Al carrer hi ha un bon grapat de dones treballadores i emprenadores, amb gran caràcter, empresàries soles o juntament amb la família i tenim la sort que encara avui ens poden explicar les seves vivències. Hi trobem, la Rosa Moret, l'Enriqueta Dalfó, la Carme Gasull, la Rita Gallart, la Maria Fortià... dones treballadores, totes actualment jubilades.
Avui us volem parlar de la Soledat Monpel
SOLEDAT MONPEL VILALTA( Siurana 1936)
Coneguda com “la Sole”, neix al poble de Siurana a l’Alta Garrotxa, amb catorze anys va anar a estudiar de perruquera a Girona i als 16 anys els seus pares li varen posar una perruqueria a Sant Miquel de Fluvià on va ser-hi vuit anys, fins que es va casar i va venir a Palafrugell.
Casada amb en el
barber Narcís Medinyà Puig han tingut dos fills: en Pere i la Margarida.
Van venir l'any 1960 a la
nostra vila per treballar amb el seu cunyat en Zenon Català Preses que havia
posat carnisseria al carrer Torres Jonama i necessitava ajudants.
Més tard, l’any 1969,
posen la seva pròpia botiga al carrer de la Caritat: Carnisseria Narcís, on
despatxava el seu marit i la Sole tenia una parada de carnisseria al Mercat Municipal, amb
una ajudanta.
Els carnissers
d’aquests anys compraven el bestiar viu a pagesos o a marxants i els portaven directament a l’escorxador, llavors el carro de la carn ho repartia a les carnisseries i ells feien tot el procés de seleccionar, trossejar, picar la carn, fer
botifarres i embotits diversos. En aquesta época ja disposaven de cambres frigorífiques per a la
La carnisseria Narcís
ha estat 30 anys al carrer, fins que va morir en Narcís l’any 1990 i la Sole,
com tota dona del nostre temps, ha sabut compaginar la feina amb la cura dels seus
pares, dels seus fills i de la casa.
Recorda la Sole els sacrificis que van fer els carnissers per pagar entre tots un nou escorxador que mai va entrar en servei.
També recorda, però,
moltes anècdotes divertides amb les
clientes com el cas d'una senyora de casa bona que abans de cada compra feia un repàs de tot el que tenia a casa seva per
acabar comprant finalment dues salsitxes, o els dels restaurants, sobretot en Tomás Cervera del Chez Tomás de Llafranc que els despertava a les
dues de la nit perquè necessitava més
costelles.
Comentaris