GISELA DIEHL

 GISELA DIEHL (Dortmund- Alemanya 1939

Gisela, alemanya de naixement, de la ciutat de Dortmund i palafrugellenca d’adopció. Un dels molts exemples de persones d’altres indrets que amb l’incipient turisme a la Costa Brava es va adaptar i arrelar al nostre carrer.

Va venir a treballar a Lloret de Mar l’any 1963, abans havia estat uns mesos treballant a Mallorca amb la mateixa empresa de viatges, on havia fet els estudis de guia turística, contractada des del seu país. El següent any l’agència la va enviar a Lloret de Mar, en concret a Cala Canyelles. Tot i que els turistes de Lloret venien pel sol i la platja, la Gisela comenta que no es pot comparar amb avui dia, diu que llavors eren més seriosos. Era un turisme menys massificat i més educat.

Carles Vilert Moya, palafrugellenc del carrer de la Caritat, era recepcionista, i feia anys que a l’hivern treballava en un hotel a Tenerife, i a l’estiu en un hotel a Canyelles (hotel que actualment ja no existeix perquè el varen tirar a terra).

Aquest era un del hotels on la Gisela hi portava els clients que recollia a l’aeroport de Barcelona. Així es com en Carles i la Gisela es varen conèixer. Ell tenia en aquell moment 37 anys i ella 23.

Al cap de sis mesos es casaven a la ciutat de Dortmund, el novembre del 1963 i quan varen tornar a Palafrugell es varen instal·lar al nostre carrer al nº10, casa natal d’en Carles on vivia la seva mare,la Mercè Moya Pibernus, descendent dels músics Pibernus i de la família Mascort explicada a l’apartat de Nissagues.                                

El fet de venir a viure a Palafrugell va fer que es busquessin feina més a prop i van trobar-ne als Apartaments Port Pelegrí de Calella de Palafrugell. 
La Gisela treballava d’encarregada del servei de neteja i en Carles de recepcionista, va arribar un moment que es van fer indispensables ja que dominaven els idiomes, que en aquella època no era gaire freqüent. Així que, fins i tot quan va tenir la seva segona filla, li varen posar una cuidadora per poder continuar treballant.

En Carles va morir l’any 1972, i a partir de llavors la Gisela va passar a fer de recepcionista i administradora del centenar d’apartaments de Port Pelegrí, feina que fins llavors havia portat a terme en Carles. En total la Gisela hi va treballar trenta anys.

Recorda les grans festes, després de sopar, amb els i les treballadores dels mateixos apartaments que eren majoritàriament d’Andalusia i de Galícia.

Explica l’anècdota que ella venia d’una ciutat gran i tenien el costum d’anar molt ben vestits, i en arribar aquí va continuar el mateix hàbit, cosa que cridava l’atenció de les dones de la vila. Sempre li preguntaven on comprava la roba ja que era diferent de la d’aquí i ella els explicava que a Dortmund, així que quan hi anava de viatge havia de portar molts encàrrecs, roba i sobretot mitges per les veïnes.

El matrimoni va tenir dues filles, L’Angèlica i la Carolina.

A la fotografia la Gisela amb les seves dues filles, malauradament no feia massa que en Carles les havia deixat, després d’una llarga malaltia. 

Al cap d’uns anys la Gisela es va casar, en segones núpcies, amb José Bravo Gil Torres, ex-guàrdia civil, natural de Coín, Màlaga, i treballador de la Base Americana de Pals .

Any 1930 Carles Vilert Moya amb els seus pares Mercè Moya Pibernus i Josep Vilert Güibas, al pati de la casa de la Caritat nº10. Fotografia àlbum familiar Angèlica Vilert

 

Any 1952, Mercè Moya Pibernus amb la seva tia Mercè Pibernus Mascort i el seu fill Carles Vilert Moya. Al pati de la casa nº 10. Fotografia àlbum familiar Angèlica Vilert.

Al començament del boom turístic, hi va haver molts professionals estrangers que van tenir un paper important en l'atenció i recepció dels clients dels grans complexes turístics de la Costa Brava; aportaren una visió internacional i cosmopolita així com l’expertesa amb coneixement de llengües, dinamitzadors, guies

 Hem de pensar que a nivell d'estudis no s' estava preparat i al nostre país no hi havia encara persones preparades per atendre‘ls. 


Hem pogut fer aquesta història gràcies al relat de la Gisela i de les seves filles.

 Anna Cuesta i Montse Miró

 

 

 

 

 

Comentaris

Un article molt interessant.
Aprofito també per donar les gràcies a l'Angèlica Vilert Diehl que al seu dia també em va fer arribar una foto d'en Francesc Felip Carreras, més conegut per en "Samba", pel post que vaig publicar sobre la seva vida al Blog Històries de Palafrugell, titulat: Francesc Felip Carreras, en "Samba". El rei de la pista!
Montse Miró ha dit…
Gràcies,Maria

Entrades populars d'aquest blog

JOSEP GRANÉS HOSTENCH (1915 – 1982)

ON EREN, ON SÓN LES DONES?

L’INICI DE L’ ATLETISME A PALAFRUGELL.