A l’Arxiu Municipal tenen un Capbreu, procedent d’una donació de la casa pairal de la Família Mascort – Llach (del carrer de les Botines).
Qui primer va considerar que no podia ser de la família Mascort va ser en Jaume Isern, ja que al consultar-lo anava trobant indicis que no pertanyien a la família i vàrem decidir investigar-ho.
En aquesta recerca, ens hem centrat en la història dels Mascort, el contingut, en les dades i en l'escriptura del llibre.
Breu
Història:
La
família Mascort la trobem des de molt antic en els censos i padrons de
Palafrugell[1],
tot i que hi ha diferents branques: una al Padró Gran[2], una
altra al carrer Caritat, al carrer de les Botines i segurament alguna més.
Des del 1500 els trobem en oficis diversos: barriler, pagesos, mestres corders, espardenyers, taverners, hostalers, traginers, recaptadors d’impostos, procuradors, clergues, escriptors, músics i apotecaris, entre d’altres. Amb grans propietats, camps de conreu i peces de bosc, tant a Palafrugell com a les poblacions veïnes, també es té coneixement de diferents masos i moltíssimes cases dins de la vila. De les grans masies que encara perduren podem destacar el Mas Mascort, el mas de la Font d’en Mascort i la casa de l'Arrabal Inferior- Botines, coneguda per Can Mascort del Cap de Vila [3] entre altres...
L’última descendent de la nissaga Mascort (del carrer Botines) fou Catalina Mascort Deagostini, casada amb el Sr. Carles Llach[4]. Vivien a la casa, on tenien la farmàcia, en un casal datat l’any 1694. El matrimoni no va tenir descendència i tot i que tenien familiars de part dels Llach, que varen heretar entre altres coses la casa pairal[5], la senyora Catalina va repartir molta part de les propietats entre els familiars, amistats, la minyona, l’església, les monges... sempre s’ha dit pel veïnat que tothom va heretar!
EL CAPBREU:
Segons l’Enciclopèdia Catalana, "un capbreu és una escriptura pública on consta el reconeixement que fa l’emfiteuta[6] dels drets del seu senyor directe sobre els immobles que el primer té en domini útil, com a resultat d’un procés judicial anomenat causa de capbrevació. El capbreu conté, després de l’exposició de la causa, la relació dels béns afectats, de llur situació, llur superfície i llurs afrontacions, i dels drets dominicals: prestacions en moneda o en espècie, pagament de lluïsmes, reconeixement de deutes, règim d’amortització, etc. Sovint els capbreus es feien generals dels diversos emfiteutes d’un mateix senyor directe. Se solen conservar entre les sèries de protocols notarials per tal com l’escrivà acostumava a ésser un notari públic".
A més a més el document ens ha permès
extreure informació sobre els cognoms, àlies, els oficis, els topònims del
terreny... així mateix descriu el dret dominical sobre la propietat, en forma
de cens i la forma de pagament en especies o en moneda[7]. També facilita informació
sobre la tinença dels anteriors propietaris, hem trobat casos que es remunta a
quatre o cinc tinences.
No deixa de ser un reflexa de la situació econòmica-social del moment i de les interrelacions que es donaven entre veïns i l’entorn, en el període comprés entre l’any 1529 al 1753.
.JPG)
Per tant no podia ser dels Mascort, ja que no eren Notaris.
Una possibilitat podria ser que el Sr. Mascort, en algun moment, demanés a la
Notaria situada al Carrer de la Caritat (actualment Can Frigolet) com un favor
personal per consultar les dades de les propietats de la família, ja que en
aquest llibre estan capbrevades totes les finques de la branca que estudiem (pag. 411-419). Hem de pensar que a la Notaria tenien més capbreus, d’aquesta
època, ja que no hi són tots els carrers de Palafrugell.
També podrien tenir interès per conèixer les afrontacions
i límits de la propietat familiar del Mas Mascort ja que hi ha inscrites les finques del carrer
del Padró i que afrontaven pràcticament totes amb el mas d’aquell
indret.
Per últim cal considerar que Pere Mascort era clergue i fou l’administrador general del Priorat de Santa Anna de
Barcelona a Palafrugell, era l’encarregat de fer els contractes (censos) entre
la persona i el priorat de Santa Anna i tot que ell portava una comptabilitat,
les propietats anaven canviant de mans i es possible que haguessin d’anar a
revisar els capbreus notarials que, com hem explicat, eren uns documents
privats que feien les persones per
deixar clar els seus dominis útils i el pagament que en feien al seu senyor.
.JPG)
En el fons Mascort[8]
es conserven les cartes entre l’administrador i el Prior de Santa Anna i tota
la documentació que feia servir en el moment de portar l’administració.
El
llibre consta de 1184 pàgines de les quals 184 estan escrites en llatí[9] i després continua en
català fins al final. També té un índex alfabètic dels titulars de les
propietats.
Referent
a les dades que hi figuren, trobem que qui el redacta fa les inscripcions l’any
1753 i es remunta a les més antigues
fins el 1529. Coincideix amb els notaris Miquel Pouplana i el seu fill Francesc
Pouplana i reculen fins al seu avantpassat Antic Brugarol Codina.
Consultats diferents documents signats pels dos Notaris, no coincideix la lletra, però hem de pensar que qui feia les anotacions normalment eren els escrivans, no els notaris.
Finalment només podem refiar-nos de l'època, hem de pensar que Antic Brugarol Codina[10] va comprar el domini de la Notaria de Palafrugell l’any 1537, però ja exercia des de l’any 1519 i va ser-hi fins l’any 1583.
Va ser qui va traslladar la notaria al carrer de la Caritat, així trobem:
Antic Brugarol Codina 1519-1583
Antic Brugarol II 1554-1568
Antoni Brugarol 1557-1575
Llorenç Brugarol 1586-1592
Josep Brugarol Batlle 1636-1654
Miquel Pouplana Brugarol 1704-1755
Francesc Pouplana Brugarol 1742-1781
Els
seus descendents si no feien de notaris llogaven la Notaria per 5 anys i també
a vegades trobem que tenen la seva llogada i exerceixen a una altra població.
En poquíssimes
ocasions el llibre esmenta altres notaris com Pere de Font (antecessor, d’ Antic Brugarol) o d’en Salvador Vergonyós
(llogater dels Pouplana).
[1]
Arxiu Municipal de Palafrugell.
[2] També conegut com el Mas Mascort de les Torretes.Sembla l’origen de tots els Mascort, data del 1360,segons informació de l'Òscar Mascort Martínez.
[3]
Va ser construïda per Rafel Mascort Marqués (1656-1726) Massana, Lluís. Llibre
inèdit. AMP.
[4] Era
farmacèutic, però no va exercir gaire temps sempre va tenir la farmàcia
llogada.
[5]. La
casa de la farmàcia la va heretar el Sr. Francesc de Paula Llach, el cunyat.
[7] Alguns censos es paguen amb 1/2 gallina, un vas d’aigua o dos musclos,
per citar els més curiosos.
[8] Del Fons Mascort.AMP
[9] Fins el S. XVI és escrit
en llatí, després continua en català.
[10] Catàleg dels Protocols del Districte de la Bisbal d’Empordà. Fundació
Noguera. Barcelona 2017
Comentaris