EL VEÏNAT DEL CARRER DE LA CARITAT A PALAFRUGELL

Entre els anys 1940 i 1970 tothom que tenia bicicleta tenia la obligació de matricular-la, anar a comprar la placa metàl·lica a l'Ajuntament.  Qui més qui menys, si era adult i tenia l'hàbit d'anar a treballar amb bici, la matriculava per tal de no tenir problemes amb la policia municipal. Era una placa que es posava normalment al darrera de la bici, i estava formada per dues parts una que era municipal, on hi havia el nom del poble i una altra part (placa més petita i de diferent color) que s'hi adjuntava i que era de la Diputació. ( EXMA DIPUTACIÓN PROV.DE GERONA Arbitrio de rodaje.)                        Fotografia matrícules que s'anuncien a Todocolección L'idioma emprat, com corresponia a l'època, era el castellà. Els nens i el jovent eren els que normalment no la portaven, els pares consideraven la bici un joguet  no un medi de transport, els pares no les donaven d'alta, no les  matriculaven  i a vegades es produïen conflictes depenent del criter

BREU   HISTÒRIA La colla 3x4 va sorgir d’un grup de dotze joves que es reunien en un local per col·laborar en els Carnavals.  L’ any 1891 tenien la seu al carrer del Sol, posteriorment, l ’any 1903,  al carrer de l’Estrella. A   l'incrementar-se el nombre de socis es varen traslladar al carrer Cavallers (l’any 1915), canviant el nom a 3x4 i PICU. (Actualment part del Bar Restaurant  Pingüin's i de la botiga de roba del costat). Formaven part del club membres de la burgesia palafrugellenca, industrials   surers i intel·lectuals de l’època.                                          El club estava ambientat a l'estil dels que imperaven per Europa, tenia un aire modern, molt diferent del que hi havia a la vila.                                                              Autor desconegut. Fons Frigolet Disposava d'un cafè, obert al públic en general, i a l'exterior una gran terrassa que en deien el jardinet, conegut popularment per “La Parra”.                       Parti

 Can Pasqual és la casa nº 80   del carrer de la Caritat, actualment està tancada però havia estat una botiga, venien i arranjaven   ràdios i tenien unes 8 rentadores per llogar a hores a les cases particulars, que les portaven a domicili amb un carretó. En   Joan, el fill (més conegut per en Mecader del peix), ens explica anècdotes de la botiga i n’ hem recollit   un parell per explicar-vos-les. LA GUZZI PRESONERA    Pels volts dels anys cinquanta ajudava al seu pare en el negoci   i quan va fer 16 anys el seu pare, agraït, li va comprar una moto GUZZI, moto de marca italiana, que en aquella època era l’admiració dels seus companys, no tothom tenia moto!   Jovenet com era, només desitjava sortir de la feina i agafar la moto, bé! anar a “ fardar” una mica pel poble, portava amics i amigues amunt i avall per Palafrugell, el que tocava per l’edat! Un dia en Venanci Estañol, (un dels primers municipals de Palafrugell) tip de veure’l donant voltes pels carrers, el va parar, li se

Som 4 amics, tres veïns de la Caritat: la Montse, en Jaume i l'Anna, i en Ramir un gran estudiós del nostre carrer i de Palafrugell.  A resultes de voler fer un estudi sobre el carrer de la Caritat: de les persones, de les cases, negocis, anècdotes i tot el relacionat amb el veïnat, ens hem trobat amb un gran ventall d'informació, de la qual tenim el propòsit de publicar un llibre més endavant i, mentrestant compartir amb vosaltres alguna de les troballes . Us podem avançar que tenim més de 60 personatges interessants, que han fet grans aportacions en diferents camps: en el món empresarial, de la música, cultural i de la salut. També esmentem els personatges populars, molt coneguts i recordats al veïnat.   Ens hem quedat sorpresos que en un carrer no gaire gran, hem fet moltes troballes de gran riquesa cultural i social, gràcies a això tenim una altra mirada cap als altres carrers.

A vista d’ocell la planta del carrer de la Caritat de Palafrugell descriu una graciosa corba i a peu pla té un perfil en pendent, totes dues característiques, amb alguna altra que les alineacions urbanístiques han dissimulat, són reminiscències d’una petita i antiquíssima riera estacional de les que s’hi van formar en la conca hidrogràfica del vessant sud del massís de Begur. A redós d’aquell intermitent curs d’aigua, a voltes torrencial, però sempre beneficiós per l’agricultura, es van anar instal·lant alguns masos fins que van adquirir una identitat comunitària diferenciada de la que era pròpiament la vila, que s’identificava exclusivament amb el nucli que encerclava la muralla. Aquella comunitat de masos, notòriament separats del castell per prats i hortes, es constituí en veïnat i rebé la denominació de La Caritat. Des de llavors ha mantingut a través dels segles la mateixa identitat, perpetuada en el nom del carrer i conservada en la memòria de la gent que hi ha viscut. De les per