LLUÍS NEGRA, atleta
Tant abans de la guerra, com durant i després hi ha un buit d’informació de la premsa local sobre l’Atletisme a Palafrugell. Només tenim referències a nivell individual, sobre tot pels articles que els mateixos atletes varen editar sobre les seves experiències. Ens referim a tres esportistes en concret: Lluís Negra, Paco Torres i Josep Mª Vives.
El
primer atleta que pertany a l’època d’abans de la guerra civil, és:
LLUIS
NEGRA ESCUDER ( Palafrugell 1916- 2014)
Lluís era molt bon esportista, un gran atleta, les
seves especialitats eren els salts d’alçada, llargada i perxa.
A part d’entrenar atletisme també practicava
altres esports; amb els companys solien anar caminant fins a Llafranc i feien
curses a la sorra, jugaven a Voleibol, natació i tennis. La seva filla, Dolors,
comenta que havia practicat tots els esports menys el futbol.
 |
| Lluís en un parcial de fotografia familiar.Col·lecció Dolors Negra |
Lluís Negra fent un salt de llargada a les pistes del Casal. Col·lecció Dolors Negra.
En el seu article a la revista de Palafrugell (1/05/94 AMP) explica com va ser la seva experiència per anar a la Olimpíada Popular de Barcelona. Comenta que entrenaven en el camp del Casal o en camps erms, juntament amb altres companys, moltes vegades molt d’hora, entre sis i vuit del matí, ja que havien d’entrar a treballar a les vuit.
El Sr. Sanmartín (administrador de Correus) que era molt aficionat a l’atletisme, va ser qui els va entrenar i patrocinar amb l’objectiu de poder fer les mínimes per participar a la Olimpíada Popular de Barcelona l’any 1936.
 |
| De PÚBLICO diari digital |
Segons un article de Francesc Pruneda a L'ESTADI del 1/6/1997, AMP, diu que també estaven seleccionats altres atletes com: Vergés, Cateura, Blanch, Gustavo i Smith. Tant una referència com l'altra poden restar incomplertes. En el cas del relat d'en Lluís Negra perquè amb qui va organitzar-se per anar a Barcelona va ser amb el seu company i millor amic Santiago Isern, obviant els altres i en el segon cas, evidentment, s'han deixat en Santiago, que sabem amb certesa que estava seleccionat.
L'Olimpíada era l’alternativa a la de Berlín (de
ideologia nazi), i estava programada per començar el 19 de juliol del 1936 i
havia de durar una setmana. Va ser un èxit rotund d’inscripció, més de 5.000
atletes. Amb un sistema d'inscripció totalment diferent, es van establir tres categories:
nacional, regional i local. Això va afavorir la participació i països com França
va poder presentar 1.500 atletes. També es va posar èmfasi en la participació
femenina.
Revisant la premsa del moment no hem trobat cap referència a les marques que varen haver d'assolir per poder participar a l'esdeveniment tant important des del punt de vista esportiu i social[1].
El dia abans de la celebració va esclatar la
guerra i no es va celebrar. Barcelona estava ocupada per moltíssims esportistes
que no van dubtar en allistar-se voluntaris al front per lluitar contra el
feixisme. Aquí va començar el que més tard s’anomenarien les Brigades
Internacionals.
|
Cartell de la
Olimpíada Popular de Barcelona. WIKIPEDIA |
Els nostres atletes varen tenir diferents
sorts, mentre Isern va anar al front i va morir a la Batalla de l’Ebre, en
Negra es va incorporar a l’aviació republicana. Va ser enviat sis mesos a la
Unió Soviètica a rebre instrucció militar. En tornar, fou destinat a la que
seria la seva unitat durant la guerra: la 4a Esquadrilla del Grup 30 de
bombarders amb qui va efectuar nombroses missions: a Madrid, Extremadura,
Almeria i Cartagena. Va assolir els graus de caporal Metrallador Bombarder
(23/02/1938), i el de sergent Observador (09/04/1938).
Gairebé al final de la
guerra, va rebre l'ordre de lliurar-se amb els avions de la seva esquadrilla
als nacionals. En aterrar a Barajas, ell i els seus companys van ser fets
presoners, i tancats a la presó de Porlier (Madrid). Condemnat a sis anys de
presó, va poder reduir pena fent d'ebenista en una fàbrica de mobles que
treballava pel nou règim[2], posteriorment i ja
establert a Palafrugell es dedicaria a aquest ofici.
No va deixar mai de fer
esport, però l’etapa atlètica que va ser trucada per l’esclat de la guerra
civil espanyola mai la va poder reemprendre.
I la organització i participació a uns jocs olímpics antifeixistes, on l'objectiu no era guanyar, sinó participar, on podien ser-hi nacions sense estat com Catalunya, Euskadi, Galícia, Alsàcia...no va deixar de ser un somni, una quimera.
Montse Miró
*Ha col·laborat en aquest article la seva filla
Dolors Negra.
Bibliografia: Publicació inèdita 28/01/2008.
Gerard Tauste Lerena. AMP
[1] Consultats els llistats oficials només hem pogut trobar els atletes representants de Catalunya, com a nacionalitat, no hi hem trobat cap palafrugellenc, segurament serien en la categoria provincial. CÒRRER Miquel Pocurull, http://calaixsastremoncorrer.blogspot.com/2012/07/lolimpiada-que-no-va-poder-ser.html
[2]Revista de Palafrugell. 01/01/2015. AMP
Comentaris