FAMÍLIA GIRBAL, dels esglaons

 Al Carrer hi trobem moltes famílies, cognoms que hi perduren en el temps. Avui parlarem de la família Girbal, que viuen a la casa coneguda com la casa dels esglaons ja que té dos esglaons antics de pedra sobre la vorera del carrer de Pals, antigament placeta d’en Bou.




Aquesta casa conserva una llinda a l’interior datada l’any 1789. 


Consta d’un habitacle de dos cossos i un gran pati, molt llarg. Entre la casa familiar i el pati hi ha una construcció antiga, una fàbrica de taps mirant a mig-dia, molt ben conservada amb llindes de pedra a les finestres.

Encara avui dia es pot veure com era la fàbrica, com estava distribuïda. Compraven suro a bosc i feien tot el procés, a planta baixa tenien els magatzems, el bullidor i demés dependències pel tractament del tap. Com era normal a l’època a pis hi treballaven les dones que els triaven.

Tot i que el pati és molt llarg no té cap més sortida que la del carrer de Pals. La fabrica suposem que va quedar tancada un moment donat o pel carrer de Begur o per la placeta de l’Asilo (Plaça del Parlament). L’entrada pel carrer de Pals tot hi que és ample i el segle passat s’hi havia entrat amb cavall, no creiem que fos l’entrada principal de l’edifici.

Gràcies a la Sra Pilar Puig i al Sr. Albert Girbal, que molt cordialment ens han atès,  podem explicar aquesta Nissaga tant important al nostre veïnat.

Ens han deixat el seu arbre genealògic així com un àlbum de fotografies del segle passat que conserven com un tresor.

D’aquesta família en podem dir que el primer que trobem és Ramón Girbal que va néixer aproximadament l’any 1539 i  va morir l’any 1586 a Palafrugell. A partir d’aquí comença tot el llinatge, continuen fins la 13ª generació, l’actual.

Els avantpassats varen viure a diferents indrets de Palafrugell,

Gil Girbal (Palafrugell 1552-1621) Lo Padró, pagès

Joan Girbal Prats (Palafrugell 1591-1642) La Tarongeta, barriler

Antoni Girbal Vidal (Palafrugell 1641-1705) La Tarongeta, pescador i pagès

Ramón Girbal Sucarrat (Palafrugell 1674-1751) La Tarongeta, pagava impostos per terres i renda personal.

Josep Girbal Mulà (Palafrugell 1703-1787), germà bessó amb Damià. D’aquí els ve el mot de Cal Bessó, paga impostos al barri de Casas Noves, abans placeta d’en Bou, actual carrer de Pals. Surt com a negociant, segurament taper, possiblement va començar la fàbrica i ja vivien a la casa dels esglaons.

Josep Girbal Barceló [1](Palafrugell 1748-1824) empresari taper.

Pere Girbal Dausà (Palafrugell1777-1840) empresari taper.

Salvi Girbal Ramón (Palafrugell1803-1852) empresari taper. Es va casar amb Teresa Prats Sagrera (Palafrugell 1812-1895) Varen tenir :

-Pere Girbal Prats (Palafrugell 1835- ?) empresari taper.

-Maria Girbal Prats ( Palafrugell 1838-1914)

-Baldomero Girbal Prats (Palafrugell 1840-1924) És conegut perquè va anar a fer de mariner al Mississipí. Cunyat de Joan Frigola Sagrera, ell i el seu germà Enric varen fer de tutors als germans Frigola quan aquests varen quedar orfes. Era el que vivia a la casa, no va tenir descendència i va fer hereter el seu nebot Baldomero Girbal Matas.

-Antònia Girbal Prats (Palafrugell 1842-1904) casada amb Joan Frigola Sagrera (Frigolet). Un cop vídua, és qui va reformar la casa de can Frigolet.                                                                                       

Baldomero Girbal Prats, mariner al Mississipi

-Narcís Girbal Prats (Palafrugell 1848-  ? )                                                    

-Enric Girbal Prats (Palafrugell 1845-1910) casat amb Antonia Matas Girona (Palafrugell 1860-1927) varen tenir en Baldomero Girbal Matas


                                                                                                                   Baldomero Girbal Matas. 

                                                                                                                   Fotògraf Casanovas.

                                                                                                                   Fons Família Girbal

Baldomero Girbal Matas (Palafrugell 1893-Barcelona 1956) casat amb Rosa Carreras Quintana (Agullana 1897- Palafrugell1991) De jove va treballar a l’Armstrong de triador de taps, però un moment donat va baixar la feina i va d’haver de buscar-se la vida  i va trobar la oportunitat de treballar per la distribució del cinema americà. Van anar a viure a Barcelona amb la família deixant a la casa dels esglaons a uns amics de confiança. Era distribuïdor de les pel·lícules de les empreses americanes (Paramount, Warner...) contínuament viatjava per cercar sales de cinema per llogar les pel·lícules, enviava els rotllos dins de saques que després repartien per l’Empordà. En aquella època hi havia un servei de repartiment amb bicicleta[2] començava per Palamós, l’endemà les portaven a Palafrugell, Pals , Torroella...i algunes vegades fins hi tot, el mateix dia feien varis viatges.

Com a curiositat podem dir que Baldomero Girbal va ser qui va portar la 1ª pel·lícula sonora a Palafrugell.

Un moment donat va canviar de feina i es va dedicar a vendre maquinària per projectar pel·lícules per a tot Espanya. Les seves dots de comercial i el coneixement que tenia del país, així com l’amistat que tenia amb el Sr. Eduard Cabré[3], va fer que agafés la representació de peces de cotxe [4].

Durant la guerra varen viure a Tamariu (diu l’Albert, el seu fill, que almenys allà menjaven peix cada dia). Acabada la guerra, va ser empresonat i acusat de maçó, injustament, pel fet d’haver treballat pels americans, però va ser avalat pel capellà de Palafrugell i per altres vilatans com l’Octavi Frigola Girbal (el seu cosí).

Té l’anècdota que sortint de la presó va anar a una fonda que coneixia i els va explicar d’on acabava de sortir i el varen fer quedar uns dies per recuperar-se, fins i tot el varen vestir.  

En Baldomero i la Rosa van tenir dos fills:

Enric Girbal Carreras (Palafrugell 1925- Caracas1967).

Albert Girbal Carreras (Barcelona 1931) casat amb Pilar Puig Morera (Castellfollit de Riubregós 1931), són els que actualment conserven el patrimoni familiar, amb molta cura i respecte, mantenint el mobiliari, estris i habitacle restaurat, tal com era antigament i sense gaires modificacions.

Anna Cuesta i  Montse Miró

[1] Un dels seus germans, Narcís, va ser franciscà i l’any 1784 el varen destinar al Perú, dos anys més tard va ser destinat a una expedició a las Pampas de Sacramento i altres indrets llunyans, va sobreviure a l’expedició i va morir a Girona.

[2] Era l’empresari que llogava la pel·lícula qui després havia de fer arribar els rotllos a la població del costat, així hi havia un servei d’homes que les repartien amb  bicicleta, a cada costat portava unes alforges de lona que s’adaptaven als rotlles.

[3] Va patentar diferents peces dels automòbils i aparells cinematogràfics.

[4] “ Culates”, juntes.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

JOSEP GRANÉS HOSTENCH (1915 – 1982)

ON EREN, ON SÓN LES DONES?

L’INICI DE L’ ATLETISME A PALAFRUGELL.