COSES DEL DESTI...vol del " Cuatro Vientos"

 

En Jordi Boy ens ha fet arribar una carta que, de bones a primeres, no hi vàrem entendre res però ens va assegurar que era una bona història.

La carta està datada el dia 20 de juny del 1933, adreçada a Luís Collar[1] pare del pilot d’aviació Joaquim Collar i Serra.

L’avi d’en Jordi la va escriure perquè eren familiars per part de l’oncle avi ja que estava casat amb una cosina germana seva.

Aquesta carta va arribar el mateix dia del final de la història.

Seguidament us expliquem alguna cosa  sobre el personatge del que parla la carta


 JOAQUIM COLLAR SERRA (Figueres 1906Mèxic 1933)[2]

Militar que va ingressar a l’aviació arribant a ser un dels millors pilots del moment.

 
Fotografia treta de la web: https://www.ecured.cu/Joaqu%C3%ADn_Collar

De idees republicanes, va participar el 15 de desembre de 1930 en el pronunciament contra la monarquia encapçalat pel comandant Ramón Franco i el general Gonzalo Queipo de Llano, però l'aixecament fracassà per falta de suport. Va haver d’exilar-se primer a Portugal i acabant a París. Amb la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931, va tornar a Espanya com un heroi i va ser destinat com a instructor/professor de l'Escola de pilotatge d'Alcalá - Guadalajara.

Mariano Barberán, capità d’aviació, va pensar en ell quan planejava un vol sense escales a través de l'Atlàntic central, amb la idea que serviria per obrir una nova ruta aèria entre Sevilla i Cuba, vol del " Cuatro Vientos". El sergent Modesto Madariaga, gran coneixedor de l'aparell, va ser el mecànic que va fer la posta a punt per la gran gesta. L'avió era un Breguet XIX GR (Gran Raid) Super-Bidó, biplà, amb motor Hispano Suiza12 Nb de 650 cavalls.

Tots dos aviadors van partir de l'aeroport de la Tablada (Sevilla) la matinada del dia 10 de juny del 1933 i van arribar a Camagüey (Cuba) el dia 11 del mateix mes, després de fer 6.300 kilòmetres sense escales. El vol va constituir un esdeveniment social de primera magnitud i els aviadors van ser complimentats en els cercles polítics, socials i mercantils de Cuba.

Van romandre a l'illa fins el dia 20 de juny en què van partir per complir la següent etapa del seu viatge fins a Ciutat de Mèxic, malgrat que les perspectives meteorològiques no eren les més apropiades.

Aquest mateix dia, el palafrugellenc Frederic Dellonder [3] al saber d’aquesta acció memorable felicita amb aquesta carta al pare de l’aviador.

  De la web: http://www.ejercitodelaire.mde.es/  

Alguns testimonis afirmaren haver vist l'avió travessar la Península de Yucatán, però mai no arribaren a Ciutat de Mèxic. Alguns grups de voluntaris buscaren les restes de l'avió arreu de Mèxic, però fou en va. Sobre la misteriosa desaparició i la sort dels seus tripulants han sorgit diverses teories, però la més creïble es que haurien arribat a Mèxic i s'haurien estavellat al Cerro de la Huacamaya, on poc després foren assassinats per uns indígenes per robar-los i amagaren les restes de l'avió i dels tripulants en coves de la zona. 

Darrerament, aquesta hipòtesi ha quedat reforçada per la publicació de testimonis dels fets, que lamentaven que l'avió hagués aterrat en una zona de "contrabandistes i bandits". El motor aparegué anys després en un molí propietat d'un ciutadà nord-americà.

L’ambaixador espanyol a Mèxic,Julio Alvarez del Valle, va intervenir en la recerca. Arrel de la seva investigació sembla que uns miners varen trobar els cossos en unes mines de la zona.

La seva misteriosa desaparició va donar als protagonistes una aurèola de llegenda. El 15 de març del 1934 els membres de l'ACE constituïren a Figueres el Comitè de Glorificació de la Gesta del “Cuatro Vientos”, del qual formà part Josep Canudas, i a Joaquim Collar li fou concedida pòstumament la "Medalla Aérea". També, juntament amb el seu company Barberán, li fou concedit el prestigiós trofeu aeronàutic Harmon Trophy, en la categoria National Trophy.

 

COSES DEL DESTI......

Anna Cuesta i Montse Miró

[1] Luis Collar Moraza, sergent de cavalleria originari de Vitòria i destinat al castell de Sant Ferran de Figueres,  de    Margarida Serra i Capalleras, mestra de Darnius.

[2] Información treta de la vikipèdia

[3] Del taller mecànic F.Dellonder i avi d’en Jordi Boy, autor de la carta.

Comentaris

Una història tan interessant com trista...
Moltes gràcies per haver-la recuperat.

Entrades populars d'aquest blog

L’últim gran atleta històric: JOSEP M. VIVES SUREDA

Poetes i poetesses del carrer de la Caritat

Ramon Rodríguez i Vilà. Guia de muntanya i organitzador de viatges de senderisme