Ramon Rodríguez i Vilà. Guia de muntanya i organitzador de viatges de senderisme
Avui a la nostra secció de Personatges us presentem a Ramon Rodríguez, muntanyec.
 |
| Fotografia col·lecció Ramon Rodríguez |
De ben petit el seu pare el
portava a caminar pels voltants de Palafrugell per conèixer l’entorn, feien també
sortides més llunyanes per copsar el territori, d’aquí li ve la seva afició i l’estima
pel medi natural.
Amb 17 anys ja formava part d’una
colla de joves que, com aficionats, feien travesses pels Pirineus. Conscients
del risc que comportava aquest esport i que els calia fer les sortides amb
seguretat es varen federar amb la Colla excursionista de Cassà de la Selva, per
proximitat i perquè s’adaptava als seus objectius.
A la nostra vila ja hi havia un
moviment excursionista que també organitzava sortides d’esquí i d’espeleologia,
així com activitats de recuperació i neteja d’espais naturals. A l’any 1985 es
van posar en contacte i van decidir fundar l’Agrupació Excursionista de
Palafrugell (A.E.P.), fusionant-se amb el grup d’esquí[1],amb l’equip
espeleològic de Palafrugell (EEP) i també amb altres muntanyencs que anaven per
lliure.
 |
| Amb un grup d’excursionistes. Fotografia col·lecció Ramon Rodríguez |
Al principi organitzaven caminades per la Garrotxa i els Pirineus, rutes de cap de setmana, ja que el dilluns havien d’incorporar-se al món laboral. En aquesta primera època s’especialitzaren en espeleologia baixant per gairebé totes les coves i avencs[2] tant pel nostre territori com per la Catalunya Nord, activitat que portaren a terme durant quatre anys. Aquest esport els comportava molta feina tant en la preparació del material com en la seva conservació i manteniment i varen decidir explorar noves modalitats, primer va ser l’escalada esportiva: el Pinell, el Montgrí, Solius... i després alguna via clàssica als Pirineus o al Pedraforca.
Cada any es proposaven pujar algun nou un cim i amb els dos companys esmentats, es varen animar a organitzar professionalment un viatge de senderisme cadascun i provar si els agradava el fet de portar gent a descobrir i gaudir de les muntanyes. L’any 1996 l’experiència fou positiva i es varen treure el títol de guies de muntanya creant l’empresa Giroguies que encara està en ple funcionament.
Actualment els seus companys gaudeixen de la jubilació i l’empresa la porta en Ramon tot sol, buscant, creant sinergies amb d’altres empreses del sector que li faciliten la organització de les activitats.
Ha organitzat i organitza viatges
de tresc i senderisme per l’Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa i Oceania. Forma
grups de 12/15 persones per a cada ruta, la selecció del nivell la fa a partir
d’una entrevista i si cal els fa una prova d’un dia, per tal de situar-los en
el nivell adequat: suau, moderat i exigent.
|
Explica en Ramon que en aquest
país tot i conservar els seus costums ancestrals, també tenen mòbils; quan els veuen
els troben diferents, i els sobta la vestimenta acolorida i esportiva i, els
estris que porten els muntanyencs, ben diferents dels seus tradicionals. Curiosament
són els autòctons que demanen fer-se fotografies amb els excursionistes ja que
no hi estan acostumats i els troben exòtics.
Una anècdota de les moltes que ha
viscut és que un dia fent una ruta per la zona varen veure de lluny una «iurta»[3] amb
molta gent i des de la llunyania s’albirava una noia fent-los senyals perquè
s’acostessin. La història va acabar amb en Ramon assegut al costat de l’àvia de
la casa protagonista de la celebració i compartint el dinar amb ells.
 |
| En plena travessa pel Kirguizistan. Fotografia col·lecció Ramon Rodríguez |
A prop de la jubilació
professional, en Ramon encara no ha perdut mai la il·lusió per una sortida, té
un lema «el millor viatge, és el proper» ell diu que encara que sembli que ja ho
ha vist tot a cada sortida sempre descobreix coses interessants i noves, tan si
va lluny com si és a prop.
 |
En Ramon, sempre a punt per una sortida. Fotografia col·lecció Ramon Rodríguez |
Segurament l'haureu vist pel nostre carrer o per la vila, d'una certa alçada no passa desapercebut i sempre va vestit de manera esportiva, tant en bicicleta com a peu. Palafrugellenc que també manté la tradició d’anar a comprar amb cabàs, que ja en queden pocs! (com en Joan Cortey, en LLuís Medir, l'Octavi i l'Enric Frigola, en Jordi Sàbat... entre d'altres).
[1]En aquella època formaven part de la secció del club d’esquí Girona.
Comentaris