Mª GRÀCIA BOERA RAL

La Maria Gràcia (Palafrugell 1941) és l’única persona viva, actualment, que viu i va néixer la Placeta d’en Bou (ara carrer de Pals).

Ens explica que de ben petita jugava i corria per can Ral, una de les cases que tenia l’antiga fàbrica “Manufacturas del Corcho”[1] per als treballadors. 

El seu avi, Frederic Ral, treballador d’aquesta empresa vivia en una d’elles[2], era el conserge i qui controlava el dipòsit d’aigua (pujava tres vegades al dia a “la torre modernista”) ja que d’aquí proveïen d’aigua a l’empresa, quan encara no n’hi havia aigua corrent a les cases. A més a més, els diumenges ordenava el magatzem i fins i tot li quedava temps per ensenyar a nedar a les filles del propietari (Joanet Màrio), era un home que servia per a tot...

El pare, Laureà Boera Rius casat amb Flora Ral Ferrer, era mecànic de l’empresa d'autobusos Sarfa. Més tard va entrar a treballar a l’Armstrong on feia de mecànic ajustador de les màquines i aprofitava, quan podia, per arranjar màquines de cosir tant de particulars com de botigues o negocis. 

El matrimoni va tenir dues filles: la Mª Gràcia i la Carme.

 La  Maria Gràcia va estudiar a l’escola Vedruna d’on recorda les classes obligatòries en castellà i moltes aventures amb les companyes de classe, com un dia que una alumna va fer saltar els tubs de l’estufa de llenya enlaire i es va muntar un gran enrenou, tot va quedar ple de fum!

 Combinava l’escola amb despatxar a la pastisseria Girbal els dies festius i per vacances. Ho recorda amb molta estima perquè li va permetre conèixer la gent de Palafrugell.

 A la Maria Gràcia li agradava molt el dibuix i va anar a classe a l’Escola d’Arts i Oficis, amb el senyor Lluís Medir. En aquell moment era la única noia. Pintava a carbonet i també en tinta xinesa, li fascinaven les ombres. A les classes de dibuix va conèixer a qui més tard seria el seu marit.

La MªGràcia i en Martí de jovenets, fons familiar.

Es va casar amb en Martí Bigas Jenoher (Palafrugell 1937)

En Martí va néixer al carrer de la Caritat número 57, (al costat carnisseria Narcís), on la seva família tenia una fàbrica de taps que varen perdre durant la guerra civil espanyola i ell va anar a viure amb els avis a Regencós. Acabada la guerra l’avi fa ser condemnat a cinc anys a la presó de Guadalajara.

En Martí comença a treballar d’aprenent de forja a Can Badruna explica que, en aquell temps, varen fer l’enreixat de les finestres del castell de Cap Roig. Més endavant va treballat a la pedrera de can Cruz a Begur fent de soldador i finalment va entrar a la fàbrica de taps Sagrera fent de mecànic ajustador de les màquines de suro, on va treballar fins la seva jubilació.

La Mª Gràcia va entrar en el món de la costura de joveneta quan va anar a fer d’aprenenta al taller de ca la Filosa, amb la senyora Gertrudis coneguda com la Sra."Tuietes", on ja destacava per fer vestits de les nines “pepes” que es regalaven pels reis, s’esmerçava tant en el disseny dels vestits i complements com en els colors i acabats. Ja despuntava la seva creativitat. 

Més endavant va treballar amb l’Enriqueta Frigola que feia cortines, feina que li va agrada molt i va aprendre a cosir de valent, fins el punt de dissenyar patrons, fer vestits i abrics d’home i de dona. També a vegades feia el patró i les clientes s’ho cosien.

 Arran de celebrar-se l’any de les missions a la parròquia els va encarregar de fer les cortines i el tàlem que encara es conserva igual.

Una vegada l’Enriqueta Frigola es va jubilar ella va continuar el negoci a casa seva, fent cortines i edredons que dissenyava i cosia per a diferents botigues i particulars. Molts palafrugellencs han tingut, o tenen encara, cortines o edredons dissenyats i cosits per ella.

Sempre ha estat molt creativa, té una memòria fotogràfica pels detalls, que li ha servit per a les seves creacions.

Fruit del matrimoni van néixer dos fills la Glòria i l’Eduard.



Anna Cuesta i Montse Miró


[1] D’en Joanet Mario, més tard anomenada Armstrong.

[2] Actualment laboratoris de l’Institut Català del Suro.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

JOSEP GRANÉS HOSTENCH (1915 – 1982)

ON EREN, ON SÓN LES DONES?

L’INICI DE L’ ATLETISME A PALAFRUGELL.