MARIA MARCA MORENO
La Maria és un exemple de lluita i perseverança per sobreviure.
Filla d’exiliats polítics, de Francisco Marca Casas i de Carmen Moreno Pinós, va néixer a Albí (França 1941).
.jpg) |
| Maria Marca, fotografia autors blog |
Comencem pels avis materns de la Maria ja que formen part importantíssima dels esdeveniments de la seva vida.
Emílio Moreno Fernández era natural de Càceres (Extremadura), carabiner abans de la guerra, va venir a viure a Palafrugell amb el seu germà. Aquí es va casar amb Joaquima Pinós Molinas de Cruïlles i tingueren a la Carmen Moreno Pinós, mare de la Maria, nascuda a Palafrugell.
La Carmen Moreno durant la guerra civil formava part, juntament amb la Rosa Lavinya i altres amigues, de les noies llibertàries que varen posicionar-se al costat dels milicians republicans i participaven en les activitats que organitzaven en aquell moment. Veient com s’anava acostant el desenllaç final de la guerra, l'any 1939, juntament amb la seva mare (àvia de la Maria) van decidir exiliar-se a França.
En el grup de palafrugellencs/ques que varen emprendre camí cap a la frontera també hi era la Rosa Lavinya i la seva mare. Les acompanyaven altres famílies que per diverses raons havien de fugir, pel camí s’hi anava afegint gent que buscava un nou futur que aquí no tindrien.
Quan arribaren a França les allotjaren en un camp de concentració, a Argelés sur Mer, no si estigueren massa temps, ja que l’àvia tenia un germà que vivia a Carcassona, en Joan Pinós, i per mediació d’ell varen poder sortir del camp, més tard varen fer reagrupament familiar a casa seva i gràcies a ells també trobaren feina.
Per altra banda el pare de la Maria, Francisco Marca Casas, era nascut a Reus, durant la guerra formava part del bando republicà i tenia la graduació de comandant. Quan va marxar a França formava part d'un grup d’espanyols que feien incursions a Catalunya, era maqui i una vegada acabada la guerra, va col·laborar amb la resistència francesa en la segona Guerra Mundial. Era un home instruït, culte, que dominava 6 idiomes.
 |
| Francisco Marca, a França, àlbum familiar Maria Marca |
Amb la Carmen Moreno
Molinas es varen conèixer a Albí, no es varen casar mai ja que el pare tenia
una primera dona a Reus, sense fills, però sospitava que no hi tornaria mai
més, per tant va començar una nova relació de la que tindria quatre fills la Carme,
la Mari, en Paco i l’ Antonio, el més petit, que va néixer a Canet Plage
(França).
 |
| Francisco Marca. Album familiar Maria Marca |
Ja acabada la guerra i
quan l’avi Emilio Moreno va sortir de la presó on va ser-hi 5 anys per ser republicà, va reclamar la família i
els varen donar permís per tornar de França, agafaren el tren però a la
frontera no pogueren passar tots, el seu pare es va haver de quedar al país veí.
Per tant, continuaren el trajecte la mare amb 4 fills (el seu germà petit
tenia només dos mesos) i a Flaçà els esperava l’avi Moreno, la seva tia Pilar i el
besavi Joan Pinós.
 |
| La Carme amb els seus fills.Fotograf Granés.Àlbum famíliar Maria Marca |
Un dia de l'any 1952 la Guàrdia Civil, que ja estava al corrent del contraban, els va donar l’ALTO! al Cau, sembla que no es varen parar i els van tirar un tret amb tant mala sort que en Francisco va morir. Diuen que el guàrdia civil no sabia de que anava, no l’havien informat[1], però els altres dos companys varen sentir a dir "ya te tenemos!" L’altra teoria és que al haver estat maqui la Guardia Civil li anava al darrere feia temps, no tant pel contraban ja que ells també hi estaven implicats, sinó per motius polítics.
La família no va poder acompanyar-lo ni acomiadar-se d’ell, no els hi deixaren veure en cap moment, ni a la vídua ni als fills, no varen poder fer el dol. No el volien deixar enterrar com a l'altra gent, volien que fos enterrat al lloc dels protestants. Aquí hi va intervenir mossèn Tapioles que amb l'autoritat que tenia el va fer enterrar al nínxol familiar.
Com a conseqüència del contraban els posaren una multa al cap de família, a l’avi Moreno, de 80.000 pessetes, que
evidentment no tenien i va acabar anant un any a la presó de Girona.
Al cap d’un temps, la seva mare va rebre una carta que s’havia de personar a una oficina de l'illa de Formentera, allà li van fer saber que la compensarien econòmicament per la mort del seu marit. Més tard els va arribar l’avís que s’havien de presentar a una oficina a Barcelona. Hi varen anar en tren els avis Emilio i Joaquima i els acompanyà la Mari. Dins de l'oficina els comunicaren que reverien uns diners,que mai van arribar, més tard s’assabentaren que qui ho havia de portar havia tingut un accident i s’havia mort, els diners desaparegueren i mai més reberen notícies.
A Palafrugell sempre s’ha dit que el que
portava el contraban pel Mediterrani era la Família March [2]des de Mallorca. Sembla que
quan un contrabandista tenia problemes només havia de marcar un número de telèfon
i els problemes se solucionaven.
La Mari recorda la
postguerra com una època molt dura i feixuga. Va entrar al col·legi públic de
Palafrugell i recorda la poca empatia que tenia la directora[3] d’aquell moment respecte a
unes nenes que venien de l’exili, que parlaven entre elles francès o català i
tenien uns altres costums com per exemple que portaven pantalons.
Tot això en aquell temps era motiu de burla i expulsió contínua de l’escola. Va ser una època dura i humiliant per les criatures i la família.
La repressió franquista va durar molts anys, fins hi tot va afectar al seu germà Paco que havia començat a treballar a Can Roglans de lampista i un dia va ser apallissat per la Guardia Civil i posat al calabós sense cap motiu (l'acusaven de ser l'autor d'unes pintades contra el cos, sense cap fonament). Sort de mossèn Tapioles que el va anar a buscar.
A vegades la Guardia Civil
els registrava la casa per la nit, no han sabut mai què buscaven, ja que ningú
d’ells estava posat ni en política ni en contraban. Ja n'havien tingut prou!
Però la misèria que passaven afectava a tota la família. Explica la Maria que una vegada el seu germà Paco, de petit, va agafar el tifus i el metge Maimí li va receptar Penicil·lina. La mare va anar a una cèntrica farmàcia a demanar-la i com que havia de pagar-la a terminis ja que no tenien diners, els negaren el medicament. Una vegada més mossèn Tapioles els va socórrer i els comprà el medicament pagant ell. La Mari no té paraules d’agraïment pel conegut mossèn, que també és conegut per altres coses però sembla que feia molt bé la seva feina, es preocupava i ajudava als més necessitats.
Més endavant, la Maria va anar a viure amb un germà de l’àvia Joaquima, en Platò i la seva esposa Lola Burgas i el seu fill que vivien en una casa del carrer Pedró Gran. Per dir-ho d’alguna manera s’afillaren a la Mari, que dormia al celler amb l'única companyia del gat i quan feia més fred amb un matalàs a l'habitació del matrimoni. Amb ells va aprendre a cuinar[4] ja que mentre la seva tia-àvia treballava a la fàbrica de Can Màrio i en Platò feia de camàlic[5], ella es cuidava de tenir la casa a punt i el dinar fet.
Durant uns anys va treballar en el sector del suro a Can Mario i la seva germana Carme a Can Genover, eren altres temps i treballant varen prosperar, com la majoria de la gent.
Cal dir que a la Maria els fogons li han agradat molt, sempre ha estat una gran cuinera, dedicant a aquest ofici molts anys de la seva vida, fins a la jubilació.
 |
| La Maria, del seu àlbum familiar |
La vida de la Maria és una mostra de la duresa de la postguerra, és evident que tothom va patir amb les mancances d'aquella època (d'ambdós bàndols) ja que la guerra només porta miseria i dolor.
Tot i que en aquest moment està delicada de salut, no ha deixat mai de ser una persona lluitadora, agradable i positiva, oberta amb tothom i molt amiga dels seus amics.
Anna Cuesta i Montse Miró
[1] El guardia civil després es va presentar a can Marca amb un ram de flors per demanar perdó. Ràpidament el varen enviar cap a una altra destinació, a Mallorca.
[2] Joan March i Ordinas. L'origen de les seves activitats econòmiques se situa en el comerç de porcs, continuació del negoci familiar i que simultaniejava amb una casa de banca autoritzada al domicili. Amb els beneficis obtinguts va comprar terrenys de l'antiga i arruïnada aristocràcia mallorquina. Posteriorment, es va dedicar al contraban (amb la participació de les autoritats) adquirint productes a Àfrica i Gibraltar que més tard eren venuts en la costa valenciana (i catalana). El 1906 es dedicà a la producció de tabac, comprant part d'una fàbrica de tabac a Algèria, formant societat amb Josep Garau Tous; el 1911, va obtenir de la Companyia Internacional de Tabacs del Marroc, de capital francès, el monopoli del comerç de tabac a tot el Marroc. Va intervenir en la producció d'electricitat a Balears, on també va aconseguir accions de la Companyia de Tramvies de Palma i Canàries. De la wikipèdia.
[3] Antonia Bonay
[4] La Maria va aprendre a cuinar gràcies a la seva tia. Abans no es va posar al
capdavant de la cuina la tia Lola li va ensenyar de cuinar els plats típics de
l’època, que encara avui cuina de tant en tant.
[5] El
seu fill, Platò, també va fer de camàlic.
Comentaris