ha possibilitat endinsa r-nos en la història del carrer i en les vides de les persones que hi han viscut, esbrinant fets i històries interessants. A l a nostra recerca 1 no hem trobat dades de dones per a poder fer una biog r afia seva fins el segle XIX. La història escrita que trobem fins llavors é s sobre homes i fets en els que intervenen homes. I les dones, o n eren? On són les dones? Per què no surten a la història d’aquest s segles?   Dones i nenes proveint-se d’aigua per la llar a la font, a la dreta entrada al carrer Caritat. Fotografia cedida per Salabert Fotos Malauradament f ins el S.XVIII, en e ls arxius de naixe

Som 4 amics, tres veïns de la Caritat: la Montse, en Jaume i l'Anna, i en Ramir un gran estudiós del nostre carrer i de Palafrugell.  A resultes de voler fer un estudi sobre el carrer de la Caritat: de les persones, de les cases, negocis, anècdotes i tot el relacionat amb el veïnat, ens hem trobat amb un gran ventall d'informació, de la qual tenim el propòsit de publicar un llibre més endavant i, mentrestant compartir amb vosaltres alguna de les troballes . Us podem avançar que tenim més de 60 personatges interessants, que han fet grans aportacions en diferents camps: en el món empresarial, de la música, cultural i de la salut. També esmentem els personatges populars, molt coneguts i recordats al veïnat.   Ens hem quedat sorpresos que en un carrer no gaire gran, hem fet moltes troballes de gran riquesa cultural i social, gràcies a això tenim una altra mirada cap als altres carrers.

A vista d’ocell la planta del carrer de la Caritat de Palafrugell descriu una graciosa corba i a peu pla té un perfil en pendent, totes dues característiques, amb alguna altra que les alineacions urbanístiques han dissimulat, són reminiscències d’una petita i antiquíssima riera estacional de les que s’hi van formar en la conca hidrogràfica del vessant sud del massís de Begur. A redós d’aquell intermitent curs d’aigua, a voltes torrencial, però sempre beneficiós per l’agricultura, es van anar instal·lant alguns masos fins que van adquirir una identitat comunitària diferenciada de la que era pròpiament la vila, que s’identificava exclusivament amb el nucli que encerclava la muralla. Aquella comunitat de masos, notòriament separats del castell per prats i hortes, es constituí en veïnat i rebé la denominació de La Caritat. Des de llavors ha mantingut a través dels segles la mateixa identitat, perpetuada en el nom del carrer i conservada en la memòria de la gent que hi ha viscut. De les per