DONES D'AVUI: NÚRIA MASOT

        

Novel·lista, pintora, polifacètica 

La Núria Masot[1] neix a Palma de Mallorca l’any 1949, on vivien els seus pares per motius de feina, als cinc anys es traslladen a Barcelona. A la Ciutat Comtal estudia i més tard treballa de periodista en el Diari de Barcelona, a Radio Barcelona i també a l’Enciclopèdia Catalana i a l’Editorial Bruguera. 

Sempre s’ha mogut en el món de la cultura i l’art amb una gran capacitat creadora. Emprenedora i tenaç ha liderat diferents projectes en el món de les arts.

 Molt vinculada al teatre va fundar la Companyia Roba Estesa[2], essent actriu i directora de teatre a la sala Cúpula Venus a les Rambles de Barcelona des de l’any 1979 al 1986.

Aquesta companyia era un grup de carrer, d'animació, que feia un teatre que parlava de la gent, dels seus interessos i preocupacions, era un espai d’idees amb projecció popular. Les obres les creaven conjuntament els membres del grup en les quals la música ocupava un lloc important. Van passar per la sala artistes com la Núria Feliu,  Pepe Rubianes, Tortell Poltrona, entre d’altres.

L’any 1988 es trasllada a viure a Palafrugell, a pocs metres del carrer de la Caritat, junt amb el seu espòs en Ramon Ràfols. Tenen dues filles l’Amanda i la Vanessa. 

Quina troballa al veïnat!

Ens explica que li agrada molt escriure, posar opinions pròpies i maneres de veure el món a diferents personatges que poden ser inspirats, o no, en caràcters de persones reals. A l’hora d’escriure una novel·la té molt clar el final, es documenta sobre l’urbanisme del lloc que vol descriure i el visita perquè li agrada molt conèixer la zona per on es desenvoluparà l’obra.

 La seva faceta literària, és la més coneguda. Ens comenta que sempre ha estat una gran lectora, les parets de casa seva són plenes de prestatgeries amb llibres. Fascinada per l’edat mitjana, el segle XIII en concret, el veu molt brillant pel trobament de les diferents cultures i l’establiment de forts lligams entre elles, a més a més de la grandiositat de les arquitectures romànica i gòtica. D’aquí que les seves obres publicades es desenvolupin en la corona Catalano-aragonesa d’aquest segle.

 El cavaller templer Guillem de Montclar, és investigador d’intrigues i misteris en una època de guerres i croades en la que els poders s’espien constantment els uns als altres. Suspens continu amb temes com la inquisició, els càtars, que ens porta a descobrir sorprenents secrets amb una descripció molt detallada de la Barcelona, Lleida, Tarragona, Girona, el Rosselló, o Palma de Mallorca de finals del segle XIII, una ciutat diferent a cada títol. 

Publicats en paper, també s’han adaptat en digital  i a la venda en línia.

Les seves novel·les han estat traduïdes a diferents idiomes a més del castellà i català, l’alemany, l’hongarès, l’italià, el polonès, el portuguès, el romanès, el serbi i el rus.

Els llibres publicats són els següents:

- L´ombra del Templer. 1265 https://www.actualidadliteratura.com/5-libros-para-leer-en-semana-santa/

- El laberint de la serp. 1271 https://www.ecured.cu/N%C3%BAria_Masot

- La Clau d'or;. 1272 https://shiradest.wordpress.com/2015/07/31/revistabookreview-la-llave-de-oro-nuria-masot/

- Les Portes del Mal; 1276 https://www.casadellibro.com/libro-las-puertas-del-mal/9788492833191/1827567

- El Sepulcre del Corb. 1283 https://es.paperblog.com/el-sepulcro-del-cuervo-de-nuria-masot-980395/

- La isla de la calavera. 1285 https://www.amazon.es/isla-calavera-Saga-Guillem-Montclar-ebook/dp/B07K5KKPJQ ( sense traducció al català).

- Trastornos pasajeros, contes curts, sense publicar.

Té dues obres més, una en clau d’humor i una altra sobre el món del teatre.

 Actualment està embarcada en una història dels anys trenta, anys complicats i molt interessants per a escriure.

 Podríem continuar amb la seva faceta de pintora, però per no estendre’ns ho deixarem per un altre article.                                           

A més de gaudir amb els seus llibres, esperem veure aviat una exposició de la seva pintura a la nostra vila.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

JOSEP GRANÉS HOSTENCH (1915 – 1982)

ON EREN, ON SÓN LES DONES?

L’INICI DE L’ ATLETISME A PALAFRUGELL.