UN GRAPAT DE DONES TREBALLADORES I EMPRENEDORES
Avui toca la Rosa
Moret, una altra dona, emprenedora, treballadora i amb molt de caràcter.
ROSA MORET OBIS (Palafrugell 1939)
Filla d’en Fortunat Moret Ferriol[1]
i de la Lluïsa Obis Sunyer i germana del músic Pere Moret[2].
Viu al carrer de la Caritat des que es va casar l’any 1956 amb en Tomàs Palet
Ponsatí.
La seva mare portava la tintoreria Els mil colors de la Placeta d’en Bou i era popularment coneguda com “la Lluïsa dels Mil Colors”.
Recorda amb especial estima els veïns propers com la família Bastons (d’en Josep Bastons, de la seva germana Marta casada amb en Bonal[3]), també les llevadores, com la Isabel Forgas, així com d’altres persones de la vila, en Modest Cuixart, entre d’altres.
Als catorze anys, desprès d’estudiar comptabilitat amb el
mestre Bonay, va treballar a les oficines de Can Mineu, fàbrica de taps de
Ferrer i Jordà.
En Tomàs, el seu marit, era de Can Batlle de Calella i regentaven
un hotel i un restaurant familiar.
Quan venia la feina, sobretot a la temporada d’estiu, acomodaven
unes habitacions com habitatge per no haver de traslladar-se cada dia a la casa
de la Caritat.
Eren els anys de l’auge turístic a Calella, venien grans grups de turistes de l’estranger, sobre
tot alemanys i anglesos. També tenien hostes assidus de Barcelona, venien
metges, financers, etc. fent estades d’un mes, que repetien cada any i al final,
comenta, que eren com de la família.
Allà va fer les tasques pròpies del negoci familiar, és a dir el que calia, tot i que la feina que li va agradar més va ser la cuina ella diu que li aportava moltes satisfaccions. Fins i tot venien clients de pobles dels voltants a cercar menjar per la qual cosa van cuinar menjars per emportar-se, tot una innovació en aquells anys. Els canelons i les paelles tenien molt d'èxit. És clar, gaudia tant cuinant que li sortien els plats, boníssims!
Ens explica la Rosa que encara troba antics clients que recorden els seus menjars cuinats.
Recorda que van treballar molt, feien fins i tot el sopar de la nit d'havaneres,- també van fer diners, diu -.
Va viure situacions curioses i tot tipus d’anècdotes, com
per exemple la vegada que va venir un noieta a parir (acompanyada del seu pare)
i varen deixar el nadó a una família palafrugellenca que la va adoptar... ai,
les dones, quin patiment!
Una altra anècdota que recorda especialment la Rosa[4] és l’estada d’en Joan Manel Serrat: l’any 1971 va estar-s’hi tot un mes a l'habitació 323, allà tot veient el mar calellenc es va inspirar per escriure la cançó «Mediterràneo», una de les cançons més emblemàtica d’aquest cantant i que ha estat més versionada.
Cada dia acabaven de matinada i la cloenda la feia en
Serrat i altres clients i amics cantant la cançó «Las Mañanitas».
La Rosa continua molt
activa, però sense presses ni estrès. Li agrada fer conversa amb la gent,
moltes vegades la podem trobar a Plaça Nova xerrant amb altres dones conegudes
que, com ella, surten cada dia a “comprar”, normalment amb el carret (encara que no necessitin res), la
manera més pràctica de sortir de casa i estar al dia de totes les notícies del
poble mentre caminen una mica, xerren i es distreuen.
[1]Treballava a l’oficina Banc Exterior.
[2]
[3]Lluís Bonal, gran jugador de futbol palafrugellenc i del nostre carrer, que havia estat fins hi tot al Barça
[4]Entrevista a TV3 de Quim Masferrer, el foraster, a la Rosa Moret en el
programa Calella de Palafrugell, minut 39’
Comentaris