ANÈCDOTES DE CAN PASQUAL

 Can Pasqual és la casa nº 80 del carrer de la Caritat, actualment està tancada però havia estat una botiga, venien i arranjaven  ràdios i tenien unes 8 rentadores per llogar a hores a les cases particulars, que les portaven a domicili amb un carretó.

En  Joan, el fill (més conegut per en Mecader del peix), ens explica anècdotes de la botiga i n’ hem recollit  un parell per explicar-vos-les.

LA GUZZI PRESONERA  

Pels volts dels anys cinquanta ajudava al seu pare en el negoci  i quan va fer 16 anys el seu pare, agraït, li va comprar una moto GUZZI, moto de marca italiana, que en aquella època era l’admiració dels seus companys, no tothom tenia moto!

 Jovenet com era, només desitjava sortir de la feina i agafar la moto, bé! anar a “ fardar” una mica pel poble, portava amics i amigues amunt i avall per Palafrugell, el que tocava per l’edat!

Un dia en Venanci Estañol, (un dels primers municipals de Palafrugell) tip de veure’l donant voltes pels carrers, el va parar, li semblava que anava massa ràpid i li va dir que no li posaria cap multa però que li requisava la moto, el sancionava amb 15 dies la moto a la presó municipal.

 Així va ser i  en aquell mateix moment la moto va entrar a la presó, que estava situada a les actuals peixateries (ignorem si va tenir règim de visites), i al cap de 15 dies va quedar lliure i en Joan la va poder anar a recollir.

A partir de llavors va anar més en compte per on passava, no fos que trobés en Venanci!

 Hem de pensar que als anys 50 hi havia molt de respecte per les autoritats, com deien ” MUTS I A LA GÀBIA”, ningú va protestar, fins hi tot el seu pare creuria primer al guàrdia municipal que a ell, no calia dir res!

 Era una altra època!



LA RENTADORA -SAFAREIG

Un dia varen tenir un encàrrec per portar la rentadora a una casa, estava llogada per una hora i, com sempre feia en Joan, va agafar el carretó i va fer l’entrega.

Quan va ser l’hora d’anar-la  a buscar, es va presentar amb el carretó a la casa i la senyora li va dir que ja li pagaria però que no havia acabat. Varen acordar mitja hora més i va tornar  al taller.

Mitja hora després hi va tornar i li va dir el mateix, que no havia acabat i que segurament necessitaria una altra mitja hora. En Joan no entenia res i preocupat li va demanar per veure com rentava amb la màquina.

Resulta que la senyora havia emplenat la rentadora d’aigua, i de roba bruta i va poder observar com la senyora rentava i fregava peça per peça a mà, dins la màquina com si fos un safareig.

 Ni tant sols l’havia endollat!

En Joan li va explicar que era elèctrica i com funcionava.

 La màquina rentava la roba sola!

Suposem que la propera vegada va rentar la roba la màquina i no la senyora.

La rapidesa dels canvis tecnològics ha estat per molta gent difícil d’assimilar amb la mateixa velocitat, per això tots coneixem anècdotes similars.

Anna i Montse

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

JOSEP GRANÉS HOSTENCH (1915 – 1982)

ON EREN, ON SÓN LES DONES?

INTRODUCCIÓ