Poetes i poetesses del carrer de la Caritat
Aquest article està dedicat a poetes i poetesses del veïnat de la Caritat.
Màquina d’escriure de Josep Martí Clarà “Bepes”. Foto Jaume Carreras Deulofeu. AMP. Fons Josep Martí Clarà “Bepes”.
Alberto Quintana i Combis (Torroella de M. 1834-Girona 1907)[3]., cursà estudis en el col·legi de Sant Isidoro de Barcelona i als maristes Valldemia de Mataró. Alumne avantatjat als setze anys va entrar a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Es casà molt jove amb Pompeia Serra i Padrosa amb qui va tenir quatre fills: Maria, Eugenia, Pompeu i Josep. En segones noces es va casar amb la seva cunyada, Oriola, amb qui va tenir tres fills: Antònia, Carolina i Albert.
Fou una persona de gran cultura, gran
terratinent i polític lliberal. Va ser Governador Civil d’Osca (1871); delegat
espanyol a l’Exposició Internacional de Viena del 1873 i de la Universal de
París el 1878; l’any 1876 va ser elegit diputat a Corts per Santa Coloma i els
anys 1881,1883 i 1886 pel districte de Torroella de Montgrí; director General
d’Impostos (1883-1884); senador per Girona les legislatures de 1893-1894 i
1894-1895); Intendent General de Finances a Cuba (1888-89); va participar a
l’Exposició del Centenari dels Estats Units a Filadèlfia l’any 1876; membre de
la Junta a l’Exposició Vinícola d’Espanya el 1877; a l’Exposició Universal de
Barcelona l’any 1888 ...entre d’altres càrrecs.
Va contribuir al progrés del sector agrari,
promocionant molts estudis i projectes per a la millora de l’agricultura de les terres gironines, així mateix va defensar els interessos de la indústria
surera i va mantenir estrets lligams amb les empreses més importants de la vila
i de Girona, en general. Moltes vegades les reunions es portaven a terme a la casa
familiar del carrer de la Caritat.
Va ser posseïdor d’innumerables reconeixements per la seva tasca professional com potser la Gran Creu de Cavaller de l’orde d’Isabel la Catòlica i Cavaller de l’Orde Militar de Sant Joan de Jerusalem (nomenat per la reina Isabel II).
Va ser un bon escriptor i poeta (amb el
pseudònim de lo Cantor del Ter), obtenint diferents reconeixements i mèrits.
L’any 1873 seria el continuador dels Jocs Florals i el seu President el 1874.
Aquest any també rebé de mans del President de la República francesa, a Avinyò, la Creu del Cavaller de l’orde de la Legió d’Honor (en el
VI Centenari de Petrarca, on va participar-hi obtenint una gran actuació).
Està considerat un dels personatges més rellevants de la Renaixença.
Ja ens agradaria que fos palafrugellenc però de fet és torroellenc! amb lligams familiars al carrer de la Caritat.
 |
| Alberto de Quintana i Combis. Retrat a l'oli. Col·lecció família de Quintana |
SONET a Frederic Mistral
Al bell peu de la Mar, la llum
més pura
Del Sol, un jorn, brotane feu
dos rosas:
la mar donalshi imperi en sa
planura,
y éll, la forsa y la sang de
las hermosas.
Grans las veya lo mon; eran
segura
catifa de sos peus gestas
gloriosas,
cuan ay! lo amor, per nostra
desventura,
volgué per dos reialmes ferne
esposas.
Prompte la febra emmorteí las
galas;
las mortas viuas lo amorós no
crida,
y á etern oblit esclavas las
confía.
D’entre la pols dels segles,
vuy las alas
batent pel cel, retornan á la
vida
ala mágica veu de la Poesía.”
Alberto de Quintana i Combis
(Hem respectat l’ortografia original)
D’aquesta època, encara que no hagin viscut al carrer de la Caritat, però si a la vila, hem d’esmentar a Joan Vergés i Barris (Sant Feliu de G. 1873-Palafrugell 1914) fabricant de taps, culte i cosmopolita, gran poeta, també va ser director i propietari de les revistes Llibertat i Empòrium.
Enric Bosch Viola, director del setmanari popular independent «l'Avi-Muné» de Sant Feliu de Guíxols. Entre els anys 1908-1926 va editar el llibre de poesies «Exaltacions i Paisatges». La seva família vivia al carrer nostre, a la casa número 58.
Mossèn Vicenç Piera Prats (Palafrugell 1885-Horta 1950) fou un altre poeta reconegut que guanyà diferents premis i va participar en els Jocs Florals.
M. Gràcia Bassa Rocas (Llofriu 1883-Buenos
Aires 1911) destacada poetessa i col·laboradora del setmanari La Crónica.
També hem d'esmentar al poeta Deulofeu, conegut com “Coco”, de caire satíric i que escrivia a La Sardana i a altres setmanaris i Esteve Montal Iglesias “alies Salat” (1880-1942) que podem trobar els seus poemes reeditats a la Revista de Palafrugell, AMP 1/10/1963, pàg. 11.
Una mica més tard trobem a Josep Martí Clarà “Bepes” (Palafrugell 1909-Sant Andreu de Llavaneres 1988). Amb un estil característic de fer poesia, ha
retratat la vida i els personatges palafrugellencs de manera irònica i
divertida. Dels molts llibres que va escriure, destaquem: Palafrugell,
parada i fonda 1959; Una volta a la Muralla,1984 i Som com Som
1990.
 |
| En "Bepes"recitant en una celebració familiar. AMP. Fons Josep Martí Clarà “Bepes”. |
Dels poetes del veïnat de la Caritat, destaquem: Antolí Tarrats Mayola, Lauro Cama Dalmau, Narcisa Oliver Deulofeu, Enric Solés Garriga i Carme Arqué Ribas.
Antolí Tarrats Mayola
(Palafrugell 1904-Barcelona 1946)
Neix al nostre carrer el 24 de novembre de 1904 on vivia la família a la casa núm. 72. Era fill d’en Pau Tarrats Culell de Darnius, carrador d’ofici i l’Adelaida Mayola Sagrera, palafrugellenca.
Va destacar des de
ben jove en dues facetes: escriptor i mestre. La seva dedicació a escriure li
va ser reconeguda en diferents Jocs Florals, i la de mestre li va permetre ser
innovador en incorporar els corrents europeus en la docència, implementant una
pedagogia innovadora i revolucionària per la seva època.
A la vessant
d’escriptor va cultivar diferents estils, prosa i vers amb influències a
vegades modernistes, a vegades romàntiques.
En
aquest article només incidim en la seva obra poètica. Entre 1922 i 1929 va
publicar més de 20 poesies al setmanari Baix Empordà. Podem destacar: A uns llavis; Elegia a
l’amiga que se’n va...; Nostra Dansa; Poema d’una tarda de festa; Rimes de
Carnaval; Del meu àlbum; El plany de Pierrot; Rims d’Elogi i Ofrena; Rims a l’amada ignota; Hurra!! Al Palafrugell
F.C.; Cançó a Carmina en l’hora del bany; Revetlla de Pasqua; La complanta del
captaire entre d’altres.
Va publicar en
diferents revistes els seus poemes com ara al Baix Empordà i a la revista de
l'Associació d'Autors de la Ploma.
Va morir jove als 41 anys, amb la
seva mort es va perdre un gran pedagog, escriptor i poeta que de ben segur
hagués arribat a aconseguir grans fites en el món de la literatura.
 |
| Antolí Tarrats. Fotografia propietat d'Enric Tarrats |
Rims d’elogi o ofrena
Gentilment a tu...
Si
pogués jo et donaria,
a tos peus, devotament,
un estoig de pedreria,els
estels que al cel fan via
i un reflex del sol naixent.
O,
un pomell encès de roses
—per garlanda an el teu pit —
o
un ivòric vol d'aloses,
o
les fruites primoroses,
les
del gust indefinit...
Mes,
per què oferir-te coses
que
el teu cos n’està enjoiat?;
si tes galtes són dos roses,
si tes mans són vols d'aloses
i
el teu rostre un sol daurat ...
...
Si ja tens en la mirada dos estels
del
cel perlí, refulgents com els de fada,
i
una fruita mai tastada
son
tos llavis de carmí!!...
Lauro Cama Dalmau (Sant Joan de Palamós 1916-Palafrugell 2015)
 |
| Lauro Cama. Foto: Paco Dalmau |
Lauro Cama va néixer a Sant Joan de Palamós de
jove havia sigut mariner i havia treballat de pescador a la teranyina a
Tamariu.
Es va casar i passat un cert temps va comprar la casa del carrer de la Caritat, núm. 51, on va obrir una fruiteria i verduleria que posteriorment convertí en botiga de queviures.
L’any 1968 va ser president del casino local “Centro Español” (Centre Fraternal)[4].
S’ha de destacar que Lauro era un gran
sardanista, va composar la sardana La donzella i va escriure el llibre Com
ballar sardanes a l’estil empordanès, on explica com comptar i repartir.
Tenia també una gran afició per la composició poètica, versos que expressava amb una gran sensibilitat i qualitat. L’any 2005 va publicar el llibre Recull de Poesies.
Era un col·laborador desinteressat en festes i certàmens populars on, fent de rapsoda, recitava poemes de creació pròpia i d’altres autors.
La polsosa
En
una casa de pagès
un
dia de Festa Major
celebraven
un banquet
i
tot menjant, l’amo va dir:
que
el que jo he collit;
ja
m’ho sabreu dir,
vaig
embotellar el més bo.
En
begueren tant i tant
que
n’hi hagué per l’enrajolat
les
ampolles anaven destapant
en
el terra vins i taps
tot
s'hi anava vessant;
tot
de sobre un va dir
aquest
vi és molt bo!...
l’amo
respon l’he fet jo;
Doncs
escolteu-me a mi,
perquè
ningú s’ha donat
si
ha sigut tant bo aquest vi
doneu-ne gràcies al tap!
Lauro Cama
Enric Solés Garriga (Palafrugell 1932-2001)
 |
| Enric Solés. Foto de Pilar Plaja |
Va ser un personatge d’una gran
qualitat humana, molt compromès amb la nostra vila, articulista, dibuixant,
il·lustrador de llibres, polític, responsable de l’Hospital Municipal i un dels
promotors de la Creu Roja a Palafrugell, nosaltres volem destacar la seva
faceta, menys coneguda, la de poeta.
La seva esposa Pilar Plaja Bruguera ens ha fet arribar aquest poema:
El carrer de la Font
(Dedicat a la Pilar, la meva esposa)
N’és
el carrer de la Font
El
més cèntric de la vila
I
si una mica es cavil·la
És
el més cèntric del món.
Començaré
a anomenar
Les
avantatges dels veïns
Que
essent fora o dins
Mai
s’han de preocupar.
Amb
la gran comoditat
Sempre
a l‘abast de la mà
De
res ens ha de mancar
Tot
és dintre aquest veïnat.
Hi tenim un hospital
Per qualsevol
emergència,
I
el dentista, amb tota urgència,
Pot
arrencar-te un queixal!
Més
amunt, una farmàcia
Per
comprar medicaments;
Més
avall una botiga
De
queviures i aliments,
I
més avall l’ambulància.
Per
la pesca tenim canyes
També
cordills i cistells,
A
la fleca pa i tortells
I a la botiga castanyes.
Espardenyes
i sabates;
Tampoc
ens falta el barber,
Bombetes
a cal llauner
i
flors cares i barates.
Abans
teníem diaris,
Però
na Lídia va plegar
Del
dentista van deixar
La
seva casa els notaris.
Carn
i peix, perfums i roba
De
tot hi podeu trobar
Sols teniu que demanar
I
tot seguit un ho troba.
Ja
pot trontollar el món
Ja
poden fer cases altes
Podem
canviar nosaltres
Però mai el carrer de la Font.
Enric Solés i Garriga, desembre 1978
Narcisa Oliver Deulofeu (Palafrugell, 1948-1995)
Persona dotada de
gran sensibilitat fou una gran poetessa. Va ser una dona molt extravertida,
alegre i compromesa socialment, que col·laborava en tot tipus d’actes
culturals.
Narcisa
Oliver es va casar amb Martí Batlle Xicars i vivien a la casa núm. 55 de la
Caritat.
Col·laborava
amb Ràdio Palafrugell i formava part de la Coral Mestre Sirés.
Participava també en tertúlies literàries i escrivia les cròniques de premsa
sobre els actes en què participava la Coral.
L'Ajuntament de Palafrugell va publicar l’abril de 1987 el llibre Steropé,
una selecció dels seus poemes, amb pròleg de Josep Martí i Clarà, "Bepes".
D’aquest llibre se n’han fet després dues edicions més els anys 1987 i 2002.
La darrera amb el pròleg de Fèlix Pérez Diz, director de la Coral Mestre Sirés.
Josep
Bastons, del grup d’havaneres Peix Fregit, va posar música a la poesia Mariner
de terra endins. Actualment es una de les havaneres que té més èxit i de
les que més drets d’autor aporta.
L’any
1999 l’Ajuntament de Palafrugell li va retre un homenatge pòstum al Teatre Municipal,
on es va col·locar un quadre pintat per Modest Cuixart donat pel grup Festes de
Primavera.
 |
| Narcisa Oliver recitant. Foto: Paco Dalmau |
Mariner de terra endins
Vaig
conèixer un vell pastor
que
ses ovelles menava;
cada jorn de sol a sol,
amb
sa flauta acompanyant,
eixa
tonada cantava.
Com
serà el mar?
Serà
blau i gran com diuen?
Serà
veritat
que
de nit és com la plata?
Tothom
qui el veu
es
queda ple d'enyorança...
Diguem
tu, sol,
que
vens d'una altra contrada:
has
vist el mar?
Tota
ma vida he viscut aquí,
del
pla a la muntanya.
i
fer diners no he pogut
per
veure la costa llunyana
Sé que hi ha un
Mediterrà
que
en té l'encís de donzella.
Sé
que hi ha barcos de vela,
sé
qui ha mar a Calella,
on
les ones van i vénen,
al compàs de l'havanera.
Narcisa Oliver
Carme Arqué Ribas (Palafrugell 1960)
 |
| Carme Arqué,foto de l'àlbum familiar |
Va cursar l’ensenyament bàsic a ca la Tulita,
Sant Jordi i el Batxillerat i Cou a l’Institut Frederic Martí i Carreras per
més endavant llicenciar-se en Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat
Autònoma de Barcelona.
Actualment és professora en actiu en el sant Jordi. Ha col·laborat en el llibre «Tot està per fer i tot és possible» en commemoració del 50 aniversari de l’Institut (fet per un grup de professorat i ex-alumnes) i també de forma esporàdica col·labora amb la Revista de Palafrugell.
El carrer de la Caritat
El nostre carrer és
llarg i estret
I té cases de colors
pintades,
amb xemeneies per barret
i balcons per arracades.
Es lleva d’hora i es
pentina
i es renta la cara amb
aigua fresca
i, a voltes, a mig matí,
sempre hi ha algú que fa
gresca.
De grat acull la gent
que amb el cabàs al
mercat compren
I desperta molt content
els que encara potser
dormen.
Li agrada sentir les
rialles,
dels nens que alegres
juguen
però es torna mut i
trist
quan els ulls d’algú
s’acluquen.
Si li dónes una flor,
li transmets ganes de
riure
si li guarneixes el
balcó
t’ho agrairà amb un
somriure.
És el teu, el seu, el
meu
el que la nostra
infantesa ha vist néixer,
el que amb esforç hem
construït
hi hem viscut i ens ha
vist créixer.
És el carrer de la
Caritat,
el que sap de grans, de
petits i d’avis
i amb una gran humilitat
hem esdevingut amb ell
més savis.
Carme Arqué Ribas
Actualment tot i continuant sent un gènere minoritari, es segueix promocionant la poesia a través de les Escoles i els Instituts -- tant públics com concertats-- sigui amb els «Jocs Florals» (Escola Vedruna - Prats de la Carrera i Col·legi Sant Jordi) o a través del Premi Poesia «Josep Pla i Francesc Alsius» de l’Institut Frederic Martí Carreras.
A vegades les escoles n’han fet un projecte com
per exemple l’Institut Prats de la Carrera que l’any 2018 varen portar a terme
«Poesia Social» a la Biblioteca Pública.
També cal destacar els diferents recitals
poètics que s’han dut i es porten a terme puntualment destaquem «Lectura de
poemes» que per Sant Jordi portà a terme la Oficina de Català fins l’any 2019 i
que malauradament a causa de la pandèmia de la Covid es va deixar de fer i no
s’ha reactivat més.
Una altra espai de poesia ha estat El Racó
Poètic que va durar molts anys i el seu objectiu era salvaguardar i promocionar
aquest gènere a través de recitals, actes culturals, formació i difusió a
través de la ràdio amb la Carme Hostaled al capdavant. Va ser actiu fins al
confinament.
[1] El seu inici se situa al 1833,es caracteritza per un ànsia de romanticisme de redescobriment del propi passat i de la cultura i llengua del país. Martínez, Tomás i Vilallonga, Borja. Alberto de Quintana polític d’ordre. Revista de Girona nov-des 2007
[2] Xargay, Oliva Xavier. Els escriptors a Palafrugell del 1880 al 1936. Ajuntament de Palafrugell i Diputació de Girona QdP núm. 7, 1999
[3] De Quintana Justafré, Albert. Per conèixer el nostre poeta. Treball inèdit familia de Quintana. Torroella de Montgrí 2003
[4] Revista de Palafrugell 1/01/1969 Arxiu Municipal de Palafrugell
[5] CAMA, DALMAU, Lauro. Recull de Poesies. Palafrugell 2005
Comentaris