ANÈCDOTES DE CAN PASQUAL
Can Pasqual és la casa nº 80 del carrer de la Caritat, actualment està tancada però havia estat una botiga, venien i arranjaven ràdios i tenien unes 8 rentadores per llogar, a hores, a les cases particulars i les portaven a domicili amb un carretó.
En
Joan, el fill (més conegut per en Mecader del peix), ens explica
anècdotes de la botiga i n’hem recollit un parell per explicar-vos-les.
LA GUZZI PRESONERA
Pels volts dels anys cinquanta ajudava el seu
pare en el negoci i quan va fer 16 anys el
seu pare, agraït, li va comprar una moto GUZZI, marca italiana que en
aquella època era l’admiració dels seus companys, no tothom tenia moto!
Jovenet
com era, només desitjava sortir de la feina i agafar la moto, bé! anar a “fardar” una mica pel poble, portava amics i amigues amunt i avall per Palafrugell,
el que tocava per l’edat!
Un dia en Venanci Estañol, (un dels primers municipals de Palafrugell) tip de veure’l donant voltes pels carrers, el va parar- li semblava que anava massa ràpid- i li va dir que no li posaria cap multa però que li requisava la moto, el sancionava 15 dies amb la moto a la presó municipal.
Així va ser i en aquell mateix moment la moto va entrar a la
presó, que estava situada a les actuals peixateries (ignorem si va tenir règim de visites), i al cap de 15 dies va
quedar lliure i en Joan la va poder anar a recollir.
Hem de
pensar que als anys 50 hi havia molt de respecte per les autoritats, com deien ”
MUTS I A LA GÀBIA”, ningú va protestar, fins hi tot el seu pare creuria primer
al guàrdia municipal que a ell, no calia dir res!
Era una altra època!
LA RENTADORA -SAFAREIG
Un dia varen tenir un encàrrec per portar una rentadora a una
casa, estava llogada per una hora i, com sempre feia en Joan, va agafar el
carretó i va fer l’entrega.
Quan va ser l’hora d’anar-la a buscar, es va presentar amb el carretó a la
casa i la senyora li va dir que ja li pagaria però que no havia acabat. Varen
acordar mitja hora més i va tornar al
taller.
Mitja hora després hi va tornar i li va dir el
mateix, que no havia acabat i que segurament necessitaria una altra mitja hora.
En Joan no entenia res i preocupat li va demanar per veure com rentava amb la
màquina.
Resulta que la senyora havia emplenat la
rentadora d’aigua i de roba bruta i va poder observar com la senyora rentava i fregava peça per peça a mà, dins la màquina com si fos un safareig.
Ni tant
sols l’havia endollat!
En Joan llavors li va ensenyar com funcionava i li va explicar que era elèctrica.
La màquina rentava la roba sola!
Suposem que la propera vegada va rentar la
roba la màquina i no la senyora.
La rapidesa dels canvis tecnològics ha estat
per molta gent difícil d’assimilar amb la mateixa velocitat, per això tots
coneixem anècdotes similars.
Anna i Montse
Comentaris