FAMÍLIA DELLONDER
MANEL DELLONDER RIBAS (Fonteta 1854- Peratallada1898) casat amb DOLORS FONT ANGELET (Peratallada 1856 -Palafrugell 1940) es varen casar l’any 1879 i varen tenir quatre fills: en Joan, en Josep[1],en Jordi i en Frederic. A principis del segle XX van venir a viure a Palafrugell.
FREDERIC DELLONDER FONT
( Peratallada 1894-1952)
De jovenet va fer els estudis bàsics i va anar
a fer d’aprenent de mecànic als Tallers Trill. Era un noi que volia aprendre
l’ofici bé i no volia quedar-se sempre al poble, aspirava a conèixer una mica
de món, així va decidir anar a cercar feina de mecànic a França. El maig del
1912 estava treballant a Perpinyà i l’any 1916 a Marsella[2], sabem una mica de la seva
aventura europea per les cartes que s’escrivia amb el seu amic Enric Dillet[3] .
Va tornar el mateix any a Palafrugell ja que
havia estat cridat per fer la mili, llavors tenia 21 anys i li va tocar
artilleria a Girona.
Quan va acabar la mili, va tornar a can Trill, ja que tot el temps que havia estat fora en
Joaquim Trill li enviava cartes per tal que es reincorporés a l’empresa, però
només si va estar uns tres anys. Durant aquest temps en Frederic i el senyor
Trill portaven un horari tot curiós, diferent de la resta de treballadors, ja
que començaven a treballar per les tardes, descansaven unes hores per sopar
i continuaven a la nit treballant tres
hores més per fer innovacions, experiments, invents, així ningú els molestava.
Pel matí dormien. Mentre tant els altres operaris feien l’horari normal.
El Sr.Trill ja el considerava un treballador
enginyós i innovador.
En aquella època es va casar amb Catalina
Cantalosella Vidal a Pals, allà va néixer la seva filla Catalina Dellonder
Cantalosella (Pals 1920- Palafrugell 2011); també van ser pares d’un nen,
Frederic; que va sobreviure a la mare un dia, tots dos varen morir a resultes
del part l'any 1924. Així el mateix any van venir a viure a Palafrugell amb l’àvia.
Al cap d’uns anys, juntament amb el seu germà
Josep van muntar-se pel seu compte, entre el 1920 i 1921, varen fundar el
primer taller J. DELLONDER, al carrer Clavé, on més tard seria la seu de
Carbòniques Suquet.
En el seu taller també feien reparacions però varen acabar dissenyant màquines noves. De la seva invenció cal destacar la màquina ràpida automàtica de fer taps de suro esmerilats fins a 25 mm [4].
Gairebé tota
la producció anava a França, Portugal, Argentina, Brasil, Chile...entre altres
llocs.
L’any 1922 Frederic Dellonder construeix un nou
taller en una zona de creixement de Palafrugell que més tard seria enderrocat,
gener 1973, per ampliar la carretera d’anar a Palamós.
 |
| Anunci en el programa de Festa Major de Palafrugell 20-7-1923 AMP |
En Jordi recorda les anècdotes que li
explicaven de l’època de guerra civil. A l’avi Frederic no el varen cridar a
files per l’edat (tenia 42 anys) ja era gran i al ser mecànic els interessava
que es quedes en els tallers per fer material de guerra.
El dia 10 de setembre de 1936 el senyor
Frederic Dellonder va rebre una comunicació del Comitè de Guerra de
Palafrugell, en la qual se l'informava de la confiscació del seu taller; per la
fabricació de material de guerra.
Palafrugell tenia quatre tallers mecànics: Can Corredor, Can Dellonder, Can Gallart i Can Trill, els quals van ser tots incautats per fabricar material bèl·lic per a la Guerra Civil. Tres d'aquests tallers es van ajuntar, formant els Tallers Corredor-Dellonder-Gallart. Can Trill va funcionar independentment. En aquests tallers s'hi fabricaven màquines per a la indústria surera, però durant la guerra mecanitzaven espoletes, només es feia el muntatge intern i extern, les mecanitzaven, polien i ajustaven, hem de tenir en compte que cada espoleta portava unes 25 peces. Evidentment, les espoletes portaven càrrega explosiva, però Palafrugell no s'ocupava d'aquest procés, es feia en tallers especialitzats fora de la vila.
 |
| Model d'espoleta. Fotografia família Bigas |
 |
| Espoleta partida.Fotografia J.Boy |
L’avi col·laborava però tenia un local llogat
al carrer Bailèn i quan acabava el torn (jornada intensiva) anava d’amagat a
treballar pel seu compte, així fabricava peces que els seus clients li
demanaven i un transportista les portava a França. Arrel de fabricar d’amagat,
de sota mà, una vegada els varen fer un escorcoll a la casa pensant que
trobarien material de guerra, varen regirar la casa tot un matí i hi varen
trobar una escopeta de cacera, munició de l’escopeta, diners i 7 o 8 paquets de
tabac que no ho feien constar a l’acta i ells varen insistir que també ho
havien d’apuntar.
L’endemà varen detenir en Frederic i també a
l’encarregat de Can Trill en Josep Presas Orts[5]
El dia 15 de novembre de 1938, varen entrar a la presó de Barcelona. Els varen
deixar anar el 25 de gener del 1939 per la imminent entrada dels nacionals.
Al trobar que a Barcelona hi havia una desbandada
terrible, perquè era el moment que tothom fugia, hi havia incertesa i
preocupació a l’ambient i molta gent marxava cap a França, varen optar per
venir a peu des de Barcelona necessitant tres o quatre dies per fer el camí.
A Palafrugell, quan ja s’acostaven els
nacionals, els milicians volien dinamitar totes les fàbriques per tal que no
poguessin aprofitar-les, però al final i a
cops de mall, varen destruir les màquines i la dinamita va servir per fer volar
el pont de Torroella de Montgrí, ja de retirada cap a França.
Mort en Frederic a finals de l’any 1952, el seu
gendre JOAN BOY MARQUÈS es va posar al capdavant de l’empresa (principis
del 1953) juntament amb la seva esposa CATALINA DELLONDER CANTALOSELLA,
filla de Frederic, que ja feia molts anys que treballava a l’oficina.
Pels anys 60 va reconvertir la fabrica de
maquinaria pel suro en una serralleria
fins l’any 1986 que definitivament varen tancar per jubilació.
Tota aquesta història l’hem poguda escriure gràcies a la paciència d’en Jordi Boy.
Hem hagut de resumir perquè sinó, encara
hi seriem!
Tots els documents són del seu arxiu
particular.
Anna Cuesta i Montse Miró
[1] Josep (Peratallada1884-Palafrugell1967) amb 13 anys el trobem de criat amb el Bisbe de Girona (cens de 1897 Girona).
[2] A Manufacture de boites
métalliques B.Aurenty-Amiel, successeur. Marseille
[3] Enric Dillet aprofitava els
moments que anava al Fraternal per contestar-li
i utilitzava el paper oficial del centre, cartes que el nét d’en
Dellonder, Jordi Boy, encara conserva.
[4] Informació treta del Mundo
Ilustrado l’ any 1929. AMP
[5] Sembla ser que els Tallers Trill també treballaven pel seu compte d' amagat dels milicians.
Comentaris