Entrades

FONDA DE L' ESTRELLA, el seu orígen

Imatge
Al llarg dels anys hem conegut la Fonda de l’Estrella més pels seus llogaters que pels seus amos, cercant a la genealogia i als arxius hem pogut esbrinar qui eren els antics propietaris de l’edifici, informació totalment desconeguda fins ara. L’edifici forma part del grup de quatre cases que donaren nom al carrer de les Quatre Cases juntament amb la casa Vergonyós (desapareguda), els Barnoy o cal Heras (destrossada) i Can Pouplana (Can Frigolet). La Fonda de l'Estrella, és un gran casal del S. XVII, es localitza al carrer de la Caritat nº 61-63 o al carrer Quatre Cases nº 13-15. És segurament la casa més antiga del carrer, i podria ser la casa del llinatge Salamó [1] ,del S.XVII i XVIII, ja que havia estat un gran mas fora muralles amb terres tant pel costat d’orient com de ponent.  A la llinda de la porta que dóna al carrer de la Caritat hi ha una inscripció on hi posa l’any 1605, però la casa segurament és anterior a aquesta dat

ENRIQUETA GARCIA DALFÓ

Imatge
ENRIQUETA GARCIA DALFÓ (Palafrugell 1944)   És una altra dona del nostre carrer que ha tingut una vida professional molt intensa, actualment ja jubilada gaudeix de la vida familiar i casolana .... Tot comença l’any 1907 quan la Lluïsa Marquès compra la botiga del número 18 [1] del carrer Cavallers  i fa un canvi total de negoci, un comerç diferent, la primera i única cotilleria a Palafrugell on es feien faixes [3] . A partir de llavors ja es disposava a la vila d’un lloc on adquirir peces de roba interior que facilitaven amagar la panxa, cenyir el cos i lluir un tipus més estilitzat tot seguint la moda de les capitals  europees   de l’època.  Més endavant, l ’any 1924, passa a ser d’en Miquel Riera Vigas que la tindrà fins l’any 1945.  Un any més tard la compra el matrimoni format per la Pietat Dalfó Vila i en Didac Garcia Garcia i l’amplien, fent un gran aparador entre altres reformes. Diferents renovacions de la botiga. Imatges cedides per la família  Garcia-Dalfó La Pietat feia

MARIA FORTIÀ POCH

Imatge
  MARIA FORTIÀ POCH (Palafrugell 1939) Filla de  Joan Fortià  i de Marta Poch. El pare era guàrdia civil de la República a Barcelona. Durant la guerra el varen destinar a Palafrugell, al Casal i aquí va conèixer a la seva mare  Maria  i un moment donat varen retornar tots dos a Barcelona. Destinat a una caserna de la capital, una vegada acabada la guerra, va viure l’afusellament dels seus companys pel règim franquista   i ell es va salvar ja que per casualitat  va ser destinat a Terrassa per resoldre un conflicte de racionament.  A partir d’aquí va perdre la feina i va començar un llarg pelegrinatge per diferents poblacions buscant-se la vida. Al final el van contractar per treballar en el primer tren de l’estat, la línia Barcelona-Mataró. Llavors es van traslladar a viure amb l’àvia paterna a Bordils, el pare anava i venia amb tren (el tenia de franc) i va treballar a la Renfe fins que es va jubilar. La Maria va estudiar a l’escola de Bordils fins als 14 anys, va aprendre a cosir

UN GRAPAT DE DONES TREBALLADORES I EMPRENEDORES

Imatge
  Avui toca la Rosa Moret, una altra dona, emprenedora, treballadora i amb molt de caràcter. ROSA MORET OBIS (Palafrugell 1939) Filla d’en Fortunat Moret Ferriol [1] i de la Lluïsa Obis Sunyer i germana del músic Pere Moret [2] . Viu al carrer de la Caritat des que es va casar l’any 1956 amb en Tomàs Palet Ponsatí. La seva mare portava la tintoreria Els mil colors de la Placeta d’en Bou i era popularment coneguda com “la Lluïsa dels Mil Colors”. Recorda amb especial estima els veïns propers com la família Bastons (d’en Josep Bastons, de la seva germana Marta casada amb en Bonal [3] ), també les llevadores, com la Isabel Forgas, així com d’altres   persones de la vila, en Modest Cuixart, entre d’altres. Als catorze anys, desprès d’estudiar comptabilitat amb el mestre Bonay, va treballar a les oficines de Can Mineu, fàbrica de taps de Ferrer i Jordà. En Tomàs, el seu marit, era de Can Batlle de Calella i regentaven un hotel i un restaurant familiar. Quan venia la feina, sobretot a la

MARIA RITA GALLART SAIS

Imatge
MARIA RITA GALLART SAIS  Nascuda a Palamós l'any 1930, va viure la seva infantesa separada  del pare ja que va emigrar a Algèria, en aquell moment colònia francesa, on juntament amb el seu cunyat varen muntar una barberia i el seu cosí, que també els havia acompanyat, va muntar una pastisseria al costat. La seva intenció era posicionar-se econòmicament i més endavant portar-hi la família però en aquell moment va esclatar la guerra civil espanyola i la M. Rita i la seva mare ho varen haver de passar soles amb els avis a Palamós.   Palamós va ser molt bombardejada [1] per mar i aire i  recorda que en aquells moments portaven un  cordill amb una fusta penjada al coll per posar-ho a la boca per tal de no quedar sordes quan queia alguna bomba. També explica que un dia corrent cap al refugi els en va caure una molt a prop i ella i la seva mare varen sortir disparades però no els va passar res, no va tenir tanta sort una senyora que ana

SOLEDAT MONPEL VILALTA

Imatge
Al carrer hi ha un bon grapat de dones treballadores i emprenadores, amb gran caràcter, empresàries soles o juntament amb la família i tenim la sort que encara avui ens poden explicar les seves vivències. Hi trobem, la Rosa Moret, l'Enriqueta Dalfó, la Carme Gasull, la Rita Gallart, la Maria Fortià... dones treballadores, totes actualment jubilades.  Avui us volem parlar de la Soledat Monpel SOLEDAT MONPEL VILALTA( Siurana 1936) Coneguda com “la Sole”, neix al poble de Siurana a l’Alta Garrotx a, amb catorze anys va anar a estudiar de perruquera a Girona i als 16 anys els seus pares li varen posar una perruqueria a Sant Miquel de Fluvià on va ser-hi vuit anys, fins que es va casar i va venir a Palafrugell. Casada amb en el barber Narcís Medinyà Puig han tingut dos fills: en Pere i la Margarida. Van venir l'any 1960 a la nostra vila per treballar amb el seu cunyat en Zenon Català Preses que havia posat carnisseria al carrer Torres Jonama i necessitava ajudants. Més tar