Amb motiu de la entrega a l’Arxiu de Vencilló, per la part de la família Frigola de Palafrugell, de tota la documentació que tenien referent a la finca que el Sr. Joan Miquel Avellí va comprar a la zona d'Osca, trobem una bona ocasió per explicar una part de la història on va intervenir el Sr. Octavi Frigola Girbal com a gerent o administrador abans de la guerra civil.
En Joanet Mario es va vendre la seva empresa “Manufactures del Corcho” a l’Armstrong pels vols de l’any 1930, llavors, part dels diners els va invertir en una finca per colonitzar en aquesta zona de la Comarca de la Llitera.
Es comenta que volia emular a la família Raventós que l’any 1914 va fer una colonització agrícola a Raimat[1], molt a prop de la zona però del costat de Catalunya.
El Sr. Joan Miquel Avellí va comprar més de mil hectàrees de terreny de secà que amb el temps, molta part, seria de regadiu ja que hi passava el Canal Aragó-Catalunya, inaugurat a Tamarit de Llitera l’any 1906, i a poc a poc anava arribant a la major part dels terrenys àrids de la zona. Es varen construir pantans, canals, sèquies, llacunes artificials...això va canviar els hàbits agrícoles d'aquella Comarca.
Va encarregar el projecte al Sr. Salvador Delgé Bueno[2], nascut a Caldes de Montbui, T.E.A (Técnic d'Empreses Agrícoles) i ex-alumne de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, que l’any 1917 ja figura que treballa a Almacelles [3] i va ser qui va fer tot el projecte que reproduïm més endavant.
L’Octavi era propietari rural i tot havent estudiat en un exclusiu internat de Suïssa, s’havia anat especialitzant en els cultius, els adobs i tot el referent a la terra. Tenia l’experiència familiar ja que el seu pare, Joan Frigola Sagrera, havia construït sis hortes a Palafrugell per tenir-hi masovers, el mateix que pretenia el Sr. Joan Miquel Avellí.
.jpg)
Octavi Frigola Girbal amb la seva esposa Maria Jordà Cervera. Foto Jaume Ferrer Massanet. A M P.
En definitiva, trasllada la manera de cultiu d’aquí que era força rendible a una zona per desenvolupar.
L’any 1929, Salvador Delgé va fer l’estudi de la viabilitat agrícola de la zona[4] i diu:
Después de haver recorrido la zona del Canal de Aragón y Catalunya he podido recoger las siguientes observaciones:
Fotografia actual del Canal Aragó-Catalunya i grans extensions de vinya, presseguers, ametllers, blat de moro..que es perden a l’ infinit. Tot regat amb gota a gota o amb sistemes d’aspersió, que funcionen tot el dia.
TIERRAS:
Tienen una
composición arcillo-calcárea, de suelo profundo y extremadamente fértiles,
especialmente para el cultivo de la alfalfa y cereales. También son muy
apropiadas para el cultivo de frutales y hortalizas, siempre que tengan el
suelo convenientemente aireado y
removido.
COLONIZACIÓN:
....Siendo
dichas tierras tan fértiles y disponiendo de agua para el riego, por qué
motivo, nos preguntamos, no se han colonizado como deberían, después de los
veinte o veinticinco años que tiene aquella comarca del riego, por el paso por
la misma de las aguas que conduce el canal de Aragón y Catalunya, que tiene el
privilegio de ser uno de los canales que surte el agua más barata de la
península.
... Muchas deben
ser las causas. Las principales deben atribuirse a la crisis que generalment
sigue a una Comarca con la introducción del riego de una manera repentina. Sus
habitants sufren una desorientación general, no pueden asimilar en poco tiempo
el cambio de método que supone en los cultivos. La ignorancia y falta de capitales,
pretendiendo la majoria de agricultores cultivar una cantidad excesiva de
tierra que no está al alcance de sus posibilidades.
A mi juicio, la colonización debería
efectuarse a base de pequeñas granjas o masias, de una extensión màxima de
sesenta hectareas, situando la casa dentro de la finca o parcela... En cada parcela de sesenta hectáreas cada
colono, dispondría de una casa vivienda, cuadra del ganado, granero y almacén
de maquinaria, pudiendo aquellas tierras enriquecer rápidamente a los
agricultores laboriosos que aplicaran un método racional de cultivo en las
mismas.
.... Si a ello
unimos facilitades para la compra de las fincas, no es aventurado suponer un
franco éxito económico para la futura colonización ya que aquellas tierras
irían aumentando de valor...
PROYECTO DE
COLONIZACIÓN, PARCELAMIENTO Y VENTA DE PARCELAS COLONIZADAS de la finca
denominada “ Condesa” en termino de Vencillón
de 800 hectáreas de buena tierra de labor, regable por el canal, con excelentes
vias de comunicación, a 7 Kms de la estación de Tamarite...
Para desarrollar el proyecto la dividiremos en
once partes o trozos, diez de los cuales los explotaremos a medias con diez
colonos que iran a residir con su família. La otra parcela la cultivaremos de
momento mediante administración directa para que sirva de ejemplo y estímulo a
la colonitzación; lo qual es muy esencial por tener que encauzar debidamente en
su principio la explotación mediante una acertada dirección...
Les parcelas
destinadas a los colonos tendran una extensión màxima de sesenta Ha. De ellas
40 de regadio y 20 Ha de secano.
En cuanto al colono
irán a su cargo todos los trabajos de cultivo de su parcela. EL propietario
solamente aportarà la simiente y la mitad de los abonos.... Se estudiarà la
conveniencia de ayudarle aportándole a medias una cantidad prudencial de
terneros de engorde cuyo capital aportarà el propietario siendo a cargo del
colono el cuidado y alimentación, pudiendose repartir las ganancias, mejor
dicho el aumento del valor al efectuar la venta.
La base de los
cultivos de propietario y colono de momento será la alfalfa y cereales, por
considerar son los que actualment dan más rendimiento.
La parcela del
propietario engordará contínuament 100 terneros. Además tendrá dos rebaños de 225 ovejas cada uno, que paceran las
tierras libres de la administración y en las de los colonos para aprovechar los
rastrojos.
Una vez esté en
marcha el plan general de explotación de toda la finca y puesta en cultivo toda
la tierra, llegará el momento portuno de vender las parcelas colonizadas, con
su correspondiente casa-vivienda, cuadras para el ganado de labor y venta
granero, cobertizos....
... Y del precio de venta de las parcelas colonizadas, calculando solamente un precio bajo de 2.500 ptas por Ha regadio y 1.000 Ptas de secano, sin calcular el valor de los edificios, obtendremos un 1.550.000 ptes .
Barcelona 31 de
Diciembre de 1929.
Salvador Degé
Técnico Agrícola
E.A.B
En aquest projecte, el Sr Delgé, fa un pressupost de 819.750 ptes per la compra de la finca La Condesa, la inversió en habitatges i tota l’explotació.
També fa un estudi
detallat del benefici que donarà la finca tant en cultius com de bestiar. Un
cop calculat tot, hi haurien uns beneficis anuals 278.500 ptes. Amb un
rendiment del 38% anual.
El projecte es va portar a terme i quan ja tenia en propietat la finca "El Pómulo" (també coneguda com "Condesa") va comprar una finca més petita anomenada "Carmen" i s'hi varen construir 16 masies o torres, entre elles la Casa Grande, (on s'instal·lava la família Miquel) i el Chalet del Administrador.
Des de la casa de l’Administrador el Sr. Delgé i puntualment el Sr. Octavi Frigola controlaven els cultius i gestionaven les diferents finques, mitjançant contractes molt ben detallats. El sistema era molt innovador per l’època.
La duració dels contractes era de 3-4 anys. Els arrendataris havien de deixar-se aconsellar pels propietaris, no podien plantar res sense el seu consentiment i se’ls obligava a tenir nets els brancals d’aigua... A la seva finca podien tenir una vaca, quatre vedells i aviram pel seu consum i tenien un hort per plantar un màxim de 80 Kg de patates. En cas de necessitar diners, també podien accedir a préstecs al 5%[5].
A l'esquerre contracte de lloguer de la família Vergua o Bergua, (El cognom el trobem escrit de les dues maneres).
Juntament amb el contracte s'adjuntava un plànol de la finca, molt ben detallat i amb els camps marcats amb lletres on s'especificava els cereals que s'hi havien de plantar.
L’any 1933-1934 hi trobem 14 masovers :
Les famílies: PUEYO, PÉREZ, GRANYÓ, SALABERT, DALMAU, POMAROL, MONTER,
ROYO, IBAÑEZ, SALVADOR, BERGUA, CIVIAC, CASTELLÓN I CARRERA.
Els Salabert eren procedents de Palafrugell i els Dalmau de Calonge[6].
Mapa propietat de la família Salabert de Vencillón.
 |
Foto antiga del llibre de Victor Bayona Vila. Vencillón, su historia, sus imágenes. Una de les masies o "torres"
L’Octavi, segons explica la família, no estava sempre a la Finca Miquel, sinó que anava hi venia, agafava el tren a Flaçà direcció Barcelona i enllaçava amb el que el deixaria a l’estació de Tamarite-Altorrincón. De l’estació a la Finca Miquel hi ha uns 7 Kms que els feia en tartana.
 |
| Estació de Tamarite-Altorrincon, actualment |
Vivia a la casa anomenada de l’Administrador, tot el temps que necessitava, per fer les seves gestions, parlar amb Salvador Delgé de les necessitats més urgents, de controlar els contractes...i tornava a Palafrugell a posar al dia al propietari. Hem de dir que en aquell moment la finca tenia les màquines més modernes del mercat.
A l'esclatar la guerra civil els colons es varen revoltar i es varen apoderar de la finca i la varen col·lectivitzar, pràcticament tots estaven afiliats a la CNT. No sabem si dos dies abans el Sr. Octavi Frigola ho va intuir o va tenir la sort d’haver marxat de la finca, havia agafat el tren i estava a Barcelona a casa de la seva germana Júlia. En tornar a Palafrugell va comentar que a la capital ja se sentien trets. Això el va salvar, no va tenir tanta sort Salvador Delgé que està a la llista dels desapareguts de Vencilló, sabem que va ser assassinat pels milicians i segurament està en una fosa comuna en un lloc anomenat “el Pozo”.
Referent a la finca, l’any 1954, va passar a mans de Félix Zunzunegui, que més tard, la ven a l’Institut Nacional de Colonització (any 1957) i es va canviar tot el sistema. Es varen construir varies poblacions noves: Vencillón, Sucs, Gimenells i Pla de la Font, amb les cases gairebé iguals i amb tots els serveis: llum, aigua corrent, escola, església, botiga de queviures, bar...Això va fer que els colons accedissin a la propietat del poble i les antigues masies quedessin abandonades, però no les terres que estan en ple rendiment malgrat el clima.
Actualment queden unes dues o tres cases originals del projecte, en molt mal estat pel pas del temps, però encara es pot veure la tipologia de construcció.
 |
| Vencillón, foto dels inicis del poble. Del llibre Vencillón, sus imágenes, sus orígenes de Victor Bayona. |
Agraïm a Victor
Bayona Vila pel temps que ens ha dedicat. També als descendents de les famílies Dalmau i
Salabert que ens han atès i acompanyat en alguns moments i que més endavant
publicarem les seves experiències que són molt interessants.
També dir que si algú està interessat amb el tema pot consultar l'article de l'Evarist Puig: Joan Miquel Avellí i la colonització agrària, a la Revista del Baix Empordà nº 49.
[1]El 1914, Manuel Raventós i Domènech va adquirir 3.200 hectàrees de terres ermes i les convertiria en un cas únic de colonització agrària a l'Europa del segle xx. Avui, amb 1.700 hectàrees, és el cultiu de vinya més gran d'Europa d'un sol propietari. El 1910 s'havia construït el canal d'Aragó i Catalunya. Durant els anys de la Primera Guerra Mundial, Manuel Raventós va fer construir 100 km de sèquies per dur l'aigua des del canal fins a les terres de Raimat. Alhora, per reduir la salinitat, va plantar 50.000 arbres. Va encarregar la construcció dels cellers, les cases dels colons i l'església a l'arquitecte modernista Joan Rubió i Bellver, deixeble d'Antoni Gaudí. El celler, construït el 1918, va ser la primera edificació de formigó armat que es va fer a Espanya. Font Vikipèdia
[2] Procedent d’una família de Caldes de Montbui, en deien a cal Calderer. El seu germà va ser ordenat sacerdot el 1902 i es va doctorar en Teologia per la Universitat Pontifícia de Tarragona. Va deixar tota l'herència familiar a l'Ajuntament. L'estudi és sobre una finca "La Condesa",
[3] L’ensenyament agrícola a Catalunya (1912-1939) per Josep Casanovas i Prat- Llista d’ocupacions d’antics alumnes de l’Escola Superior d’Agricultura (1935): DELGÉ I BUENO, Salvador (1917) TEA Almacelles
[4] Projecte propietat de la família Frigola i actualment depositat al Centre d’Estudis Literans (Vencilló).
[5] Del llibre de BAYONA VILA, VICTOR. Vencillón, su historia, sus imágenes.
[6] Els pares masovers del Mas Mont de Calonge, de la família Frigola, per això el fill Martí va acompanyar a l'Octavi a la finca Miquel. Encara hem pogut parlar amb la seva filla Pilar.Tenim la historia de cada familia que les explicarem en un altre article.
Comentaris