En Mariano de Linares Lozano (Granada 1831- Girona 1879) d’ofici Comisario de Protección y Seguridad Pública (funcionari de rang superior dins del cos policial) i l'Escolàstica de las Cuevas Ozores de Zamora van venir a Catalunya després de passar per diferents poblacions, entre elles: Ciudad Real, Valencia, Tortosa, Madrid i Girona. Tot i que va morir a Girona les seves restes reposen al cementiri de Palafrugell. Els seus fills l'Eduard i l'Enrique acabarien tenint una gran relació amb la nostra vila.
L'Eduard
va ser destinat, com a funcionari de fronteres, a la Jonquera on coneixeria la
que seria la seva esposa la Francesca Delhom Sobrepera (La Jonquera 1853 - Palafrugell
1909) oriünda d’aquesta població. El 20 de maig 1876 es casaren a l’església de
Sant Martí de Palafrugell tenint com a padrins a en Pere Barris i en Pere Torres
(oncle i pare respectivament d’en Josep Torres Jonama). La seva germana l’Anna
Delhom era l’esposa d'en Josep Barris i Buixó, propietari de la fàbrica de taps
més important del moment, coneguda com a Can Barris.
No va ser l’únic dels Linares que vindria a la nostra terra, el seu germà l'Enrique, nascut a Madrid, es casaria amb una palafrugellenca, la Maria Serra Barris, també de família relacionada amb el suro, filla d'en Martí Serra Bofill, comerciant surer i batlle accidental (a l’època de la junta revolucionària del 1868) i de la Llúcia Barris Serra. Aquesta família van viure i treballar sempre a Barcelona, vivien a Sant Gervasi i d’aquesta branca encara hi ha descendents.
L'Eduard
i la Francesca Delhom van viure, els primers anys, al carrer del Clos (Sant
Sebastià) en una casa de lloguer i passats uns anys van comprar la del costat,
actual número 40, on viurien juntament amb els seus fills fins que aquests es
varen independitzar, però les filles hi restarien sempre fins que la van vendre.
L'Eduard
va entrar com a cap de comptabilitat a la fàbrica de taps de can Barris, però
també va portar la representació a Palafrugell de la companyia d’assegurances La
Unión y el Fénix Español que tenia als baixos de casa seva on compartia
oficina amb el seu fill en Marià (advocat).
 | ||
| Anunci al setmanari La Crónica del 6-02-1909. AMP Fou
una persona de gran cultura, molt aficionat a la literatura i a la poesia. L’any
1900 el trobem a la premsa escrita sent soci de l’Asociación Literaria de
Gerona. També fou Jutge de Pau de Palafrugell del 1887 al 1889 i el febrer
del 1902 se li concedí la “Cruz de Caballero de la Real Orden de Isabel la
Católica”. El
matrimoni va tenir 5 fills: en Marià (Palafrugell1877 - La Bisbal 1918); en Gaietà
(Palafrugell 1878 -1879); la Caterina (Palafrugell 1879 -1941); en Joan (Palafrugell
1881- Mèxic 1947) i la Concepció (Palafrugell 1883 - 1960). Marià de Linares Delhom
(Palafrugell 1877 – La Bisbal 1918) Amb 19 anys es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona i posteriorment va obrir un bufet d’advocats a La Bisbal, sota les Voltes. També exercia a Palafrugell compartint l'oficina del seu pare al carrer Sant Sebastià (a la casa familiar).
Aficionat
a la literatura com tota la família, l’any 1900 era soci, juntament amb el seu
pare, de la Asociación Literaria de Gerona. L’any 1902 es fundà el
setmanari La Crónica dirigit per en Rafael Ferrer Solà “Pepe Tijeras”
i en Marià formà part de l’equip de redacció. Involucrat professionalment amb món agrícola, l’any 1901 entrà a formar part com a secretari de la sucursal de la Cámara Agrícola del Ampurdan, al carrer Cavallers, juntament amb en Lluís Pons Heras (metge). Dins d'aquest sector treballà també per l’arròs de Pals, essent secretari del Sindicat Arrosser de Pals des de la seva fundació i en relació a aquest tema va tenir molt bona relació amb l'escriptor Josep Pla que també hi tenia interessos. L’any 1904 va fer de ponent al Séptimo Congreso Agrícola Catalán-Balear a El Vendrell (Tarragona). Fou
un destacat personatge involucrat amb el món social i polític sobretot de la
Bisbal, on vivia amb la seva família. Va ser president de l’Escut Emporità i diputat provincial. L’any 1915
el trobem presidint La Junta local de la Protección a la Infancia y
Represión de la Mendicidad de La Bisbal. Anys més tard del 1917 al 1918 en seria batlle. Es
va casar, el 1909, amb Assumpció Escoda Guiteres de la Bisbal, van tenir
cinc fills: en Josep (1910- ?), la Carme (1911-?), en Manel (1912-1934), la Maria Estrella
(1914-2008) i la Francesca (1917-2008).
En
Josep fou articulista del setmanari català El Bisbalenc i la seva germana la Maria
Estrella exercí de mestre i directora de l’escola de Pals. Gaietà de Linares Delhom (Palafrugell 1878 – 1879) va morir a l’edat d’un any. Caterina de Linares Delhom (Palafrugell 1879 –1941)
La Caterina formà part del grup de mestres del Patronat d’obreres, una escola de voluntàries de senyores de casa benestant, adreçada a l’educació de les treballadores quan sortien de les fàbriques. També la trobem fotografiada a la revista Emporium de l’any 1905 en motiu de la Festa de la Bellesa, sent una de les dames d’honor.  Professores del Patronat d’Obreres de Palafrugell, 1890-1922. Ensenyaven a les obreres doctrina, a cosir, a fer ganxet i mitja, a llegir i escriure. De les dretes, la primera de la dreta és Catalina Linares Delhom. AMP. Foto:Jaume Ferrer Massanet. Concepció
de Linares Delhom (Palafrugell 1883 -1960) De la Concepció no hem trobat gairebé res a la premsa escrita, només que tant ella com la seva germana Caterina foren molt actives socialment, participaven en tots els
actes de la vila. Demostraren tenir criteri
propi en una època en què les dones eren invisibles i s’explica l’anècdota que
firmaren un comentari polític al llibre de visites de Sant Sebastià de la
Guarda pel qual foren amonestades pel Governador Civil. Les dues restaren solteres i sense descendència. Foren les últimes en viure a la casa familiar del carrer del Clos (actualment Sant Sebastià). A la mort de la Concepció, la Caterina va vendre la casa familiar. |
En
Joan, conegut pel “sord”, deficiència que portava des de petit, va arribar a ser
un dels personatges més influents del Palafrugell del segle XX. Va estudiar a
l’Acadèmia Palafrugellense, situada a la placeta de l’Asil. L'escriptor Josep Ferrer
Mascort que havia estat professor seu li va dedicar un article que
porta per nom «l’Auca d’en Milhomes».
 | |
|
Casat
l’any 1910 amb la Rosa Palomeras Estela van tenir una filla, la Francesca.
A
més de ser una persona culta, en Joan creia que la cultura havia de ser a
l’abast de tothom, i no només per a les classes privilegiades. Va ser un gran promotor
cultural fins als anys trenta del segle passat i va tenir un paper clau en la
vida cultural de la vila. Fou també representant de la Sociedad de Autores
Españoles i ma dreta d’en Joan Vergès i Barris. Així mateix, fins l’any 1910
va participar en el Diccionari Alcover-Moll, actualment conegut com Diccionari
Català-Valencià-Balear, un inventari lexicològic etimològic de la llengua
catalana, al que en Joan aportava lèxic de Palafrugell i la contrada.
 |
| Antics dirigents del Centre Nacionalista Republicà de Palafrugell reunits a l’eixida del Club 3 x 4 i picu l’any 1920. D’esquerra a dreta: Josep Bofill, Enric Frigola, Rossend Avellí i Joan de Linares. AMP. Col·lecció Joan Frigola Jordà |
D’en Linares polític podem dir que va
promoure l’any 1903 l’Agrupació Catalanista de Palafrugell juntament amb en Josep
Bofill de Carreras i en Joan Vergés i
Barris, i va ser sots-president del Comitè Comarcal Catalanista. Entre els seus
afiliats comptaven amb el suport d’importants empresaris surers com: els
Avellí, els Ferrer, els Gallart i els Vergés. També
fou diputat Provincial pel districte de La Bisbal, com a nacionalista republicà.
Alcalde de Palafrugell del 1914 al 1916, anys molt difícils per a la població i pels industrials surers. En plena primera guerra Europea no sortia cap mercaderia a l'estranger, els empresaris estaven parats i a la vila hi havia un atur considerable. Linares va tenir una actuació pràctica i resolutiva, el Consistori va crear la cuina Econòmica Municipal on els obrers podien dinar i sopar per només 30 cèntims, els pobres i els aturats ho tenien de franc. Un altre projecte de l’Ajuntament, presidit per en Joan de Linares, fou la construcció de la carretera de Tamariu per donar feina als aturats.
 |
Retrat de grup reunit sota el lema “Virtut, progrés, amor” a Sant Sebastià, principis del segle XX. Joan de Linares marcat amb una x (Podrien ser la majoria de membres del cor El Brazo Fuerte de Palafrugell). AMP. Foto L. Casanovas. Col·lecció Miquel Amir i Fitó |
Veient el rumb que prenia la guerra civil i gairebé acabada va passar per Palafrugell per acomiadar-se dels seus amics i prengué camí de l’exili cap a Mèxic. La dictadura franquista el va condemnar amb la pèrdua de tots els seus bens, desterrat 15 anys a Sòria i inhabilitat de per vida com a polític.
A Mèxic ràpidament es va integrar amb la comunitat d’exiliats catalans, fent de mecenes de dues revistes catalanes: Full català i Quaderns de l’exili i va sostenir econòmicament el Club del llibre català des del 1944 fins l’any que va morir. Es va mantenir apartat de la política i va publicar les seves memòries i records en quatre volums.
Francesca de Linares Palomeras (Palafrugell 1914 - Mèxic 1988)
 |
| Francesca i Juan SimeonVidarte. Foto del blog El Rincón Literario de Ricardo |
Va estudiar al col·legi Infant Jesús conegut com “Damas Negras” i en el Sagrat Cor de Barcelona. Quan la família es traslladà a Madrid estudià Filosofia y Lletres. Activista universitària va ser sòcia de la Federació Universitària Escolar (FUE) i membre de l’Associació de Dones Universitàries. Més endavant combinà el treball en el Ministeri de Treball amb la seva activitat social i fou presidenta del Lyceum Club, així com sòcia de l’Ateneo. Periodista y articulista, col·laborà com ajudant del corresponsal de La Dépeche de Toulouse i a la revista El Diluvio. És destacable l’entrevista que feu a Pau Casals a Praga.
A Madrid va conèixer el que seria el seu marit Juan-Simeón Vidarte (Llerena, Badajoz 1902 – Mèxic D.F. 1976). Advocat, professor, diplomàtic y polític socialista espanyol durant la II República..Es varen casar l’any 1936 i fruit del matrimoni nasqueren en Juan i la Diana.
Quan va esclatar la guerra civil la Francesca el va acompanyar en tot moment per Europa, era l’encarregat de mantenir les relacions amb els bancs estrangers. L’any 1937 fa la primera visita a Mèxic per negociar, en cas de necessitat, l’entrada d’exiliats espanyols. A l’acabar la guerra ocupava el lloc d’ambaixador a Tànger. El matrimoni, després de passar per diferents països va marxar a Mèxic on Vidarte va tenir diferents càrrecs: Vicesecretari de la Comissió Executiva del PSOE a Mèxic i president de la Destil·leria Española S.A. 1976.
Va escriure vuit llibres, quatre són de les seves memòries, un sobre la guerra d'Àfrica i l'últim sobre la maçoneria.
 |
| Francesca reina dels Jocs Florals a l'exili. Font: Pandora. Irla.cat |
Anna M. Cuesta i Montse Miró
Comentaris