LLUÍS NEGRA, atleta

Tant abans de la guerra, com durant i després hi ha un buit d’informació de la premsa local sobre l’Atletisme a Palafrugell. Només tenim referències a nivell individual, sobre tot pels articles que els mateixos atletes varen editar sobre les seves experiències. Ens referim a tres esportistes en concret: Lluís Negra, Paco Torres i Josep Mª Vives.

El primer atleta que pertany a l’època d’abans de la guerra civil, és:

LLUIS NEGRA ESCUDER ( Palafrugell 1916- 2014)

Lluís era molt bon esportista, un gran atleta, les seves especialitats eren els salts d’alçada, llargada i perxa.

A part d’entrenar atletisme també practicava altres esports; amb els companys solien anar caminant fins a Llafranc i feien curses a la sorra, jugaven a Voleibol, natació i tennis. La seva filla, Dolors, comenta que havia practicat tots els esports menys el futbol.

Lluís en un parcial de fotografia familiar.Col·lecció Dolors Negra

  Lluís Negra fent un salt de llargada a les pistes del Casal. Col·lecció Dolors Negra.

En el seu article a la revista de Palafrugell (1/05/94 AMP) explica com va ser la seva experiència per anar a la Olimpíada Popular de Barcelona. Comenta que entrenaven en el camp del Casal o en camps erms, juntament amb altres companys, moltes vegades molt d’hora, entre sis i vuit del matí, ja que havien d’entrar a treballar a les vuit.

El Sr. Sanmartín (administrador de Correus) que era molt aficionat a l’atletisme, va ser qui els va entrenar i patrocinar amb l’objectiu de poder fer les mínimes per participar a la Olimpíada Popular de Barcelona l’any 1936.

Segons Lluís Negra, d'atletisme, van ser seleccionats en Santiago Isern (en llançaments)  i ell  en llargada. A part de ser bons atletes eren molt amics i a Barcelona anaren junts.

De PÚBLICO diari digital

Segons 
un article de Francesc Pruneda a L'ESTADI del 1/6/1997, AMP, diu que també estaven seleccionats altres atletes com: Vergés, Cateura, Blanch, Gustavo i Smith. Tant una referència com l'altra poden restar incomplertes. En el cas del relat d'en Lluís Negra perquè amb qui va organitzar-se per anar a Barcelona va ser amb el seu company i millor amic Santiago Isern, obviant els altres i en el segon cas, evidentment, s'han deixat en Santiago, que sabem amb certesa que estava seleccionat. 

L'Olimpíada era l’alternativa a la de Berlín (de ideologia nazi), i estava programada per començar el 19 de juliol del 1936 i havia de durar una setmana. Va ser un èxit rotund d’inscripció, més de 5.000 atletes. Amb un sistema d'inscripció totalment diferent, es van establir tres categories: nacional, regional i local. Això va afavorir la participació i països com França va poder presentar 1.500 atletes. També es va posar èmfasi en la participació femenina.

Revisant la premsa del moment no hem trobat cap referència a les marques  que varen haver d'assolir per poder participar a l'esdeveniment tant important des del punt de vista esportiu i social[1].  

El dia abans de la celebració va esclatar la guerra i no es va celebrar. Barcelona estava ocupada per moltíssims esportistes que no van dubtar en allistar-se voluntaris al front per lluitar contra el feixisme. Aquí va començar el que més tard s’anomenarien les Brigades Internacionals.

     Cartell de la Olimpíada Popular de Barcelona. WIKIPEDIA

Els nostres atletes varen tenir diferents sorts, mentre Isern va anar al front i va morir a la Batalla de l’Ebre, en Negra es va incorporar a l’aviació republicana. Va ser enviat sis mesos a la Unió Soviètica a rebre instrucció militar. En tornar, fou destinat a la que seria la seva unitat durant la guerra: la 4a Esquadrilla del Grup 30 de bombarders amb qui va efectuar nombroses missions: a Madrid, Extremadura, Almeria i Cartagena. Va assolir els graus de caporal Metrallador Bombarder (23/02/1938), i el de sergent Observador (09/04/1938).

Gairebé al final de la guerra, va rebre l'ordre de lliurar-se amb els avions de la seva esquadrilla als nacionals. En aterrar a Barajas, ell i els seus companys van ser fets presoners, i tancats a la presó de Porlier (Madrid). Condemnat a sis anys de presó, va poder reduir pena fent d'ebenista en una fàbrica de mobles que treballava pel nou règim[2], posteriorment i ja establert a Palafrugell es dedicaria a aquest ofici.

No va deixar mai de fer esport, però l’etapa atlètica que va ser trucada per l’esclat de la guerra civil espanyola mai la va poder reemprendre.

I la organització i participació a uns jocs olímpics antifeixistes, on l'objectiu no era guanyar, sinó participar, on podien ser-hi nacions sense estat com Catalunya, Euskadi, Galícia, Alsàcia...no va deixar de ser un somni, una quimera.

Montse Miró

 

 

*Ha col·laborat en aquest article la seva filla Dolors Negra.

Bibliografia: Publicació inèdita 28/01/2008. Gerard Tauste Lerena. AMP



[1] Consultats els llistats oficials només hem pogut trobar els atletes representants de Catalunya, com a nacionalitat, no hi hem trobat cap palafrugellenc, segurament serien en la categoria provincial. CÒRRER Miquel Pocurull, http://calaixsastremoncorrer.blogspot.com/2012/07/lolimpiada-que-no-va-poder-ser.html

[2]Revista de Palafrugell. 01/01/2015. AMP

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

JOSEP GRANÉS HOSTENCH (1915 – 1982)

ON EREN, ON SÓN LES DONES?

L’INICI DE L’ ATLETISME A PALAFRUGELL.