LA NOTARIA DEL CARRER DE LA CARITAT
Situada a la casa coneguda com Can
Pouplana o Can Frigolet, tenia l’entrada per on actualment està la finestra que
dóna gairebé al davant del Carrer de les Quatre Cases.
Amb el temps Palafrugell va començar
a créixer i es va construir i poblant fora de la muralla, en tot aquell espai
que anteriorment havien estat camps i hortes, així es va anar perfilant el nostre
veïnat. Aprofitant el moment, els descendents d’Antic Brugarol Codina haurien modificat
el que antigament, segurament, seria un petit mas al costat de la riera.
No sabem el moment però hi varen
traslladar la Notaria (suposadament per estalviar-se el lloguer de l’edifici
dins la vila i també perquè la nova seu, un moment donat seria el seu habitatge).
En aquella època el Prior de Santa Anna tenia el domini directe de la majoria de les propietats de Palafrugell, la notaria no n’era una excepció. Antic Brugarol l’any 1537 compra el domini útil. No sabem la data exacte del trasllat, però quan es va obrir la porta d’entrada posaren a la llinda la creu i la data 1619, data que donem com a referència per l’inici de l’activitat al nostra carrer.
Hi passaren dues nissagues de
notaris els BRUGAROL CODINA i els POUPLANA[1].
Dels Brugarol podem dir que era una
família benestant, els trobem com a “ciutadans honrats de Barcelona”[2], eren notaris,
procuradors, escrivans... i dels quals varis descendents exerciren
aquesta professió tant a Palafrugell com a altres poblacions:
Antic Brugarol Codina I: Palafrugell
(1519 –1585)[3]. És
molt conegut perquè l’ any 1543, va transcriure els fets ocorreguts a Palamós
quan els turcs de Barba-Rossa varen saquejar i massacrar a moltíssims
palamosins[4].
Antic
Brugarol II: Palafrugell (1554 – 1568)
Antoni
Brugarol : Palafrugell (1557 – 1575)
Llorenç
Brugarol: Palafrugell (1587 – 1593), Calonge (1590
i 1594),i a La Bisbal (1591-1594).
Josep Brugarol Batlle: Palafrugell (1634 – 1654)
Signatura del notari de Palafrugell Antic Brugarol extreta del pergamí numero 152 de data |
Els seus descendents si no
feien de notaris llogaven la Notaria per 5 anys. Així mentre ells tenien el
domini també hi van passar altres notaris.
A la
segona meitat del 1600 Maria Brugarol Pagès es va casar amb Joan Pouplana
Borrull, fill de Joan Pouplana, mercader de Palafrugell i de Magdalena Borrull
de Santa Margarida. A partir d’aquí els Pouplana agafen el relleu i hereten el
domini útil de la notaria i escrivania i la casa del carrer de la Caritat.
Els
notaris que exerceixen a la Caritat d’aquesta època són:
Miquel Pouplana Brugarol, (1704-1755)
Francesc Pouplana Brugarol,
1756-1781
Joaquim Vergonyós,
1782-1785
Narcís Parer, 1784-1810
Bartomeu Serra Ferrer,
1785-1817
L'últim notari de la nissaga va ser l’Alberto Costa que exercí del 1855 fins 1896 i també va compartir l’escrivania amb Marià Francesc Monserrat, (del 1818 fins l'any 1864) i Francesc Llavanera Alsina (del 1831 al 1860). A la seva mort hi trobem en Josep Bellido[5] de interí (1896-1902). Posteriorment i de manera oficial, l'any 1901, entrarà en Règul Cumané.
En aquell moment la casa era propietat de la família de Quintana de Torroella de Montgrí[6].
L’any 1900 el Sr. Pompeyo de Quintana i Serra, en representació del seu pare Alberto de Quintana i Combis, va vendre la casa a Joan Frigola Sagrera, “l’indiano” de Can Frigolet.
Aquest any la casa Brugarol-Pouplana deixa de ser la Notaria de Palafrugell, després de gairebé tres-cents anys de dedicació.
[1] Les
dades són extretes del Catàleg del protocols del
Districte de la Bisbal d’Empordà. Fundació Noguera.
[2] Els ciutadans honrats foren una mena d'aristocràcia urbana que es
va desenvolupar a la Corona d'Aragó durant la baixa edat mitjana.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutad%C3%A0_honrat.
[3] Entre parèntesis
els anys que exerciren de notaris. Catàleg del protocols del Districte de la
Bisbal d’Empordà. Fundació Noguera.
[4] http://www.serveiarxiumunicipalpalamos.cat/wordpress/wp-content/uploads/2018/10/FACSIMIL-1730_web_DL_FINAL.pdf
[6] Pel casament de Mª Antonia Pouplana amb Miguel de Quintana i Espeleta i de Murga.
Comentaris
Moltes gràcies per aquesta cronologia d'un edifici singular a través de la gent que hi va viure i exercir la seva professió de vida.