EL VEÏNAT DEL CARRER DE LA CARITAT A PALAFRUGELL

  Al Carrer hi trobem moltes famílies, cognoms que hi perduren en el temps. Avui parlarem de la família Girbal, que viuen a la casa coneguda com la casa dels esglaons ja que té dos esglaons antics de pedra sobre la vorera  del carrer de Pals, antigament placeta d’en Bou. Aquesta casa conserva una llinda a l’interior datada l’any 1789.  Consta d’un habitacle de dos cossos i un gran pati,  molt llarg.  Entre la casa  familiar i el pati hi ha una construcció antiga,   una fàbrica de taps  mirant a mig-dia, molt ben conservada  amb llindes de pedra a les finestres. Encara avui dia es pot veure   com era la fàbrica, com estava distribuïda. Compraven suro a bosc i feien tot el procés, a planta baixa tenien els magatzems, el bullidor i demés dependències pel tractament del tap.  Com era normal a l’època a pis hi treballaven les dones que els triaven. Tot i que el pati és molt llarg no té cap més sortida que la del carrer de Pals. La fabrica suposem que va quedar tancada un moment donat o pe

De cognom Granés a Palafrugell en trobem vàries branques, la família de la qual avui parlem sempre va viure al carrer de La Caritat, primer a la placeta d'en Bou, després a can Frigolet, a la casa actual de can Molinas i finalment a la casa Bonal (antigament les dues propietat d'en Gori). JOSEP GRANÉS GIRBAU (Palafrugell 1814-1874) - JACINTA BARNEDA PUIG (Palafrugell 1821-1894)   En Josep procedent d’una família de teixidors, el seu pare Sebastià Granés tenia l’ofici de sastre i juntament amb la seva mare Maria Girbau, portaven un taller de teixits al principi de la Placeta d’en Bou, a la mateixa casa, on vivien.                                                                                                                                                 Retrat a l’oli de Jacinta Barneda, fons Montserrat Alsina Es van casar l’any 1841 i varen tenir onze fills dels quals deu van sobreviure:  Sebastià 1842, Bartolomé 1844, Catalina 1846,Teresa 1849, Magdalena 1851, Sal

Finalitzant el segle XIX Espanya lliurava a Cuba una desesperada i cruenta guerra en un intent desesperat per continuar mantenint l'illa sota domini colonial. Per a sostenir la contesa havia hagut de mobilitzar cap a les Antilles el major contingent de tropes mai vist. L'agost de 1896 es produí també la insurrecció armada de Filipines (1) , planejada en contra dels colonitzadors espanyols per la societat secreta local Katipunan. El dia 10 d'octubre d'aquell any de 1896 va tenir lloc a Girona el sorteig de quintes dels mossos que l'any següent farien els vint anys. La llei de conscripció (2) , que obligava l'allistament militar forçós, establia que havien de realitzar un servei militar de dotze anys de durada, sis en actiu i sis en reserva; tot i que, dels sis anys en actiu, només tres estarien al quarter i la resta en situació de llicenciats. En la lleva de 1896, en que la província de Girona hagué de contribuir amb 1785 soldats, a Palafrugell li correspongu