SOLEDAT MONPEL VILALTA

Escrit per: -

Al carrer hi ha un bon grapat de dones treballadores i emprenadores, amb gran caràcter, empresàries soles o juntament amb la família i tenim la sort que encara avui ens poden explicar les seves vivències. Hi trobem, la Rosa Moret, l'Enriqueta Dalfó, la Carme Gasull, la Rita Gallart, la Maria Fortià... dones treballadores, totes actualment jubilades.

 Avui us volem parlar de la Soledat Monpel

SOLEDAT MONPEL VILALTA( Siurana 1936)

Coneguda com “la Sole”, neix al poble de Siurana a l’Alta Garrotxa, amb catorze anys va anar a estudiar de perruquera a Girona i als 16 anys els seus pares li varen posar una perruqueria a Sant Miquel de Fluvià on va ser-hi vuit anys, fins que es va casar i va venir a Palafrugell.

Casada amb en el barber Narcís Medinyà Puig han tingut dos fills: en Pere i la Margarida.

Van venir l'any 1960 a la nostra vila per treballar amb el seu cunyat en Zenon Català Preses que havia posat carnisseria al carrer Torres Jonama i necessitava ajudants.

Més tard, l’any 1969, posen la seva pròpia botiga al carrer de la Caritat: Carnisseria Narcís, on despatxava el seu marit i la Sole tenia una parada de carnisseria al Mercat Municipal, amb una ajudanta.

Els carnissers d’aquests anys compraven el bestiar viu a pagesos o a marxants i els portaven directament a l’escorxador, llavors el carro de la carn ho repartia a les carnisseries i ells feien tot el procés de seleccionar, trossejar, picar la carn, fer botifarres i embotits diversos. En aquesta época ja disposaven de cambres frigorífiques per a la conservació de la carn.

La carnisseria Narcís ha estat 30 anys al carrer, fins que va morir en Narcís l’any 1990 i la Sole, com tota dona del nostre temps, ha sabut compaginar la feina amb la cura dels seus pares, dels seus fills i de la casa.

Recorda la Sole els sacrificis que van fer els carnissers per pagar entre tots un nou escorxador que mai va entrar en servei. 

També recorda, però, moltes anècdotes divertides amb les clientes com el cas d'una senyora de casa bona que abans de cada compra feia un repàs de tot el que tenia a casa seva per acabar comprant finalment dues salsitxes, o els dels restaurants, sobretot en Tomás Cervera del Chez Tomás de Llafranc que els despertava a les dues de la nit perquè necessitava més costelles.

Tot hi haver treballat tant tota la vida, amb els signes de la duresa de la feina a les seves mans, la Sole és una dona molt positiva i no té mai un no per a ningú. 
Coneix molt bé tota la gent del barri i en general de tot Palafrugell. 

    La Sole sortint de casa seva, antiga carnisseria Narcís.

L'hem poguda trobar cada dia passejant amb el carret de la compra i fent petar la xerrada amb la gent, tot hi que ara està delicada de salut, esperem que es millori i poder tornar-la a veure passejar.

Sole, et trobem a faltar!

Anna Cuesta i Montse Miró

Si t'ha agradrat aquest article no et perdis la segona part, aquí

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L’últim gran atleta històric: JOSEP M. VIVES SUREDA

Escrit per: -
Imatge
JOSEP M. VIVES SUREDA  (Fonteta 1924- Palafrugell 2007) Josep M. amb la javelina, en un entrenament. Col·lecció de la Família Vives La família Vives Sureda va venir a viure a Palafrugell l’any 1934 per fer d’hortolans a l’Horta dels Forns, en aquell moment propietat de la família Frigola. Josep M. va fer els estudis bàsics a la Bisbal i a la nostra vila ja ajudava als seus pares en la tasca feixuga i sacrificada del món rural. Ja de ben jovenet, enmig de camps i envoltat de natura, corria i saltava provant el seus propis límits; en aquell temps s’utilitzaven moltes canyes (de les que n’hi ha pels marges de les rieres, material necessari per a l’horta), una de les seves distraccions era la de llençar-les el més lluny possible, joc natural que va ser per a ell l’inici a l’afició del llançament de javelina i possiblement de la perxa. Josep M. una vegada va explicar, als companys d’atletisme, que de sempre tenia clar que no faria de pagès perquè tenia altres projectes a la vida. Voli
Seguir llegint »

Poetes i poetesses del carrer de la Caritat

Escrit per: -
Imatge
  Aquest article està dedicat a poetes i poetesses del veïnat de la Caritat.     Màquina d’escriure de Josep Martí Clarà “Be pes” .  Foto Jaume Carreras Deulofeu.  AMP. Fons Josep Martí Clarà “Bepes”.   A la Renaixenç a [1] .   (segona meitat del S. XIX), en temps del progrés industrial suro-taper de la nostra vila i segons el llibre Els escriptors a Palafrugell [2]   es parla de l’Alberto Quintana i Combis que el situen a Palafrugell. Tot hi no residir-hi mai, hi tenia una estreta relació amb la casa coneguda com Pouplana-Brugarol (actual can Frigolet, carrer Caritat, núm 64) que era propietat de la seva àvia materna (Antònia de Pouplana i de Aluart, casada amb Miquel de Quintana) i la Notaria era regentada per Albert Costa (fill natural d’un o una de Quintana de Torroella de Montgrí,- però mai reconegut oficialment-, possiblement era germà o oncle del poeta i a la seva mort, Quintana i Combis va ser l’hereu universal. Venia molt sovint de visita a Palafrugell fins i tot hi pe
Seguir llegint »

Ramon Rodríguez i Vilà. Guia de muntanya i organitzador de viatges de senderisme

Escrit per: -
Imatge
Avui a la nostra secció de Personatges us presentem a Ramon Rodríguez, muntanyec. Fotografia col·lecció Ramon Rodríguez   En Ramon va néixer a Palafrugell el dia 27 de febrer del 1963, al carrer del Piverd núm. 21, i viu al carrer de la Caritat des de l’any 1993. Va estudiar al col·legi Sant  Jordi, en acabar l’ensenyament bàsic va fer el batxiller a l’Institut Frederic Martí. Despuntava en matemàtiques la qual cosa li facilità entrar a treballar en una entitat bancària. Aprofitant els bons horaris laborals, que oferia el sector, compaginava el treball amb els estudis d’Empresarials a la Universitat de Girona, i també va cursar un Postgrau de Gestió de Recursos Ambientals. De ben petit el seu pare el portava a caminar pels voltants de Palafrugell per conèixer l’entorn, feien també sortides més llunyanes per copsar el territori, d’aquí li ve la seva afició i l’estima pel medi natural. Amb 17 anys ja formava part d’una colla de jo
Seguir llegint »