La Maria Gràcia (Palafrugell 1941) és l’única persona viva, actualment, que viu i va néixer la Placeta d’en Bou (ara carrer de Pals).
Ens explica que de ben petita jugava i corria per can Ral, una de les cases que tenia l’antiga fàbrica “Manufacturas del Corcho”[1] per als treballadors.
El seu avi, Frederic Ral, treballador d’aquesta empresa vivia en una d’elles[2], era el conserge i qui controlava el dipòsit d’aigua (pujava tres vegades al dia a “la torre modernista”) ja que d’aquí proveïen d’aigua a l’empresa, quan encara no n’hi havia aigua corrent a les cases. A més a més, els diumenges ordenava el magatzem i fins i tot li quedava temps per ensenyar a nedar a les filles del propietari (Joanet Màrio), era un home que servia per a tot...
El matrimoni va tenir dues filles: la Mª Gràcia i la Carme.
 |
| La MªGràcia i en Martí de jovenets, fons familiar. |
Es
va casar amb en Martí Bigas Jenoher (Palafrugell 1937)
En Martí va néixer al carrer de la Caritat número 57, (al costat carnisseria Narcís), on la seva família tenia una fàbrica de taps que varen perdre durant la guerra civil espanyola i ell va anar a viure amb els avis a Regencós. Acabada la guerra l’avi fa ser condemnat a cinc anys a la presó de Guadalajara.
En Martí comença a treballar d’aprenent de forja a Can Badruna explica que, en aquell temps, varen fer l’enreixat de les finestres del castell de Cap Roig. Més endavant va treballat a la pedrera de can Cruz a Begur fent de soldador i finalment va entrar a la fàbrica de taps Sagrera fent de mecànic ajustador de les màquines de suro, on va treballar fins la seva jubilació.
La
Mª Gràcia va entrar en el món de la costura de joveneta quan va anar a fer
d’aprenenta al taller de ca la Filosa, amb la senyora Gertrudis coneguda com la Sra."Tuietes", on ja destacava
per fer vestits de les nines “pepes” que es regalaven pels reis, s’esmerçava
tant en el disseny dels vestits i complements com en els colors i acabats. Ja
despuntava la seva creativitat.
Més
endavant va treballar amb l’Enriqueta Frigola que feia cortines, feina que li
va agrada molt i va aprendre a cosir de valent, fins el punt de dissenyar
patrons, fer vestits i abrics d’home i de dona. També a vegades feia el patró i
les clientes s’ho cosien.
Una vegada l’Enriqueta Frigola es va jubilar ella va continuar el negoci a casa seva, fent cortines i edredons que dissenyava i cosia per a diferents botigues i particulars. Molts palafrugellencs han tingut, o tenen encara, cortines o edredons dissenyats i cosits per ella.
Sempre ha estat molt creativa, té una memòria fotogràfica pels detalls, que li ha servit per a les seves creacions.
Comentaris