EL VEÏNAT DEL CARRER DE LA CARITAT A PALAFRUGELL

Finalitzant el segle XIX Espanya lliurava a Cuba una desesperada i cruenta guerra en un intent desesperat per continuar mantenint l'illa sota domini colonial. Per a sostenir la contesa havia hagut de mobilitzar cap a les Antilles el major contingent de tropes mai vist. L'agost de 1896 es produí també la insurrecció armada de Filipines (1) , planejada en contra dels colonitzadors espanyols per la societat secreta local Katipunan. El dia 10 d'octubre d'aquell any de 1896 va tenir lloc a Girona el sorteig de quintes dels mossos que l'any següent farien els vint anys. La llei de conscripció (2) , que obligava l'allistament militar forçós, establia que havien de realitzar un servei militar de dotze anys de durada, sis en actiu i sis en reserva; tot i que, dels sis anys en actiu, només tres estarien al quarter i la resta en situació de llicenciats. En la lleva de 1896, en que la província de Girona hagué de contribuir amb 1785 soldats, a Palafrugell li correspongu

En l’Espanya dels àustries existien unes fronteres exteriors amb França i Portugal, però a més existien una sèrie de fronteres interiors que provenien de la divisió peninsular dels regnes de Castella, València, Mallorca, Aragó i els territoris forals del País Basc i Navarra. A partir del 1700, es va imposar la filosofia econòmica borbònica que es fonamentava en la condició d’un estat centralista més deslligat de l’oligarquia del regne del que havien fomentat els àustries d’Espanya. Segons la doctrina borbònica a mercès de la riquesa i la prosperitat del país la monarquia es garantia el progrés, i era l’existència de les duanes internes la que impedia el creixement del mercat. A partir de 1714 va aplicar la política de suprimir les fronteres entre Castella i els altres regnes peninsulars, i tres anys més tard traslladava els controls duaners dels ports secs als ports de mar. Catalunya va ser durant el segle XVIII la regió amb el major desenvolupament econòmic d’Espanya que va desplega

Les primeres not í cies que trobem del carrer s ó n del l ’ any 1333, com un nou ve ï nat sorgit fora muralles, al llarg del segles hi ha const à ncia escrita de fets esdevinguts com per exemple l ’ any 1567 que   es cita el carrer de la Caritat per la defunció, el dia 11 de maig, d’en Miguel Galí, paraire (cardador de llana). A l'Arxiu Municipal de Palafrugell trobem  notícies, de  la premsa escrita,  sobre el carrer en  el S.XIX . Les notícies més freqüents que trobem estan relacionades amb l’aigua.  Núria Arbat i Josep Oriol Granés, en el seu llibre Palafrugell i l'aigua, expliquen el com i el per què dels seus efectes en el carrer: La petita carena de turons de Les Torretes divideix les dues grans conques hidrogràfiques. Al nord hi tenim la conca de la Riera Grossa i al sud la conca de l’Aubi, que recull les aigües que travessen Palafrugell. Molts torrents han desaparegut sota l’asfalt i el ciment, però en un dia plujós veiem el carrer de la Caritat convertit en rier

BREU   HISTÒRIA La colla 3x4 va sorgir d’un grup de dotze joves que es reunien en un local per col·laborar en els Carnavals.  L’ any 1891 tenien la seu al carrer del Sol, posteriorment, l ’any 1903,  al carrer de l’Estrella. A l'incrementar-se el nombre de socis es varen traslladar al carrer Cavallers (l’any 1915), canviant el nom a 3x4 i PICU. (Actualment part del Bar Restaurant  Pingüin's i de la botiga de roba del costat). Formaven part del club membres de la burgesia palafrugellenca, industrials   surers i intel·lectuals de l’època.                                          El club estava ambientat a l'estil dels que imperaven per Europa, tenia un aire modern, molt diferent del que hi havia a la vila.                                                              Autor desconegut. Fons Frigolet Disposava d'un cafè, obert al públic en general, i a l'exterior una gran terrassa que en deien el jardinet, conegut popularment per “La Parra”.                       Partici