Breu història de CA L' ENDAL
Al final de tot del carrer Caritat nº 86 hi ha la casa dels arcs, que antigament havien estat tres cases de cos independents que passaren a dues. S’observa, a simple vista, perquè mantenen el mateix ràfec, tot i que n’hi ha una que no té arcada per les modificacions que segurament es varen portar a terme, en el seu moment, per poder tenir porta i finestra a la planta baixa.
Aquesta casa, coneguda
per ca l'Endal, ha evolucionat com totes les cases del carrer. Primer de tot hem
de dir que formaven part de les cases de la família Poch (de la Font). Segons
els registres municipals[1].
Els Poch-Avellí-Girbau eren propietaris de 6 cases en aquest indret i arribaven
fins a la Font[2]. Ells vivien a la casa nº 78 (actual) i les altres cases les llogaven.
Rosa Poch Avellí, ho tenia llogat a l’Eudald Trilla per una taverna, en aquella època era impensable que ho pronunciessin bé i va quedar per sempre com a Ca l'Endal.
Tot i que després varen haver-hi altres negocis, mai es va perdre el nom.
CARME
RIBAS RIBAS (Sant Sadurní de l’Heura, 1952)
 |
| La Carme en el seu taller. Fotografia autors del blog |
Va estudiar a l’escola Torres Jonama fins els catorze anys, edat en que va començar a treballar d’aprenenta a la perruqueria de la Rosa Costa passant més tard a la fàbrica de gomes Marcó fins els vint-i-un anys. En sortir d’estudi anava aprendre a cosir, com totes les noietes de l’època.
Va aprendre a cosir i a tallar patrons amb la
Concepció Ferrer Ribas al seu taller del carrer Cervantes. I s’ha dedicat
sempre de modista. La gent li comprava la roba per metres, ella feia la peça de
roba a mida o bé els hi prenia mides, feia el patró i tallava perquè la clienta
s’ho cosís a casa seva. La confecció era molt bona, molt acurada ja que un
vestit durava tota la vida.
La Carme té tres fills en David, la Sandra i en Marc i quatre néts, entre ells dues gimnastes d'Artística, l'Èlia i la Blanca Ribas Flaquer que competeixen amb el Salt Gimnàstic Club, al màxim nivell espanyol i internacional. Explica que no deixa de seguir les competicions i que aquest cap de setmana ha presenciat com l'Elia quedava 1ª en el Campionat d'Espanya per equips, medalla de plata en la modalitat de Terra i 3ª en Paral·leles.
És una persona molt activa, a més de la feina de cosir, sempre ha trobat un espai per les activitats culturals o recreatives. En una etapa de la seva vida va formar part de l’esbart dansaire del Mestre Sirés amb la professora Eulàlia Portal, fins que el grup es va dissoldre.
També és aficionada a la pintura a l’oli[6], participa
a classes de pintura que després ho
reflexa en els seus quadres, normalment pinta paisatges i ha fet alguna
exposició col·lectiva.
Tot hi que ja està jubilada encara fa arranjaments per a les amistats i antics clients. Els del veïnat la fem treballar molt.
[1] Censos Arxiu Municipal de Palafrugell
[2] Per això en deien a Can Poch de la Font.
Comentaris