Poetes i poetesses del carrer de la Caritat

 Aquest article està dedicat a poetes i poetesses del veïnat de la Caritat.

 

 Màquina d’escriure de Josep Martí Clarà “Bepes”Foto Jaume Carreras Deulofeu. AMP. Fons Josep Martí Clarà “Bepes”.

 A la Renaixença[1]. (segona meitat del S. XIX), en temps del progrés industrial suro-taper de la nostra vila i segons el llibre Els escriptors a Palafrugell[2] es parla de l’Alberto Quintana i Combis que el situen a Palafrugell. Tot hi no residir-hi mai, hi tenia una estreta relació amb la casa coneguda com Pouplana-Brugarol (actual can Frigolet, carrer Caritat, núm 64) que era propietat de la seva àvia materna (Antònia de Pouplana i de Aluart, casada amb Miquel de Quintana) i la Notaria era regentada per Albert Costa (fill natural d’un o una de Quintana de Torroella de Montgrí,- però mai reconegut oficialment-, possiblement era germà o oncle del poeta i a la seva mort, Quintana i Combis va ser l’hereu universal. Venia molt sovint de visita a Palafrugell fins i tot hi pernoctava, també organitzava reunions amb els industrials surers, tal com ho reflecteix la premsa de l’època.

Alberto Quintana i Combis (Torroella de M. 1834-Girona 1907)[3]., cursà estudis en el col·legi de Sant Isidoro de Barcelona i als maristes Valldemia de Mataró. Alumne avantatjat als setze anys va entrar a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Es casà molt jove amb Pompeia Serra i Padrosa amb qui va tenir quatre fills: Maria, Eugenia, Pompeu i Josep. En segones noces es va casar amb la seva cunyada, Oriola, amb qui va tenir tres fills: Antònia, Carolina i Albert.

Fou una persona de gran cultura, gran terratinent i polític lliberal. Va ser Governador Civil d’Osca (1871); delegat espanyol a l’Exposició Internacional de Viena del 1873 i de la Universal de París el 1878; l’any 1876 va ser elegit diputat a Corts per Santa Coloma i els anys 1881,1883 i 1886 pel districte de Torroella de Montgrí; director General d’Impostos (1883-1884); senador per Girona les legislatures de 1893-1894 i 1894-1895); Intendent General de Finances a Cuba (1888-89); va participar a l’Exposició del Centenari dels Estats Units a Filadèlfia l’any 1876; membre de la Junta a l’Exposició Vinícola d’Espanya el 1877; a l’Exposició Universal de Barcelona l’any 1888 ...entre d’altres càrrecs.

Va contribuir al progrés del sector agrari, promocionant molts estudis i projectes per a la millora de l’agricultura de les terres gironines, així mateix va defensar els interessos de la indústria surera i va mantenir estrets lligams amb les empreses més importants de la vila i de Girona, en general. Moltes vegades les reunions es portaven a terme a la casa familiar del carrer de la Caritat.

Va ser posseïdor d’innumerables reconeixements per la seva tasca professional com potser la Gran Creu de Cavaller de l’orde d’Isabel la Catòlica i Cavaller de l’Orde Militar de Sant Joan de Jerusalem (nomenat per la reina Isabel II).

Va ser un bon escriptor i poeta (amb el pseudònim de lo Cantor del Ter), obtenint diferents reconeixements i mèrits. L’any 1873 seria el continuador dels Jocs Florals i el seu President el 1874. Aquest any també rebé de mans del President de la República francesa, a Avinyò, la Creu del Cavaller de l’orde de la Legió d’Honor (en el VI Centenari de Petrarca, on va participar-hi obtenint una gran actuació).

Està considerat un dels personatges més rellevants de la Renaixença. 

Ja ens agradaria que fos palafrugellenc però de fet és torroellenc! amb lligams familiars al carrer de la Caritat.

Alberto de Quintana i Combis. Retrat a l'oli.
Col·lecció família de Quintana

SONET a Frederic Mistral

Al bell peu de la Mar, la llum més pura

Del Sol, un jorn, brotane feu dos rosas:

la mar donalshi imperi en sa planura,

y éll, la forsa y la sang de las hermosas.

Grans las veya lo mon; eran segura

catifa de sos peus gestas gloriosas,

cuan ay! lo amor, per nostra desventura,

volgué per dos reialmes ferne esposas.

Prompte la febra emmorteí las galas;

las mortas viuas lo amorós no crida,

y á etern oblit esclavas las confía.

D’entre la pols dels segles, vuy las alas

batent pel cel, retornan á la vida

ala mágica veu de la Poesía.”

Alberto de Quintana i Combis

(Hem respectat l’ortografia original)

D’aquesta època, encara que no hagin viscut al carrer de la Caritat, però si a la vila, hem d’esmentar a Joan Vergés i Barris (Sant Feliu de G. 1873-Palafrugell 1914) fabricant de taps, culte i cosmopolita, gran poeta, també va ser director i propietari de les revistes Llibertat i Empòrium.

Mossèn Vicenç Piera Prats (Palafrugell 1885-Horta 1950) fou un altre poeta reconegut que guanyà diferents premis i va participar en els Jocs Florals.

M. Gràcia Bassa Rocas (Llofriu 1883-Buenos Aires 1911) destacada poetessa i col·laboradora del setmanari La Crónica.

També hem d'esmentar al poeta Deulofeu, conegut com “Coco”, de caire satíric i que escrivia a La Sardana i a altres setmanaris i Esteve Montal Iglesias “alies Salat” (1880-1942) que podem trobar els seus poemes reeditats a la Revista de Palafrugell, AMP 1/10/1963, pàg. 11.

Una mica més tard trobem a Josep Martí Clarà “Bepes” (Palafrugell 1909-Sant Andreu de Llavaneres 1988). Amb un estil característic de fer poesia, ha retratat la vida i els personatges palafrugellencs de manera irònica i divertida. Dels molts llibres que va escriure, destaquem: Palafrugell, parada i fonda 1959; Una volta a la Muralla,1984 i Som com Som 1990.

En "Bepes"recitant en una celebració familiar. AMP. Fons Josep Martí Clarà “Bepes”.

                                                           
i per últim cal destacar l'Engràcia Ferrer Mascort (Palafrugell 1902-2003). De formació autodidacta, col·laborà al programa La voz de la Costa Brava de Ràdio Palamós, sota el pseudònim de Lina Castell. Alguns poemes seus es van publicar l’any 1977 en un llibret del Centre Fraternal, a Proa (1983) i en publicacions de la Residència Geriàtrica de Palafrugell.

Dels poetes del veïnat de la Caritat, destaquem: Antolí Tarrats Mayola, Lauro Cama Dalmau, Narcisa Oliver Deulofeu, Enric Solés Garriga i Carme Arqué Ribas.

Antolí Tarrats Mayola (Palafrugell 1904-Barcelona 1946)

Neix al nostre carrer el 24 de novembre de 1904 on vivia la família a la casa núm. 72. Era fill d’en Pau Tarrats Culell de Darnius, carrador d’ofici i l’Adelaida Mayola Sagrera, palafrugellenca.

Va destacar des de ben jove en dues facetes: escriptor i mestre. La seva dedicació a escriure li va ser reconeguda en diferents Jocs Florals, i la de mestre li va permetre ser innovador en incorporar els corrents europeus en la docència, implementant una pedagogia innovadora i revolucionària per la seva època.

A la vessant d’escriptor va cultivar diferents estils, prosa i vers amb influències a vegades modernistes, a vegades romàntiques.

En aquest article només incidim en la seva obra poètica. Entre 1922 i 1929 va publicar més de 20 poesies al setmanari Baix Empordà. Podem destacar: A uns llavis; Elegia a l’amiga que se’n va...; Nostra Dansa; Poema d’una tarda de festa; Rimes de Carnaval; Del meu àlbum; El plany de Pierrot; Rims d’Elogi i Ofrena; Rims a l’amada ignota; Hurra!! Al Palafrugell F.C.; Cançó a Carmina en l’hora del bany; Revetlla de Pasqua; La complanta del captaire entre d’altres.

Va publicar en diferents revistes els seus poemes com ara al Baix Empordà i a la revista de l'Associació d'Autors de la Ploma.

Va morir jove als 41 anys, amb la seva mort es va perdre un gran pedagog, escriptor i poeta que de ben segur hagués arribat a aconseguir grans fites en el món de la literatura.

(Si voleu saber més sobre l’Antolí podeu consultar l’article del nostre bloc: https://elveinatdelacaritatapalafrugell.blogspot.com/2022/09/antoli-tarrats-mayola.html.)

Antolí Tarrats. Fotografia propietat d'Enric Tarrats











Rims d’elogi o ofrena

Gentilment a tu... 

Si pogués jo et donaria,

 a tos peus, devotament,

un estoig de pedreria,

els estels que al cel fan via

 i un reflex del sol naixent.

O, un pomell encès de roses

 —per garlanda an el teu pit —

o un ivòric vol d'aloses,

o les fruites primoroses,

les del gust indefinit...

Mes, per què oferir-te coses

que el teu cos n’està enjoiat?; 

 si tes galtes són dos roses,

si tes mans són vols d'aloses

i el teu rostre un sol daurat ...

... Si ja tens en la mirada dos estels

del cel perlí, refulgents com els de fada,

i una fruita mai tastada

son tos llavis de carmí!!...

 Antolí Tarrats Mayola. (AMP. Setmanari Baix Empordà 14/6/1925)

Lauro Cama Dalmau (Sant Joan de Palamós 1916-Palafrugell 2015)

Lauro Cama. Foto: Paco Dalmau

Lauro Cama va néixer a Sant Joan de Palamós de jove havia sigut mariner i havia treballat de pescador a la teranyina a Tamariu.

Es va casar i passat un cert temps va comprar la casa del carrer de la Caritat, núm. 51, on va obrir una fruiteria i verduleria que posteriorment convertí en botiga de queviures.

L’any 1968 va ser president del casino local “Centro Español” (Centre Fraternal)[4].

S’ha de destacar que Lauro era un gran sardanista, va composar la sardana La donzella i va escriure el llibre Com ballar sardanes a l’estil empordanès, on explica com comptar i repartir.

Tenia també una gran afició per la composició poètica, versos que expressava amb una gran sensibilitat i qualitat. L’any 2005 va publicar el llibre Recull de Poesies

Era un col·laborador desinteressat en festes i certàmens populars on, fent de rapsoda, recitava poemes de creació pròpia i d’altres autors.

La polsosa

En una casa de pagès

un dia de Festa Major

celebraven un banquet

i tot menjant, l’amo va dir:

No hi ha vi millor

que el que jo he collit;

ja m’ho sabreu dir,

vaig embotellar el més bo.

En begueren tant i tant

que n’hi hagué per l’enrajolat

les ampolles anaven destapant

en el terra vins i taps

tot s'hi anava vessant;

tot de sobre un va dir

aquest vi és molt bo!...

l’amo respon l’he fet jo;

Doncs escolteu-me a mi,

perquè ningú s’ha donat

si ha sigut tant bo aquest vi

doneu-ne gràcies al tap!

Lauro Cama  

Enric Solés Garriga (Palafrugell 1932-2001) 

Enric Solés. Foto de Pilar Plaja
No va viure al carrer de la Caritat però en fou un veí proper ja que vivia al xamfrà entre el carrer de la Font i el carrer Ample.

Va ser un personatge d’una gran qualitat humana, molt compromès amb la nostra vila, articulista, dibuixant, il·lustrador de llibres, polític, responsable de l’Hospital Municipal i un dels promotors de la Creu Roja a Palafrugell, nosaltres volem destacar la seva faceta, menys coneguda, la de poeta.

La seva esposa Pilar Plaja Bruguera ens ha fet arribar aquest poema:





El carrer de la Font

(Dedicat a la Pilar, la meva esposa)

N’és el carrer de la Font

El més cèntric de la vila

I si una mica es cavil·la

És el més cèntric del món.

Començaré a anomenar

Les avantatges dels veïns

Que essent fora o dins

Mai s’han de preocupar.

Amb la gran comoditat

Sempre a l‘abast de la mà

De res ens ha de mancar

Tot és dintre aquest veïnat.

Hi tenim un hospital

Per qualsevol emergència,

I el dentista, amb tota urgència,

Pot arrencar-te un queixal!

Més amunt, una farmàcia

Per comprar medicaments;

Més avall una botiga

De queviures i aliments,

I més avall l’ambulància.

Per la pesca tenim canyes

També cordills i cistells,

A la fleca pa i tortells

I a la botiga castanyes.

Espardenyes i sabates;

Tampoc ens falta el barber,

Bombetes a cal llauner

i flors cares i barates.

Abans teníem diaris,

Però na Lídia va plegar

Del dentista van deixar

La seva casa els notaris.

Carn i peix, perfums i roba

De tot hi podeu trobar

Sols teniu que demanar

I tot seguit un ho troba.

Ja pot trontollar el món

Ja poden fer cases altes

Podem canviar nosaltres

Però mai el carrer de la Font.

Enric Solés i Garriga, desembre 1978

Narcisa Oliver Deulofeu (Palafrugell, 1948-1995)

Persona dotada de gran sensibilitat fou una gran poetessa. Va ser una dona molt extravertida, alegre i compromesa socialment, que col·laborava en tot tipus d’actes culturals.

Narcisa Oliver es va casar amb Martí Batlle Xicars i vivien a la casa núm. 55 de la Caritat.

Col·laborava amb Ràdio Palafrugell i formava part de la Coral Mestre Sirés. Participava també en tertúlies literàries i escrivia les cròniques de premsa sobre els actes en què participava la Coral.

L'Ajuntament de Palafrugell va publicar l’abril de 1987 el llibre Steropé, una selecció dels seus poemes, amb pròleg de Josep Martí i Clarà, "Bepes". D’aquest llibre se n’han fet després dues edicions més els anys 1987 i 2002. La darrera amb el pròleg de Fèlix Pérez Diz, director de la Coral Mestre Sirés.

Josep Bastons, del grup d’havaneres Peix Fregit, va posar música a la poesia Mariner de terra endins. Actualment es una de les havaneres que té més èxit i de les que més drets d’autor aporta.

L’any 1999 l’Ajuntament de Palafrugell li va retre un homenatge pòstum al Teatre Municipal, on es va col·locar un quadre pintat per Modest Cuixart donat pel grup Festes de Primavera.

Narcisa Oliver recitant. Foto: Paco Dalmau









Mariner de terra endins

Vaig conèixer un vell pastor

que ses ovelles menava;

cada jorn de sol a sol,                                                                

amb sa flauta acompanyant,

eixa tonada cantava.

Com serà el mar?

Serà blau i gran com diuen?

Serà veritat

que de nit és com la plata?

Tothom qui el veu

es queda ple d'enyorança...

Diguem tu, sol,

que vens d'una altra contrada:

has vist el mar?

Tota ma vida he viscut aquí,

del pla a la muntanya.

i fer diners no he pogut

per veure la costa llunyana

Sé que hi ha un Mediterrà

que en té l'encís de donzella.

Sé que hi ha barcos de vela,

sé qui ha mar a Calella,

on les ones van i vénen,

al compàs de l'havanera.

Narcisa Oliver

Carme Arqué Ribas (Palafrugell 1960)

Carme Arqué,foto de l'àlbum familiar

Durant una temporada va viure a la casa número 65 del nostre carrer, a casa dels avis materns juntament amb la seva mare la Conxa Ribas.

Va cursar l’ensenyament bàsic a ca la Tulita, Sant Jordi i el Batxillerat i Cou a l’Institut Frederic Martí i Carreras per més endavant llicenciar-se en Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Actualment és professora en actiu en el sant Jordi. Ha col·laborat en el llibre «Tot està per fer i tot és possible» en commemoració del 50 aniversari de l’Institut (fet per un grup de professorat i ex-alumnes) i també de forma esporàdica col·labora amb la Revista de Palafrugell.





El carrer de la Caritat

El nostre carrer és llarg i estret

I té cases de colors pintades,

amb xemeneies per barret

i balcons per arracades.

Es lleva d’hora i es pentina

i es renta la cara amb aigua fresca

i, a voltes, a mig matí,

sempre hi ha algú que fa gresca.

De grat acull la gent

que amb el cabàs al mercat compren

I desperta molt content

els que encara potser dormen.

Li agrada sentir les rialles,

dels nens que alegres juguen

però es torna mut i trist

quan els ulls d’algú s’acluquen.

Si li dónes una flor,

li transmets ganes de riure

si li guarneixes el balcó

t’ho agrairà amb un somriure.

És el teu, el seu, el meu

el que la nostra infantesa ha vist néixer,

el que amb esforç hem construït

hi hem viscut i ens ha vist créixer.

És el carrer de la Caritat,

el que sap de grans, de petits i d’avis

i amb una gran humilitat

hem esdevingut amb ell més savis.

 Carme Arqué Ribas


Actualment tot i continuant sent un gènere minoritari, es segueix promocionant la poesia a través de les Escoles i els Instituts -- tant públics com concertats-- sigui amb els «Jocs Florals» (Escola Vedruna - Prats de la Carrera i Col·legi Sant Jordi) o a través del Premi Poesia «Josep Pla i Francesc Alsius» de l’Institut Frederic Martí Carreras.

A vegades les escoles n’han fet un projecte com per exemple l’Institut Prats de la Carrera que l’any 2018 varen portar a terme «Poesia Social» a la Biblioteca Pública.

També cal destacar els diferents recitals poètics que s’han dut i es porten a terme puntualment destaquem «Lectura de poemes» que per Sant Jordi portà a terme la Oficina de Català fins l’any 2019 i que malauradament a causa de la pandèmia de la Covid es va deixar de fer i no s’ha reactivat més.

Una altra espai de poesia ha estat El Racó Poètic que va durar molts anys i el seu objectiu era salvaguardar i promocionar aquest gènere a través de recitals, actes culturals, formació i difusió a través de la ràdio amb la Carme Hostaled al capdavant. Va ser actiu fins al confinament.

 

Anna M. Cuesta i Montse Miró

 [1] El seu inici se situa al 1833,es caracteritza per un ànsia de romanticisme de redescobriment del propi passat i de la cultura i llengua del país. Martínez, Tomás i Vilallonga, Borja. Alberto de Quintana polític d’ordre. Revista de Girona nov-des 2007

[2] Xargay, Oliva Xavier. Els escriptors a Palafrugell del 1880 al 1936. Ajuntament de Palafrugell i Diputació de Girona QdP núm. 7, 1999

[3] De Quintana Justafré, Albert. Per conèixer el nostre poeta. Treball inèdit familia de Quintana. Torroella de Montgrí 2003

[4] Revista de Palafrugell 1/01/1969 Arxiu Municipal de Palafrugell

[5] CAMA, DALMAU, Lauro. Recull de Poesies. Palafrugell 2005







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

GISELA DIEHL

L’últim gran atleta històric: JOSEP M. VIVES SUREDA

UN ALTRE GRAN ATLETA PALAFRUGELLENC: PACO TORRES