Entrades

RERE ELS PASSOS DE L’OCTAVI FRIGOLA GIRBAL A VENCILLÓ

Imatge
Amb motiu de la entrega a l’Arxiu de Vencilló, per la part de la família Frigola de Palafrugell, de tota la documentació que tenien referent a la finca que el Sr. Joan Miquel Avellí va comprar a la zona de Osca, trobem una bona ocasió per explicar una part de la història on va intervenir el Sr. Octavi Frigola Girbal com a gerent o administrador abans de la guerra civil. En Joanet Mario es va vendre “Manufactures del Corcho” a l’Armstrong pels vols de l’any 1930, llavors, part dels diners els va invertir en una finca per colonitzar en aquesta zona de la Comarca de la Llitera. Foto Comarca la Litera, Ecomuseu de Esplús, Joan Rovira, Mercè Miranda i Joan Riba. Fulletó de propaganda. Es comenta que volia emular a la família Raventós que l’any 1914 va fer una colonització agrícola a Raimat [1] , molt a prop de la zona però del costat de Catalunya.                                                           El Sr. Joan Miquel Avellí va comprar més de mil hectàrees de terreny de secà que

TERESA BOFILL VILANOVA

Imatge
TERESA BOFILL VILANOVA ( Ullà 1942) Filla de Maria Vilanova Bataller, de Torroella de Montgrí, i de Joan Bofill Oliver, d’Ullà, va viure els primers anys de la seva vida a Ullà on va començar a anar a l’escola i va continuar a l’Estartit ja que amb la família van anar a viure al Mas Blanch [1] durant 3 anys. Més endavant es varen traslladar a Esclanyà, on feien de pagesos i des de petita ajudava als pares amb les tasques del camp, collia verdura i acompanyava a la seva mare en el mercat de Begur. Com gairebé totes les nenes d’aquella època per les tardes anava a aprendre a cosir. Quan tenia 10 anys, els pares varen venir a Palafrugell i la Teresa va continuar els estudis amb el mestre Sr. Planas. Es casà amb en Jordi Casanovas Sargatal, el “Xato” (Torroella de Montgrí, 1940 – Palafrugell  2006),  que en aquell moment portava la fleca de Torrent, on hi varen estar tres anys. En Jordi feia el pa per les nits i ella el venia, a la fleca, pels matins. El negoci no donava per a gaire i la

FONDA DE L' ESTRELLA, el seu orígen

Imatge
Al llarg dels anys hem conegut la Fonda de l’Estrella més pels seus llogaters que pels seus amos, cercant a la genealogia i als arxius hem pogut esbrinar qui eren els antics propietaris de l’edifici, informació totalment desconeguda fins ara. L’edifici forma part del grup de quatre cases que donaren nom al carrer de les Quatre Cases juntament amb la casa Vergonyós (desapareguda), els Barnoy o cal Heras (destrossada) i Can Pouplana (Can Frigolet). La Fonda de l'Estrella, és un gran casal del S. XVII, es localitza al carrer de la Caritat nº 61-63 o al carrer Quatre Cases nº 13-15. És segurament la casa més antiga del carrer, i podria ser la casa del llinatge Salamó [1] ,del S.XVII i XVIII, ja que havia estat un gran mas fora muralles amb terres tant pel costat d’orient com de ponent.  A la llinda de la porta que dóna al carrer de la Caritat hi ha una inscripció on hi posa l’any 1605, però la casa segurament és anterior a aquesta dat

ENRIQUETA GARCIA DALFÓ

Imatge
ENRIQUETA GARCIA DALFÓ (Palafrugell 1944)   És una altra dona del nostre carrer que ha tingut una vida professional molt intensa, actualment ja jubilada gaudeix de la vida familiar i casolana .... Tot comença l’any 1907 quan la Lluïsa Marquès compra la botiga del número 18 [1] del carrer Cavallers  i fa un canvi total de negoci, un comerç diferent, la primera i única cotilleria a Palafrugell on es feien faixes [3] . A partir de llavors ja es disposava a la vila d’un lloc on adquirir peces de roba interior que facilitaven amagar la panxa, cenyir el cos i lluir un tipus més estilitzat tot seguint la moda de les capitals  europees   de l’època.  Més endavant, l ’any 1924, passa a ser d’en Miquel Riera Vigas que la tindrà fins l’any 1945.  Un any més tard la compra el matrimoni format per la Pietat Dalfó Vila i en Didac Garcia Garcia i l’amplien, fent un gran aparador entre altres reformes. Diferents renovacions de la botiga. Imatges cedides per la família  Garcia-Dalfó La Pietat feia