Una història més d’indians

Entre els molts personatges que varen provar de fer fortuna a Cuba hi trobem el germà de Maria de Mata Cortils (Blanes, 1820 – Palafrugell 1900) esposa de Miquel Esteva Martinell de la fàbrica de taps de “can Calò” (Palafrugell, 1828 - 1894).

Sobre de la notificació rebuda des de Cuba. Col·lecció Frigolet

La família de Mata-Cortils procedia de Blanes, població marinera per excel·lència. Estaven involucrats en el món del comerç marítim, tant per part paterna com materna sent mariners i patrons havent passat per l’Escola Nàutica d’Arenys de Mar, consten inscrits com alumnes l'any 1786 Josep Cortils, el 1796 Bonòs i Ignasi Cortils, el 1801 Antoni Cortils i l'any 1802 Francesc de Mata i Pere de Mata[1].

Aquesta família es dedicava al transport marítim de cabotatge, navegaven cap al sud de la península: Barcelona, Tarragona, Alacant arribant fins a Cadis. Però també feien la ruta nord: França, illes Balears, Sicília, Sardenya. Això ens fa pensar amb la possibilitat que en alguna d’aquestes expedicions, relacionada amb la venda de taps, es coneguessin dos joves empresaris palafrugellencs, en Miquel Esteva Martinell i en Vicenç Piera Casanellas, que es varen casar amb dues blanenques que eren cosines germanes (Maria de Mata Cortils i M. Rosa de Mata Arnau).

Els patrons mariners Joan i Salvador de Mata els trobem residint a Cadis, amb la seva família, ja que en aquell moment era on s’obtenia el registre i permisos per poder fer les transaccions comercials amb Amèrica.

Aquí volem explicar la història d’en Francesc, empès pel tarannà familiar dedicat al comerç marítim i segurament per evitar les quintes, va emprendre l’aventura americana. Una vegada a l’Havana va treballar-hi uns anys fins que va emmalaltir. L’any 1865 el seu pare, Joaquim, va rebre una carta, d’un amic de l’Havana, on s’explicava que preocupats per la seva salut, per la seva minvada economia i la seva trista situació personal, 119 catalans residents a l’illa recolliren prou diners per pagar-li el passatge a més d’un romanent per les seves despeses i l’embarcaren enganyat al bergantí Putxet, que sortí amb destinació Barcelona el dia 9 de juny.

Carta adreçada a Joaquim de Mata des de l’Havana. Original Arxiu Municipal de Blanes.
        Col·lecció Frigolet

Francesc, anomenat Panxo pels amics de Cuba, va ser un dels desafortunats que no sabem si mai va arribar a la vila d’origen. No hi ha constància de la seva sort.

Sabem que Maria de Mata Cortils va ser l’hereva universal, al testament figura que ja s'havia pagat la legítima al seu germà, però no explica res més, per tant suposem que no quedava cap altre germà ni germana, possiblement el donéssin per desaparescut. Els pares - Joaquim de Mata i Josefa Cortils- varen venir a viure a Palafrugell, al carrer de les Botines a “can Calò” on van morir. 

Actualment, des de l'any 2021, tota la informació, d'escriptures antigues i papers relacionats amb aquesta família estan dipositats a l'Arxiu Municipal de Blanes.

Làpida de l’antic cementiri de Palafrugell de Josefa (de Mata) Cortils mare del nostre personatge, conservada a la fàbrica de taps Esteva “can Calò”

Llistat de la subscripció detallada que va rebre la família. Col·lecció Frigolet

AnnaM. Cuesta i Montse Miró 

Bibliografia:

COSTA Lluís. L’illa dels somnis. L’emigració de Begur a Cuba al segle XIX. Ajuntament de Begur

---

[1] Els estudis duraven dos anys i havien de fer pràctiques a ultramar, així obtenien el títol de pilot. CABRÉ, Mercè i TORRES, Josep. El Miratge de les Índies. L’emigració blanenca a Amèrica al s. XIX