EL CARRER DE LA CARITAT I LA RÀDIO.

 

Al nostre carrer, la ràdio també ha tingut el seu protagonisme.

En primer lloc hem de parlar d’en Claudi Mató que havia estudiat per a tècnic de ràdio[1] i tenia el taller al carrer Palamós, nº 18, on vivia amb la seva esposa Maria Deulofeu i la seva filla Elena.

Més tard compraria l’edifici de la Fonda l’Estrella que la portava la Maria, i a finals dels anys quaranta en Claudi va posar una serreria  al pati, compaginant els dos negocis alhora fins als anys cinquanta.  

Més endavant ja publicarem un article més extens sobre la Fonda l'Estrella ja que és un dels edificis amb més història del carrer.

L’altre era en Joan Pasqual Martí de la casa nº 80, el seu fill en Joan Pasqual Carbonell ens ho explica:

-El meu pare era lampista, amb empresa pròpia. Durant la guerra civil li varen col·lectivitzar el negoci i no li varen tornar mai per això va entrar a treballar a FECSA, a la vegada va començar a estudiar per a tècnic de radio i va posar una botiga al carrer de la Caritat, recorda que una de les marques que venia era la Vica.

Té anècdotes curioses com que la clientela demanava la ràdio més grossa per que creien que podrien "escoltar més emissores".

   

                         Ràdio VICA. Foto Sempere

En època de post-guerra els veïns del Carrer de la Caritat, quan començava a fosquejar, anaven treien les cadires al carrer per parar la fresca i fer la tertúlia, en Joan recorda que en deien el “RAI”[2]

A l’època franquista tot hi les diferències culturals, econòmiques i polítiques dels veïns, el veïnat  mantenia una bona harmonia i gairebé tothom formava part de les tertúlies al carrer.

S’explica que un dia per l’alçada de Ca la Tulita, mantenien una conversa el senyor Deulofeu i altres veïns sobre el desembarcament de Normandia, escoltaven les notícies de la BBC amb el volum alt perquè tothom anés seguint el desenllaç[3].

I no es varen donar compte que passava un vilatà que sense dir res va estirar més l’orella del normal.

L’ endemà matí, el senyor Deulofeu va rebre la visita de la Guardia Civil i li varen confiscar la ràdio, en aquell moment era un aparell “sediciós”(els descendents no saben si la varen recuperar).

Les tertúlies al carrer van durar fins que varen aparèixer els cotxes, tot hi que pel carrer no era gaire adient per transitar.

Esperem que en les següents anècdotes les autoritats no confisquin res més!



           L'antiga botiga de Can Pasqual, botiga de ràdios i lloguer de rentadores


Anna Cuesta i Montse Miró


[1] Va ser el primer tècnic de ràdio, televisió i cinema sonor de Palafrugell. Va fer un curs per correspondència a l’Escuela Nacional de radio de Los Angeles. California. Font Teresa Bonal i Núria Sàbat. Revista Gavarres nº 13.

[2] Serà per allò de: tu rai que estàs bé!

[3]En aquella època no tothom tenia ràdio, cal tenir present que després de la guerra al veïnat només hi havia dues ràdios, la de can Deulofeu i la del senyor Preses, apotecari (carrer Quatre Cases) i normalment, quan hi havia alguna cosa interessant, s’invitaven o es deixaven convidar per estar al dia de les notícies europees.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

JOSEP GRANÉS HOSTENCH (1915 – 1982)

ON EREN, ON SÓN LES DONES?

INTRODUCCIÓ