 |
| Llibres antics a les golfes de can Lluís Molinas, actualment dipositats al Museu del Suro. Foto M. Miró |
El carrer de la Caritat, tot i que gairebé passa inadvertit, quan comences a fer recerca et dones compte de la gran riquesa humana, artística i cultural que ha persistit en el temps; exemple d’això són la diversitat d’artistes que han viscut al carrer: poetes, escriptors, pintors, actors...
En un anterior article, en aquest mateix blog, ja hem escrit sobre els poetes, en aquest volem retre homenatge als escriptors i articulistes que ja no tenim entre nosaltres.
Hem resumit les seves biografies ressaltant la seva vida d’escriptors i articulistes, més endevant podreu ampliar la informació en el nostre llibre «El carrer de la Caritat i la placeta d’en Bou», en premsa, esperem que sigui imprès aviat!
Tots aquests escriptors ens han ajudat a saber de la història de Palafrugell, escrivien sobre el moment, plasmant en el paper totes aquelles anècdotes, vivències, preocupacions, projectes... que els va tocar viure, una feina digna de mèrit.
Compartim els seus noms amb vosaltres perquè us animeu a llegir els seus escrits, avui us parlem de:
Josep Torres Jonama (Palafrugell,1857 – Niça,1946).
 |
| Josep Torres Jonama en una foto de La Crónica-20-07-1907-núm.327 AMP |
De família benestant, els avis paterns visqueren uns anys al nostre carrer i també els seus oncles, Barris i Buixò i Jonama repartits entre el carrer de la Caritat i el de la Constància.
Josep va esdevenir un gran
empresari surer, va fer una gran fortuna emigrant primer al Estats Units i va acabar tenint fàbriques a diferents països: Estats Units, Mèxic, Portugal i a
Palafrugell.
Tot i que aquí ens cenyim a la
seva vessant d’articulista no podem deixar d’esmentar que va ser un gran filantrop que no es va oblidar mai de la nostra vila, col·laborant econòmicament en els àmbits de l’educació, salut i
d’infraestructures. Va finançar les escoles, va subvencionar carrers, obres a l’església, l’hospital, entre d’altres. Va
escriure sobre economia mundial i sobre el sector surer enviant els escrits a
la premsa local des dels E.E.U.U.
Alguns del seus articles:
- Desde Estados Unidos. Datos estadísticos.
Corcho y tapones. Setmanari la Crònica. AMP. La Crónica.
18/8/1904. Pàg.1
- Desde New York. AMP. Setmanari La
Crónica. 7/7/1904. Pàg. 2.
- Notas agrícolas. Estados Unidos de América del Norte. Setmanari La Crónica, 8/9/1904. Pàg.1.
Josep Ferrer Mascort (Palafrugell, 1875–1918)
.jpg) |
| Retrat de Josep Ferrer Mascort “Anco Marcio”. Foto Jaume Ferrer Massanet. AMP |
Va estudiar a l’Acadèmia Palafrugellenca i va cursar la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona. Gran aficionat a la filosofia, va ser un home molt culte i que va influir en els intelectuals locals de l’època. Vivia a la casa núm. 49.
Josep
Pla el reconeixia com el seu mestre, va escriure molts articles a la premsa,
sobre tot d’economia, utilitzant diferents pseudònims: Anco Marcio,
Licenciado Cedillo, Galdosià, Doctor Centeno, Félix de Montemar, Eriberto
Campanella etc.
També va ser articulista a La
Imparcialidad (1896), redactor del setmanari La Crónica (1903), redactor
en cap del setmanari regionalista Baix Empordà i l’any 1905 el trobem com a
col·laborador de la revista Emporium, on hi escribia el bo i millor de les lletres catalanes.
L’any
1921, Publicacions Empordà, va publicar el llibre Instantànies, que aplegava
els seus articles del setmanari Baix Empordà.
Durant la República va tenir un carrer amb el seu nom a la nostra vila, acabada la contesa aquest carrer va recuperar el nom anterior de Quatre Cases, desposseint-lo d’aquest honor i fins avui dia, tot havent estat un reconegut escriptor de la nostra població, no hi ha cap carrer que porti el seu nom.
|
 |
| "Gori". Parcial de foto d'Octavi Frigola Girbal. AMP. Col·lecció Joan Frigola Jordà. |
Els seus pares, hisendats, regentaven
una botiga de betes, fils, robes i sedes al detall, un negoci que ell va mantenir.
Era conegut pel sobrenom de
«Gori». L’any 1908 es casà amb Carme Fina (del Vilar) i van viure a la casa
número 54 del carrer, coneguda actualment per can Molinas.
L’any
1907 el trobem citat a la premsa del moment formant part del consell Directiu
del Centre Nacionalista Republicà de Palafrugell (Llibertat 30/3/190).
Va ser redactor del Setmanari
La Crònica el citen el 1909 en motiu de la mort del seu pare, sabem que
escrivia articles d’opinió al setmanari, però no n’hem trobat cap de signat.
Fermí Vergés i Vergés (Palafrugell, 1909 — Barcelona, 1986)
 |
| Revista de Palafrugell -maig-juny 1992-núm. 1-Segona època |
Com a
periodista, va començar publicant els seus articles a la premsa local (Baix Empordà) i va ser un dels fundadors i redactors
del setmanari d’esquerres Ara.
L’any 1933 va marxar a
Barcelona a treballar a La Publicitat, i més tard va ser director
de La Humanitat, òrgan oficial d’Esquerra Republicana de Catalunya. Els
seus articles eren de caire polític i reflectien la problemàtica del moment.
Va exiliar-se a Gran Bretanya juntament
amb destacades personalitats com: Carles Pi i Sunyer, Josep Trueta... i durant la
segona guerra Mundial va continuar fent de periodista per l’agència Reuter i
més tard per la Editorial Labor.
Actualment els seus treballs
com a reporter internacional es conserven a l’Arxiu Nacional de Catalunya i a
l’Arxiu municipal es poden consultar 28 articles que parlen de la vila.
Va tornar a Catalunya l’any
1964, morint a Calella de Palafrugell el 1986.
Pere Pla
Casadevall (Palafrugell, 1899-1981)
 |
| Pere Pla, any 1955. Parcial de fotografia. Autor desconegut. Fundació Josep Pla. Col·l. Josep Vergés |
Va estudiar la carrera de Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona i compartia pis amb el seu germà Josep Pla, escriptor.
Va ser una persona de gran
cultura, un intel·lectual i un gran coneixedor del sector surer.
L’any
1923 comença a treballar com a químic especialista en aglomerat del suro a Manufacturas
del Corcho S.A.
Casat amb Maria Miquel Basart l’any 1927, van viure al carrer de la Caritat a la casa anomenada ca la Tulita. L’any 1936 va quedar vidu i l’any 1947 va marxar a treballar a Lisboa, on va ser anomenat director tècnic de la delegació portuguesa de la Crown Cork Company on va treballar durant 20 anys.
 |
| Llibre sobre el suro, publicat l'any 1976 |
L’any 1976 en Pere va publicar
el llibre El suro. Què és. Per a què serveix.
Lluís Negra Escuder (Palafrugell, 1916-2004)
 |
| Lluís Negra. Col·lecció Dolors Negra |
Va estudiar a l’acadèmia del Mestre Sagrera, a l'Escola d'Arts i Oficis de Palafrugell i a l'Escola Industrial de Barcelona. Va ser molt bon atleta fins que la seva carrera esportiva es va veure truncada per la guerra civil espanyola, moment que va ingressar al cos d’aviació, rebent la instrucció militar a la Unió Soviètica i ja a la península va participar en nombroses missions.
Un cop acabada la guerra va
poder exercir el seu ofici d’ebenista, especialitat amb la que va crear escola
a Palafrugell i concretament al carrer de la Caritat, núm. 36.
Activista social, va ser un dels primers organitzadors del Cine Fòrum, del club de tennis i de les Festes de Primavera.
Com articulista col·laborava amb la Revista de Palafrugell i al Nou Palafrugell amb
articles de temes socials i d’altres sobre la guerra civil.
Joan Frigola Jordà (Palafrugell, 1918- 2010)
 |
| Joan Frigola Jordà. Col·lecció Frigolet |
Va néixer al carrer de la Caritat 64,
coneguda com casa Pouplana - Can Frigolet.
Va estudiar als Maristes del
Carrer de la Caritat. Ja llavors amb la col·laboració de dos companys, editaven
una mini revista humorística anomenada PA.
Va publicar diversos articles
a la Revista de Palafrugell de la primera època i una trentena a la segona
època, formant part de la redacció durant molts anys.
Era un gran observador amb una
extraordinària memòria i escrivia sobre temes antics de la vila que ell havia
sentit explicar a la seva família o a les tertúlies amb veïns i coneguts.
Signava sota el pseudònim «Frigolet
del Brugar», en record del seu origen ja que la seva família era descendent
del mas d'Esclanyà, conegut com a Can Frigolet del Brugar.
 |
| Revista humorística PA. Els directors: Pou, Naya, Marqués i Joan Frigola. Col·lecció Frigolet |
Jaume Guasch Palau (Sant Jaume dels Domenys, 1922 – Palafrugell 2017)
 |
| Jaume Guasch. Foto: Paco Dalmau |
Gran impulsor i
activista de la cultura fou el creador del premi Mestre Sagrera pels alumnes de
l’ESO. Va ser un dels promotors i primer President del Consell de la Gent Gran
de Palafrugell i capdavanter de l’associació Pou d’en Bonet, essent reconegut
com a President d'Honor per la seva trajectòria humana i periodística.
L’any 2012 va rebre el Premi Peix Fregit, en reconeixement
per la seva promoció de la cultura i la defensa dels drets dels ciutadans,
també va ser guardonat amb el Premi Vila de Palafrugell als 90 anys.
Anna M. Cuesta i Montse Miró
Bibliografia:
Ferrer Mascort, Josep. Instantànies. Publicacions Empordà. 1921
Salvatella, Josep; Torró,
Josep; Esteba, Miquel. Resum de 120 anys de Premsa Local a Palafrugell. RdP. 2002
Tauste Lerena, Gerard. Lluís
Negra. Treball inèdit 28/01/2008. AMP
Comentaris
Ningú no mor definitivament mentre hi hagi algú que el recordi. Anònim.
El llibre sortirà pel juliol, ara està a maquetació. Una abraçada