LA NOTARIA DEL CARRER DE LA CARITAT


Durant molts anys s’ha parlat de la Notaria de dins la muralla, segurament el fet que el carrer porti el seu nom deu haver tingut el seu pes, però la Notaria fora muralla del Carrer de la Caritat, té una història increïble que mai s’ha explicat, tot i que és de justícia reconèixer que arquitectònicament no és tant important (són edificacions de diferents èpoques i estils).
Antiga porta de la Notaria.Fotografia autors del blog

Situada a la casa coneguda com Can Pouplana o Can Frigolet, tenia l’entrada per on actualment està la finestra que dóna gairebé al davant del Carrer de les Quatre Cases.

Amb el temps Palafrugell va començar a créixer i es va construir i poblant fora de la muralla, en tot aquell espai que anteriorment havien estat camps i hortes, així es va anar perfilant el nostre veïnat. Aprofitant el moment, els descendents d’Antic Brugarol Codina haurien modificat el que antigament, segurament, seria un petit mas al costat de la riera.

No sabem el moment però hi varen traslladar la Notaria (suposadament per estalviar-se el lloguer de l’edifici dins la vila i també perquè la nova seu, un moment donat seria el seu habitatge).

En aquella època el Prior de Santa Anna tenia el domini directe de la majoria de les propietats de Palafrugell, la notaria no n’era una excepció. Antic Brugarol l’any 1537 compra el domini útil. No sabem la data exacte del trasllat, però quan es va obrir la porta d’entrada posaren a la llinda la creu i la data 1619, data que donem com a referència per l’inici de l’activitat al nostra carrer.

Llinda de l’entrada de la notaria. Fotografia autors del blog

Hi passaren dues nissagues de notaris els BRUGAROL  CODINA i els POUPLANA[1].

Dels Brugarol podem dir que era una família benestant, els trobem com a “ciutadans honrats de Barcelona”[2], eren notaris, procuradors, escrivans...  i  dels quals varis descendents exerciren aquesta professió tant a Palafrugell com a altres poblacions:

Antic Brugarol Codina I: Palafrugell (1519 –1585)[3]. És molt conegut perquè l’ any 1543, va transcriure els fets ocorreguts a Palamós quan els turcs de Barba-Rossa varen saquejar i massacrar a moltíssims palamosins[4].

Antic Brugarol II: Palafrugell (1554 – 1568)

Antoni Brugarol : Palafrugell (1557 – 1575)

Llorenç Brugarol: Palafrugell (1587 – 1593), Calonge (1590 i 1594),i a La Bisbal (1591-1594).

Josep Brugarol Batlle: Palafrugell (1634 – 1654)

Signatura del notari de Palafrugell Antic Brugarol extreta del pergamí numero 152 de data 22 de maig de 1520.M.
  Fons Ajuntament de Palafrugell. Col·lecció de pergamins

Els seus descendents si no feien de notaris llogaven la Notaria per 5 anys. Així mentre ells tenien el domini també hi van passar altres notaris.

 

A la segona meitat del 1600 Maria Brugarol Pagès es va casar amb Joan Pouplana Borrull, fill de Joan Pouplana, mercader de Palafrugell i de Magdalena Borrull de Santa Margarida. A partir d’aquí els Pouplana agafen el relleu i hereten el domini útil de la notaria i escrivania i la casa del carrer de la Caritat.

Els notaris que exerceixen a la Caritat d’aquesta època són:

Miquel Pouplana Brugarol, (1704-1755)

Francesc Pouplana Brugarol, 1756-1781

Joaquim Vergonyós, 1782-1785

Narcís Parer, 1784-1810

Bartomeu Serra Ferrer, 1785-1817

 

L'últim notari de la nissaga va ser l’Alberto Costa que exercí del 1855 fins 1896 i  també va compartir l’escrivania amb Marià Francesc Monserrat, (del 1818 fins l'any 1864) i Francesc Llavanera Alsina (del 1831 al 1860). A la seva mort hi trobem en Josep Bellido[5] de interí (1896-1902). Posteriorment i de manera oficial, l'any 1901, entrarà en Règul Cumané.  

En aquell moment la casa era propietat de la família de Quintana de Torroella de Montgrí[6].

L’any 1900 el Sr. Pompeyo de Quintana i Serra, en representació del seu pare Alberto de Quintana i Combis, va vendre la casa a Joan Frigola Sagrera, “l’indiano” de Can Frigolet.

Aquest any la casa Brugarol-Pouplana deixa de ser la Notaria de Palafrugell, després de gairebé tres-cents anys de dedicació.

 

Anna Cuesta i Montse Miró 

 



[2] Els ciutadans honrats foren una mena d'aristocràcia urbana que es va desenvolupar a la Corona d'Aragó durant la baixa edat mitjana. https://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutad%C3%A0_honrat.

[3] Entre parèntesis els anys que exerciren de notaris. Catàleg del protocols del Districte de la Bisbal d’Empordà. Fundació Noguera.

[4] http://www.serveiarxiumunicipalpalamos.cat/wordpress/wp-content/uploads/2018/10/FACSIMIL-1730_web_DL_FINAL.pdf

 5] Notari oficial de Palamós.

[6] Pel casament de Mª Antonia Pouplana amb Miguel de Quintana i Espeleta i de Murga.

Comentaris

Un article molt interessant.
Moltes gràcies per aquesta cronologia d'un edifici singular a través de la gent que hi va viure i exercir la seva professió de vida.

Entrades populars d'aquest blog

L’últim gran atleta històric: JOSEP M. VIVES SUREDA

Poetes i poetesses del carrer de la Caritat

Ramon Rodríguez i Vilà. Guia de muntanya i organitzador de viatges de senderisme