FONDA DE L' ESTRELLA, el seu orígen

Al llarg dels anys hem conegut la Fonda de l’Estrella més pels seus llogaters que pels seus amos, cercant a la genealogia i als arxius hem pogut esbrinar qui eren els antics propietaris de l’edifici, informació totalment desconeguda fins ara.

L’edifici forma part del grup de quatre cases que donaren nom al carrer de les Quatre Cases juntament amb la casa Vergonyós (desapareguda), els Barnoy o cal Heras (destrossada) i Can Pouplana (Can Frigolet).

La Fonda de l'Estrella, és un gran casal del S. XVII, es localitza al carrer de la Caritat nº 61-63 o al carrer Quatre Cases nº 13-15. És segurament la casa més antiga del carrer, i podria ser la casa del llinatge Salamó[1],del S.XVII i XVIII, ja que havia estat un gran mas fora muralles amb terres tant pel costat d’orient com de ponent. A la llinda de la porta que dóna al carrer de la Caritat hi ha una inscripció on hi posa l’any 1605, però la casa segurament és anterior a aquesta data.

La nissaga dels Salamó va quedar extingida al veïnat fa molts anys, i el més rellevant que hem pogut esbrinar és que tenien l'ofici de corders, però eren grans propietaris amb moltes terres i cases a Palafrugell (Segons en Jordi Cama es feien enterrar dins l'església, a la Capella Fonda).

La primera constatació d'aquesta família la trobem en el Catàleg dels Protocols del Districte de La Bisbal de la Fundació Noguera (arxius notarials de Catalunya) on consta Joan Salamó notari reial de Palafrugell del 1584 al 1597.  

A través de la genealogia hem pogut seguir la branca del nostre carrer, quan Eulàlia Salamó Dalmau filla de Antoni Salamó Bou i Margarida Dalmau Llorens, hereta el mas i es casa amb Pere Servià, així el mas passa a ser de la família Servià, també propietaris del Mas Servià de la Riera de Vilaseca[2].

- Pere Servià Romaguera (1738) ∞  Eulalia Salamó Dalmau (1732)

- Andreu Servià Salamó (1769)   ∞  Maria Prats Bonet (1774)

- Pere Servià Prats (1798)          ∞  Maria Pla Girbau (1801)

- Josep Servià Pla ( 1828)           ∞   Margarida Prats Frigola

- Maria Servià Prats                   ∞   Martí Peya Bruguera

Maria Servià Prats, casada amb Martí Peya Bruguera (de can Peya de la Carrera), la ven l’any 1942 a Ramón Gich Cornell, natural de Fonteta, qui l’any 1947 la vendrà a Claudi Mató, hereu del Mas de Can Mina dels Torrents i encara avui en dia és de la família.

FONDA DE L’ESTRELLA

                                                                    Logotip de la “Fonda de la Estrella” any 1904.Fons Frigolet

Com a Fonda de l’Estrella, el que sabem és que tots els que la varen regentar eren llogaters. L’any 1876 ho regentava la família Mestres amb la Sra. Antonia Boadella al capdavant del negoci (l’àvia Tona) que va morir el 5-12-1908 (La Crònica AMP) i continuen el negoci els seus fills en Filiberto i Manuel Mestres. L’any 1926 es traspassa a Jaume Suquet Pruneda (Baix Empordà 16-12-1926, AMP) que hi va ser fins l’any 1933. Moment que agafa el relleu la Sra. Clara Capellà Corredor (coneguda com la Clareta) que va regentar-la del 1934 al 1938. Durant la guerra va estar ocupada per les Milícies Internacionals i després de la guerra ho portaven una família anomenada "els Menuts"[3]. 

Tant durant la guerra com després a la postguerra van ser èpoques molt confuses, l'edifici va ser espoliat en diferents moments, desapareixent els lavabos, la cuina, portes, finestres, una porta modernista amb vitralls d’una alcova i fins hi tot varen arrencar el cablejat de la llum.

                                                                             Claudi Mató i Maria Deulofeu. Fotografia de la família Mató-Horiuel



En comprar la finca en Claudi Mató i la Maria Deulofeu, l’any 1947, la van rehabilitar, es varen posar finestres, portes, habilitar més estances, i es va construir la galeria amb arcades d’inspiració aràbigues, influència de l’estada d’en Claudi al Rif (Marroc) on va haver d'anar a fer la mili obligatòria durant tres anys i va haver de participar a la guerra (1921-1927) de la que en va sortir viu per miracle. Cal remarcar que els paletes que varen fer els arcs neomudejars a la Fonda van ser els germans Pere i Miquel Pagés de Palafrugell.

Fotografia fons Frigola
L’Estrella a més de continuar com a fonda, també hi van haver-hi diferents locals de negoci[4], podem esmentar els dentistes Zacaries Ministral (1809-1810), i Jaume Tell (1895-1911), Vicens Torrent (braguers), Miquel Ferrer y Cia carruatges, l’homeòpata J. Peré Raluy, la Lola Lloveras que venia carbó pels anys 30, l'Eusebi García Feliu (1941-1952), que al sortir de conserge del Casal hi va posar una taverna, popularment coneguda com el “Nido de víboras” ja que era un tuguri on més d’un vilatà es va aficionar al joc.

També hi va donar classes el professor de taquigrafia Sr. AMICH. En Joan Pasqual recorda, com a curiositat, que anomenava els alumnes per un número, mai pel nom.

I ja més tard una SERRARIA de la família Mató, l’AUTOESCOLA COSTAMAR i el CENTRE MÈDIC "LA ALIANZA".

Fins avui en dia ho ha regentat la família, actualment ho porta una empresa que ho ha adaptat a les necessitats i modes actuals, així s’ha transformat el pati en un bar musical vermutería d’estil vintage, on s’hi porten a terme actuacions musicals en directe.

 

Fotografia treta del facebook del Pati de l'Estrella

 



 Agraïm tota la paciència que ha tingut l' Helena Mató i sobretot la seva filla L'Helena Horiuel.

També dir que qui ens va donar la primera pista sobre els antics propietaris va ser l'Octavi Frigola Esteva, gràcies a ell vàrem poder estirar el fil i arribar als Salamó.


 Anna Cuesta i Montse Miró



[1] De la web de l'Ajuntament de Palafrugell, Patrimoni, Béns singulars, notícies històriques. 

També a l Catàleg dels Protocols del Districte de La Bisbal d'Empordà , editat per la Fundació Noguera, hi trobem Joan Salamó fent de Notari a Palafrugell a l'època d'Antic Brugarol (1584-1597), segurament era d'aquesta Nissaga.

[2] Aquest mas és anomenat en el llibre Dins la Vila i fora muralles de Jordi Cama i Jordi Torró, però no diu res del mas de la Caritat.

[3] En època de postguerra hi va viure una família formada pel Xato, la Lola menuda i dues filles. Cal dir que va ser una època amb un ambient una mica fosc i dubtós. El Xato formava part d’una patrulla de vigilants que en deien els Menuts, vigilants d’ordre públic imposats per la germandat de pagesos. Hem de pensar que hi havia molta gent que passava gana i ells vigilaven els camps.

[4] La majoria son dades tretes de la prensa de época. De l’ Arxiu Municipal de Palafrugell



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

JOSEP GRANÉS HOSTENCH (1915 – 1982)

ON EREN, ON SÓN LES DONES?

L’INICI DE L’ ATLETISME A PALAFRUGELL.