JOSEP GRANÉS HOSTENCH (1915 – 1982)

 

 Fotografia de la Revista de Girona, n.175, any1996. Fons Granés, AMP.

Josep Granés Hostench va néixer a Palafrugell el dia 2 de maig de 1915, amb la casualitat que la seva mare  va donar a  llum  mentre viatjava  en el tren Petit, a l`alçada del Mas Pla a Llofriu. Era el tercer fill del matrimoni format per Narcís Granés Cruanyes i per  la Rita  Hostench Pagès. De petit va quedar orfe de pare.

Va estudiar en el col·legi dels Maristes, que llavors estava situat al carrer de la Caritat de Palafrugell (a l'alçada del carrer Constància). Va sortir ben preparat en matemàtiques, ciències, i parlava bé  el francès, l'anglès, el castellà, i el català per ser la seva llengua materna.

De jove va formar part de la Penya Avarícia, una colla de joves que els hi agradava jugar a futbol, cantaven caramelles i, entre altres coses, anaven a fer arrossades a la platja d'Aigua Blava. En aquella època a Palafrugell hi havia moltes colles o penyes. Aquest tarannà cultural, de llibertat, d`associació, es va veure estroncat per la guerra civil.

El van cridar per anar al front, però, com el seu germà Miquel ja hi era, no hi va haver d'anar. També per què era fill de vídua. Tot i això el van destinar a Barcelona, on va fer amistats amb alguns polítics de l' època, com és el cas del M. Hble. Josep Tarradellas. Com que en Granés parlava idiomes i, de tant en tant venia a Palafrugell, va tenir contacte amb els Brigadistes Internacionals, que havien vingut a defensar la república, sobretot tingué contacte amb en Josip Broz, qui anys més tard seria el Mariscal Tito de Iugoslàvia.

El dia que van marxar els Brigadistes, en Josip Broz li va demanar que marxés amb ell a Iugoslàvia, per no córrer perill. Però en Granés li va dir que preferia quedar-se, tot i això els va acompanyar uns quilòmetres.

A Barcelona hi vivia la seva cosina la Sra. Rosa Granés Noguer que era bibliotecària, que durant la guerra va estar al servei de Biblioteques del Front. Van aconseguir poder  tenir el bibliobús de la Institució de les Lletres Catalanes, amb el qual portaven llibres als soldats republicans que lluitaven al front.

En Josep Granés, després de la guerra, va regentar una llibreria al c/ Estret de Palafrugell, on va tenir contacte amb el públic i es va relacionar amb el món de les editorials i dels escriptors, com  és el cas d’en Josep Pla. I és dintre d' aquesta vessant que té contacte amb els col·legis de la comarca en els quals hi distribueix material escolar, llibretes, llibres, etc...

De jove ja havia tingut un gran interès per la fotografia, i és en els col·legis on desenvolupa la seva faceta fotogràfica on feia les fotos de grup de cada aula, o de tot l’alumnat en el cas d’escoles més petites, passejant-se per diverses poblacions de la província de Girona. Primer amb la seva moto marca Motobécane i més tard en cotxe.

Una anècdota graciosa va ser que un dia que anava a repartir llibretes a un col·legi amb la seva moto Motobécane, quan estava a l'alçada de Serra de Daró, a causa del soroll que feia la moto, unes vaques es van espantar i van anar caure en una bassa, el pagès es va mosquejar. Per sort tot va quedar en un ensurt, que anys més tard es recordaria com un fet graciós, al comparèixer el pagès a la botiga.

Fotografia de l’any 1964, on encara es veu quan era només una casa la que formava la botiga.

Anys més tard es va poder plantar com a fotògraf al c/ Cavallers, llogant  una  de les quatre cases que eren  propietat de la família Prats de la Carrera. Aquesta família  al no tenir descendència les van donar al Bisbat de Girona. En  aquell moment hi havia el Bisbe Cartañà. El Bisbat es va vendre les quatre cases, i en Granés en va comprar dues. Els diners de la compra- venda van servir al Bisbat de Girona per ajudar a construir el col·legi  Garbí, actual Prats de la Carrera.   

A l’any 1967, en Josep Granés Hostench ja havia comprat les dues cases que a l’any 1968 reformaria i d’elles en faria una.

 

En Granés, va col·laborar activament durant molts anys amb el Casal Popular, actual Casal Parroquial. Els hi feia totes les fotografies de les representacions teatrals i  esdeveniments del Centre, la majoria, actualment, estan dipositades a l'Arxiu Municipal.

El nom oficial del grup teatral era Agrupación artística del Casal Popular de Palafrugell. Aquest grup feia representacions teatrals a diversos pobles de la província  de Girona, l`any 1955 van anar a Cadaqués a fer la representació de l`obra La educación de los padres. Dels Palafrugellencs que van anar a Cadaqués, mentre alguns feien  la representació teatral, un d’ells Lluís Molinas, un altre  grupet que no actuava  van anar a fer una volta per Cadaqués i van acabar a Port Lligat, on decidiren visitar al pintor Salvador Dalí.

En Dalí els va obrir la porta i, molt amablement,  els convidà a entrar. Van veure una part de la casa i es van poder fotografiar amb en Dalí. Existeix una fotografia del fons Granés, dipositada a l’Arxiu Municipal de Palafrugell, on els que surten a la foto són: Antoni Iglesia (en Betes), Elena Sirés, Elena Gurgui, Salvador Dalí, Rosa Bofill Colls, Josep Granés Hostench, i, agenollat, en Joan Bofill Colls. La fotografia es va realitzar amb la càmera de Josep Granés, que sempre l’acompanyava.

Com aquesta té d'altres vivències curioses com la del dia que es va obrir la frontera amb França: en Junqué i en Granés cap a Perpinyà!

En Junqué  i la seva dona, la Vicenta, portaven  la llibreria situada a la plaça de Espanya, actual plaça Nova, al costat de la Palma.

L`any 1948 es va obrir la frontera amb França que fins a les hores estava tancada per l`aïllament internacional que hi havia en l`època Franquista. Molts catalans, van aprofitar per fer una excursió a Perpinyà per visitar  familiars que s` havien exiliat.

Es van organitzar autocars, on prèviament calia demanar permís, per validar poder sortir aquell dia, i comprar el bitllet. En Junqué i en Granés es van apuntar a l`excursió. Van aprofitar per anar a veure uns amics i per fer compres. Concretament en Granés  va comprar dos objectius per a la ampliadora del seu laboratori. Per a ells  aquell dia  va ser  un dia festiu, ple d`alegria, d`emocions,  sentiments un dia de llibertat. Fins que va arribar l`hora de tornar. Un cop l`autocar va arribar a la frontera, la policia espanyola els va aturar per comprovar tot el que els viatgers havien comprat, per a veure si portaven alguna cosa que fos prohibit entrar al país. En cas que trobessin alguna cosa, era confiscada.

En Granés al veure l'ambient que es respirava, el control que exercien els guàrdies, va decidir ser previsor i dels dos objectius el petit s'el va guardar a la butxaca de  l'abric i el més gros el va anar a amagar en uns matolls, per tornar-ho a recollir un altre dia. L`assumpte és que en va poder passar un, i l`altre allà es va quedar.

L`any 1958 en Granés es va casar amb la Montserrat Presas Girbal i van tenir dos fills. En Ricard (Palafrugell, 24/10/1959 - 03/12/1967), i en Josep (Palafrugell,14/02/1962). 

 Va tenir la sort de poder convertir la seva afició amb professió, per la qual cosa va haver d`aprendre les tècniques de revelat i fotografia. Ho va aprendre mitjançant el llibre Recetario Fotogràfico (1938), un llibre destinat més aviat a fotògrafs professionals. Feia reportatges de casaments i altres encàrrecs, editava postals amb les emblemàtiques vistes de la Costa Brava, sobretot amb l`arribada del turisme. Ell feia el revelatge, primer  en blanc i negre i més tard  en color. Amb l`arribada de les grans marques va abandonar el revelatge i portava els carrets  als grans laboratoris. Cal esmentar els reportatges de les instal·lacions de Ràdio Liberty a Pals. O bé el seguiment del rodatge de la pel·lícula  Sombras acusadoras (1958), amb els actors Anne Baxter i Richard Todd, rodada a Tamariu.


Josep va immortalitzar la Costa Brava de la seva època amb una gran col·lecció de postals de gran qualitat. Postal fons Frigolet.

També en l`època franquista es va portar més d'un ensurt al ser-li requisat el laboratori,  per part de la Guàrdia  Civil, en diverses ocasions, buscant-li fotos que poguessin  ser compromeses amb el Règim, ja que en Josep Granés Hostench era corresponsal  de l`agència de notícies Europa-Press durant els anys seixanta. Va tenir unes quantes denúncies, sempre hi havia algun envejós que s`inventava alguna cosa. Per la qual cosa va habilitar un amagatall als cairats del teulat on hi amagava les fotografies que el poguessin comprometre.

Arrel de la seva  professió anava cap a França, creuava la frontera per Bourg-Madame, Andorra, i aquell dia va passar per la frontera de Molló, on la Guàrdia Civil el va  parar i li van demanar a on anava. Els hi va dir que  anava a fer unes fotografies a França, quan en realitat anava a deixar unes fotografies per ser publicades a l`estranger. A la tornada, la Guàrdia Civil li van requisar el cotxe, el Seat 600, i al no trobar-hi res, els guàrdies es van enfadar molt  i li van desmuntar les quatre rodes del cotxe. En Granés es va haver d`espavilar com va poder per tornar a muntar les rodes, mentre els Guàrdies s`el miraven atentament.

En Granés havia fet reportatges fotogràfics a diferents artistes que venien a la Costa Brava i a d' altres que ja hi vivien. Tenim el  cas de “ Las bailaoras “,  la Carmen Amaya i la Chunga, la Princesa Mina, l’ Elizabeth Taylor, altres personalitats afincats a la Costa Brava, com eren el coronel Nicholas Woevodski i la seva dona Dorothy Webster (els russos de Cap Roig, antics propietaris del Castell i Jardí Botànic del Cap Roig ), també el músic Ricard Viladesau. Etc.

En un reportatge d'aquests va tenir un ensurt al no poder entregar les fotos el dia que les venien a recollir, que solia ser el dia següent. Es va fer un tip de buscar per aquí i per allà a on li podien haver quedat, ja que  revelava  forces carrets alhora. Els hi va haver de dir que encara no les tenia  a punt. Finalment els va trobar dintre del dipòsit del líquid de l' aigua, en el procés del revelat el negatiu s'havia desenganxat de la pinça i havia caigut al fons del dipòsit, el qual tenia una alçada considerable.Tot seguit va fer les còpies ràpidament i va poder salvar la situació, ja que, al dia següent es va presentar a la botiga el representant de la “bailaora“ amb la Guàrdia Civil demanant-li explicacions. En Granés va entregar les fotos tot dient que amb la feina  s'havia  allargat un dia més. Tot i això els nervis anaven per dintre. 

En Josep Granés, també li agradava filmar pel·lícules amb la seva càmera de 8 mm  immortalitzant els esdeveniments del poble, com podia ser un ball a Los Almendros, actual els Ametllers, el ball al Centro Español, actual Centre Fraternal, les carrosses per festes de Primavera, el ball de carnaval. Un any se li va acudir que podia passar la pel·lícula del ball de carnaval que es va fer al Centre Fraternal on hi va haver un ple de gom a gom,  perquè la gent pogués veure i fos una atracció pel poble, la pel·lícula la va projectar a l`aparador de la seva botiga perquè la gent la pogués veure des del carrer. Va triar el diumenge que era el dia més idoni per passar el reportatge, aprofitant que la gent sortia del cinema i passejava amunt i avall del carrer de cavallers. Fou una sorpresa per a tothom i la gent el van animar a què tornés a projectar la pel·lícula el diumenge següent, que ja la gent s`ho va passar bé, i es veien ells filmats i identificaven a altres coneguts. Així ho va fer dos o tres diumenges, fins que va arribar la quaresma. Algú es va queixar a les autoritats del moment. La Guàrdia Civil i el rector de la Parròquia,li van fer saber que era pecat, passar la filmació del ball de carnaval en època de quaresma. Per tant va haver de deixar de projectar la filmació. 

Durant el Franquisme les autoritats civils i militars tenien molt de pes i feien valer la seva autoritat, fins al punt que van arribar a normalitzar a anar a  les botigues per adquirir productes amb grans descomptes, o fins i tot com mig obligant a emportar-se’ls gratuïtament, no fos cas que et denunciessin per a qualsevol cosa.  Molts botiguers, com el cas d'en Granés es van veure  obligats a fer aquesta mena de regals.

L’any 1967 amb la mort del seu fill Ricard de 8 anys d’edat, va fer un canvi d’orientació professional. Va deixar els reportatges fotogràfics i es va centrar en la recerca de tècniques fotogràfiques innovadores com foren la fotografia estereoscòpica i la elaboració de documentals naturalistes. És amb la fotografia estereoscòpica que l`empresa fotogràfica KODAK s'interessà pels treballs d'investigació que en Granés estava duent a terme. Entre ells van intercanviar coneixements, i representants de la KODAK van venir al laboratori de casa seva.

L`any 1968 va fer una ampliació de la botiga, i del negoci, passant a vendre també souvenirs pels turistes, objectes de regal, joguets.

L’any 1975 amb la mort del General Franco i amb l’entrada del Rei Joan Carles I, es va aconseguir o dictar un indult general amb el qual en Granés es va veure beneficiat i es va acabar el malson.

Fotografia feta el dia 11 de setembre del 1977, per la Diada de Catalunya, és l’any que va tornar de l’exili el president Josep Tarradellas, carrer Cavallers.

Al 1981 en Josep Granés Hostench  va fer un viatge a Menorca on es va  trobar per darrera vegada amb el M.Hble. Josep Tarradellas. El lloc de la trobada fou al Monte Toro.

A principis del 1982 va decidir tancar la botiga i va llogar el local a la Caixa de Barcelona.

En Josep Granés Hostench, va morir a Calella de Palafrugell, el 24 d`octubre de 1982, a l`edat de 67 anys.

Per Nadal de 1982 la seva vídua, va liquidar tots els joguets, material fotogràfic a preus molt assequibles. Molta gent de Palafrugell van aprofitar l’ocasió i van poder fer regals a la família. Encara avui dia hi ha gent que se’n recorda que va ser el millor Nadal i Reis de la seva infància, van tenir un Nadal fora de sèrie, mai havien tingut tants joguets com aquell any.

El fons fotogràfic de Josep Granés Hostench, està dipositat en diversos arxius del país, com són els següents:

 

1- Arxiu Municipal de Palafrugell

2- Museu del Suro de Palafrugell

3- Col·legi Prats de la Carrera de Palafrugell

4- Museu d`Història de la Ciutat de Girona

5- Arxiu Municipal de Girona

6- Arxiu de Sant Feliu de Guíxols

7- Arxiu Comarcal de la Garrotxa

8- Biblioteca de Catalunya a Barcelona

9- Centre UNESCO de Catalunya a Barcelona

10- Abadia de Montserrat- Monestir de Montserrat

11- Comunitat Israelita de Barcelona

12- Casa Degli Italiani a Barcelona

13- Consell Insular de Mallorca a Ciutat de Palma de Mallorca

14- Filmoteca de la Generalitat Valenciana a València

15- Dir. Gen. de Patrimonio Cultural Conselleria de Cultura a Santiago de  Compostela

16- Filmoteca de Canàries a  Santa  Cruz de Tenerife

17- Centro Andaluz de la  Fotografia a Almeria

18- Arxiu Històric  Nacional d‘Andorra

19- Consolat de França a Barcelona

 Alguns reportatges que es feren fora del país, a conseqüència de viatges particulars, estan dipositats als consolats dels països corresponents.

Es va fer la fotografia el febrer de l’any 1982, poc abans de tancar la botiga. La persona que surt davant la botiga és el fotògraf Josep Granés Hostench.

Autors de la biografia: Josep, Meritxell Granés i Carme Llenas.


Ha estat un dels fotògrafs més importants i prolífics del S. XX de Palafrugell.

 






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ON EREN, ON SÓN LES DONES?

INTRODUCCIÓ