FAMÍLIA GRANÉS

De cognom Granés a Palafrugell en trobem vàries branques, la família de la qual avui parlem sempre va viure al carrer de La Caritat, primer a la placeta d'en Bou, després a can Frigolet, a la casa actual de can Molinas i finalment a la casa Bonal (antigament les dues propietat d'en Gori).

JOSEP GRANÉS GIRBAU (Palafrugell 1814-1874) - JACINTA BARNEDA PUIG (Palafrugell 1821-1894)  

En Josep procedent d’una família de teixidors, el seu pare Sebastià Granés tenia l’ofici de sastre i juntament amb la seva mare Maria Girbau, portaven un taller de teixits al principi de la Placeta d’en Bou, a la mateixa casa, on vivien.                                          

          

                                                                                  Retrat a l’oli de Jacinta Barneda, fons Montserrat Alsina

Es van casar l’any 1841 i varen tenir onze fills dels quals deu van sobreviure:  Sebastià 1842, Bartolomé 1844, Catalina 1846,Teresa 1849, Magdalena 1851, Salvador 1852, Joan 1855, Pere 1858, Lluís 1860 i Joaquim 1863 i l'Adelaida (difunta).

JOAN GRANÉS BARNEDA ( Palafrugell 1855-1939)

Escrivà, passant de notaria.

L’any 1887 el trobem en el registre de la població vivint al carrer de la Caritat amb Teresa Llacuna Naspleda i amb quatre fills: Jacinta(1881), Carmen(1883), Joan(1887) i en Josep (1876).

Joan  Granés i Teresa Llacuna. Fons Montserrat Alsina

Era escrivà i feia de passant a casa del Notari Alberto Costa, a la casa coneguda actualment com can Frigolet.

Explica en Joan Frigola[1] que el N otari Costa va morir l'any 1896 i tornant de l'enterrament, el seu passant Don Joan Granés, home honrat, mostrà als hereus un moble barroc, encastat, amb secrets, que encara guardem. Hi havia un doble fons ple de monedes d'or. Quedaren bocabadats.

L’any 1897[2] formava part de la Societat La Reformadora, juntament amb el seu consogre, Josep Alsina. La Societat va presentar una denuncia contra la Junta Directiva per anar en contra dels seus interessos i els diaris de l’època varen ser molt parcials, calumniant de forma sistemàtica als afectats i jutjant públicament sense proves... El tema va durar molt de temps i  al final els varen fer fora, el Sr. Joan Granés va respondre als atacs amb una carta al Distrito, però no va servir per res, fins i tot va haver d'intervenir el Governador Civil. Van haver-hi actes de violència molt greus per part dels socis i vilatans enfurismats com a conseqüència de la manipulació informativa, i el Sr. Alsina va ser apedregat, morint a resultes de les ferides d’aquest fet.  

Més tard els fills del Sr. Alsina varen publicar una carta on la nova direcció de la Reformadora rectificava que una vegada revisats els llibres tot era correcte[3]. Mai ningú va presentar proves en contra, només difamacions. Ni tan sols els diaris difamadors varen esmenar.

Va ser política (ells eren republicans i maçons), interessos econòmics...? No deixa de ser un fet negre, imperdonable, de la història de Palafrugell[4].

Un cop mort el notari, Joan Granés continua d’escrivà a la Notaria, on hi treballarà provisionalment el notari de Palamós Josep Bellido (interí), fins que l’any 1901 fou nomenat notari oficial Régul Cumané, que ja no exercí a la Caritat. Règul Cumané Pujolar, de família benestant de Girona, es va casar amb una seva neta (Jacinta Cantó Granés).

Després de la mort d’en Costa trobem la família Granés vivint a la casa del Notari[5] llogada per la família de Quintana de Torroella.

Així mateix “Don“ Alberto  de Quintana i Serra, l’any 1896, el trobem anunciat a la premsa local oferint els seus serveis d’advocat a la casa del seu senyor pare[6], se suposa que exercia des de l'antiga Notaria.

L’any 1900, els De Quintana venen la casa al Sr. Joan Frigola i la família Granés es trasllada a la casa nº56 i és on figura que treballa amb el Notari Bellido.[7] Ens consta que de lloguer del Sr. Josep Bofill de Carreras (Gori).

Del 1923 al 1937 el trobem gestionant la comptabilitat de l’Enric Frigola i molts d’altres vilatans i també es cuidava de vendre finques ( el trobem en anuncis als diaris de l’època).

                        Comptabilitat portada per en Joan Granés signant per ordre del Notari Bellido, 1901. Fons Can Frigolet

JOSEP GRANÉS LLACUNA ( Palafrugell  1878 -1952)

Fill d’en Joan, va fer de taper a Can Sagrera i també cobrava rebuts per diferents empreses.

Es va casar amb Emília Coll Peya i varen tenir 3 fills: en Martí, la Maria i la Maria, la única que va sobreviure, li varen posar el nom de la seva germana difunta, molt corrent a l’època.

Segurament va ser l'hereu ja que es va quedar a la casa amb el seu pare.

 Josep i Emília fotografies fons família Torres.

MARIA GRANÉS COLL (Palafrugell 1922-2003)

Va treballar més de 30 anys a l’Armstrong, una vegada jubilada va cuidar la filla dels seus veïns, l’Encarnita Torres, de la que va ser padrina.

La Maria va ser la última de la família que va viure al carrer de la Caritat.

Encara avui la gent del barri la recorda, bona persona, seriosa, soltera i sense fills.

Els descendents actuals més propers són la Nuri i la Montserrat Alsina Deulovol, filles d’en Joan Alsina Granés.

                              

fotografia de Comunió de la Maria i amb el seu cosí Joan Alsina  Granés. Fons Montserrat Alsina  

                                                                              La Maria amb la seva fillola, Encarnita. Fons família Torres.

Anna Cuesta i Montse Miró

---

[1] Joan Frigola—Frigolet del Brugar-El Notari i les gualtlles. Revista de Palafrugell n 13

[2] EL DISTRITO 10/10/1897 Arxiu Municipal de Palafrugell

[3] Baix Empordà 5/02/1911. AMP

[4] Informació Montserrat Alsina.

[5] Actual Caritat 64,Can Frigolet

[6] EL DISTRITO 27/9/1896. Pàgina 3 AMP

[7] Escriptura de compra de la casa de Can Frigolet