EL VEÏNAT DEL CARRER DE LA CARITAT A PALAFRUGELL

Avui compartim un escrit del palafrugellenc José Jordi Rigau, fet a instàncies de Xavier Brias per una trobada d’exalumnes de l’escola dels Maristes de Palafrugell, en ell explica les seves  vivències d’infantesa i joventut. Aquest text forma part d’un reguitzell de papers de diferents personatges de la vila, del segle passat, que Joan Frigola Jordà guardava curosament en una capsa, a vegades quatre ratlles per un homenatge o per un sopar d’amics o com en aquest cas per una trobada d’antics companys d’escola. José Jordi Rigau (Barcelona 1923 - 2003) .  Fill de Gertrudis «Tula» Rigau Llavià i Antoni Jordi Jofra. Fill del segon matrimoni del seu pare, després que aquest perdés a la seva dona i a quatre del seus cinc fills pel tifus durant la segona dècada del segle XX. L’únic germà que va tenir en José va ser el fill gran del matrimoni anterior del seu pare, en Joaquín Jordi Arias. En Joaquín va seguir al seu pare en els negocis a ultramar, en especial a Cuba on es va casar i va ten

La Placeta d'en Bou que segons en Ramir Medir  [1] apareix al Registre parroquial l’any 1724, ha estat un dels indrets amb més densitat de població i activitats de negoci del veïnat. Desapareix l’any 1954 en ser enderrocades algunes cases per enllaçar el carrer Torras Jonama amb el carrer de Begur per tal de facilitar els desplaçaments i el tràfic. Algunes cases que van conservar-se es van afegir al carrer de Pals i d'altres com la casa que comentem avui que es va afegir al carrer de les Cases Noves .  “CAN GUBAU” - C/ Cases Noves núm. 2  (Antiga placeta d’en Bou). Fotografia del blog Palatio Frugelli de Ramir Lacasa. La casa que es veu dalt de tot, en front, era l’antiga botiga de Can Gubau, també coneguda per Ca la Ramona.  Us compartim l'article que ens ha trasmès la seva nèta Teresa Falgàs Gubau. Aquí hi havia un establiment de venda de comestibles que des de l’any 1.932 (aproximadament) va romandre obert fins el 1.981. Aquesta botiga la portaven el matrimoni format pe

A l’Arxiu Municipal tenen un Capbreu, procedent d’una donació de la casa pairal de la Família Mascort – Llach (del carrer de les Botines).  Qui primer va considerar que no podia ser de la família Mascort va ser en Jaume Isern, ja que al consultar-lo anava trobant indicis que no pertanyien a la família i vàrem decidir investigar-ho. En aquesta recerca, ens hem centrat en  la història dels Mascort,  el contingut,  en les dades   i en l'escriptura del llibre.  Breu Història: La família Mascort la trobem des de molt antic en els censos i padrons de Palafrugell [1] , tot i que hi ha diferents branques: una al Padró Gran [2] , una altra al carrer Caritat, al carrer de les Botines i segurament alguna més. Des del 1500 els trobem en oficis diversos: barriler, pagesos, mestres corders, espardenyers, taverners, hostalers, traginers, recaptadors d’impostos, procuradors, clergues, escriptors, músics i apotecaris, entre d’altres.  Amb grans propietats, camps de conreu i peces de bosc, tan

Amb motiu de la entrega a l’Arxiu de Vencilló, per la part de la família Frigola de Palafrugell, de tota la documentació que tenien referent a la finca que el Sr. Joan Miquel Avellí va comprar a la zona de Osca, trobem una bona ocasió per explicar una part de la història on va intervenir el Sr. Octavi Frigola Girbal com a gerent o administrador abans de la guerra civil. En Joanet Mario es va vendre “Manufactures del Corcho” a l’Armstrong pels vols de l’any 1930, llavors, part dels diners els va invertir en una finca per colonitzar en aquesta zona de la Comarca de la Llitera. Foto Comarca la Litera, Ecomuseu de Esplús, Joan Rovira, Mercè Miranda i Joan Riba. Fulletó de propaganda. Es comenta que volia emular a la família Raventós que l’any 1914 va fer una colonització agrícola a Raimat [1] , molt a prop de la zona però del costat de Catalunya.                                                           El Sr. Joan Miquel Avellí va comprar més de mil hectàrees de terreny de secà que

Al llarg dels anys hem conegut la Fonda de l’Estrella més pels seus llogaters que pels seus amos, cercant a la genealogia i als arxius hem pogut esbrinar qui eren els antics propietaris de l’edifici, informació totalment desconeguda fins ara. L’edifici forma part del grup de quatre cases que donaren nom al carrer de les Quatre Cases juntament amb la casa Vergonyós (desapareguda), els Barnoy o cal Heras (destrossada) i Can Pouplana (Can Frigolet). La Fonda de l'Estrella, és un gran casal del S. XVII, es localitza al carrer de la Caritat nº 61-63 o al carrer Quatre Cases nº 13-15. És segurament la casa més antiga del carrer, i podria ser la casa del llinatge Salamó [1] ,del S.XVII i XVIII, ja que havia estat un gran mas fora muralles amb terres tant pel costat d’orient com de ponent.  A la llinda de la porta que dóna al carrer de la Caritat hi ha una inscripció on hi posa l’any 1605, però la casa segurament és anterior a aquesta dat