CARME RIBAS RIBAS de CA L' ENDAL

Breu història de CA L' ENDAL

Al final de tot del carrer Caritat nº 86 hi ha la casa dels arcs, que antigament havien estat tres cases de cos independents que passaren a dues. S’observa, a simple vista, perquè mantenen el mateix ràfec, tot i que n’hi ha una que no té arcada per les modificacions que segurament es varen portar a terme, en el seu moment, per poder tenir porta i finestra a la planta baixa.

Aquesta casa, coneguda per ca l'Endal, ha evolucionat com totes les cases del carrer. Primer de tot hem de dir que formaven part de les cases de la família Poch (de la Font). Segons els registres municipals[1]. Els Poch-Avellí-Girbau eren propietaris de 6 cases en aquest indret i arribaven fins a la Font[2]. Ells vivien a la casa nº 78 (actual) i les altres cases les llogaven.

Rosa Poch Avellí, ho tenia llogat a l’Eudald Trilla per una taverna, en aquella època era impensable que ho pronunciessin bé i va quedar per sempre com a Ca l'Endal. 

Tot i que després varen haver-hi altres negocis, mai es va perdre el nom.

 Negocis a l’immoble[3]: 

Eudald Trilla (1873-1882) TAVERNA coneguda com CA L' ENDAL
Teresa Matacás de Trilla (1867- 1897) PESCA SALADA    
Teresa Matacás (1906-1918) QUEVIURES
Caterina Oller- Ernest Caner QUEVIURES[4]
Dolors Ribas Vehí (1957-1961) QUEVIURES[5]
Carme Ribas Ribas actual TALLER DE COSTURA

CARME RIBAS RIBAS (Sant Sadurní de l’Heura, 1952)

 La Carme Ribas, quan els seus pares varen comprar la casa només tenia dos anys. La seva mare va continuar amb la botiga de queviures a la última casa del carrer de la Caritat on encara ella hi té el taller de costura.
La Carme en el seu taller. Fotografia autors del blog
El seu pare va entrar a treballar a la fàbrica de taps l’Armstrong. Per millorar la qualitat de vida va fer de repartidor de gasoses i sifons Suquet i més endavant, fins que es va jubilar, repartia el pa de la fleca Condom.


Va estudiar a l’escola Torres Jonama fins els catorze anys, edat en que va començar a treballar d’aprenenta a la perruqueria de la Rosa Costa passant més tard a la fàbrica de gomes Marcó fins els vint-i-un anys. En sortir d’estudi anava aprendre a cosir, com totes les noietes de l’època.

Va aprendre a cosir i a tallar patrons amb la Concepció Ferrer Ribas al seu taller del carrer Cervantes. I s’ha dedicat sempre de modista. La gent li comprava la roba per metres, ella feia la peça de roba a mida o bé els hi prenia mides, feia el patró i tallava perquè la clienta s’ho cosís a casa seva. La confecció era molt bona, molt acurada ja que un vestit durava tota la vida.

La Carme té tres fills en David, la Sandra i en Marc i quatre néts, entre ells dues gimnastes d'Artística, l'Èlia i la Blanca Ribas Flaquer que competeixen amb el Salt Gimnàstic Club, al màxim nivell espanyol i internacional. Explica que no deixa de seguir les competicions i que aquest cap de setmana ha presenciat com l'Elia quedava 1ª en el Campionat d'Espanya per equips, medalla de plata en la modalitat de Terra i 3ª en Paral·leles.

És una persona molt activa, a més de la feina de cosir, sempre ha trobat un espai per les activitats culturals o recreatives. En una etapa de la seva vida va formar part de l’esbart dansaire del Mestre Sirés amb la professora Eulàlia Portal, fins que el grup es va dissoldre.

També és aficionada a la pintura a l’oli[6], participa  a classes de pintura que després ho reflexa en els seus quadres, normalment pinta paisatges i ha fet alguna exposició col·lectiva.

Tot hi que ja està jubilada encara fa arranjaments per a les amistats i antics clients. Els del veïnat la fem treballar molt.

 En el decurs del quasi quaranta anys cosint i dedicant-se des de ben d’hora al matí fins a les nou de la nit, ha viscut diferents situacions i relata moltes anècdotes i curiositats, com per exemple el cas d’un religiós que volia que li fes el vestit de frare, però al final no va ser necessari ja que va aprofitat el vestit d’un altre frare que s’havia mort. O d’un altre client que era tant i tant gros que no trobava patrons per a ell, o haver de bregar amb alguna clienta intransigent, tot i que sempre ha tingut una clientela molt i molt agraïda.

 La Carme, dona treballadora, quan plega de la botiga es cuida de la casa, ara, actualment, del seu pare gran, i encara, si li queda temps fa ganxet o pintar quadres.


 Anna Cuesta i Montse Miró


[1] Censos Arxiu Municipal de Palafrugell

[2] Per això en deien a Can Poch de la Font.

[3] Dels registres municipals d’activitats, els que estaven declarats i pagaven impostos.AMP

[4]Més tard varen comprar dues parts de la finca Catalina Oller i Ernest Cané, pagesos de Fonteta que varen posar-hi una botiga de queviures i productes de la seva horta.

[5] Posteriorment Sadurní Ribas i Dolors Ribas de Sant Sadurní de l’Heura van comprar l’edifici i van continuar el negoci de queviures i es va continuar dient Cal Endal.

[6]Li bé de mena, ja de petita li posaven de nota deu a les classes de dibuix.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

JOSEP GRANÉS HOSTENCH (1915 – 1982)

ON EREN, ON SÓN LES DONES?

L’INICI DE L’ ATLETISME A PALAFRUGELL.