FAMÍLIA BOY
ESTEVE BOY PUJOL (Morellàs 1887- Esclanyà 1963) d’ofici llescador treballava a la Bòbila, " Manufacturas del Corcho". Procedent de la Catalunya Nord es va casar amb MAGDALENA MARQUÉS DEULOFEU (Begur 1892- Palafrugell 1998) que també treballava en el sector del suro a Trefinos.
El seu fill, JOAN BOY MARQUÈS (Esclanyà1921- Palafrugell 2013) va fer de mosso en diferents masos de la zona de Gualta i Fontanilles.
Durant la guerra
civil el varen mobilitzar, amb només 17 anys i mig, l’any 1938 era un més de la “lleva del biberó” i li va tocar anar a
Barcelona però la instrucció militar la va fer a Alella. Ja era a les acaballes del conflicte i va tenir la sort de no haver d’entrar en
combat.
L’any 1939 entren els nacionals a Barcelona i varen fer presoners a tot el campament. Primer els varen traslladar al fossar de Montjuic i més tard els varen internar en un camp de concentració a Horta (s'hi varen estar entre 8 i 9 mesos), juntament amb altres palafrugellencs com Melitó Falqués Massoni, alies “Poca Roba”, i Pascual Pèrez Puigcerver. De tornada a Palafrugell, al cap de poc, li va tocar fer el servei militar a Barcelona que en aquell temps eren tres anys i mig. Explica el seu fill, en Jordi, que l' única cosa que en va treure de profit va ser que va aprendre a conduir cotxes i camions i això li va servir pel seu futur laboral.
Una vegada establert a Palafrugell l’any 1950 es casa amb CATALINA DELLONDER CANTALOSELLA (Pals 1920- Palafrugell 2011) de la manera més habitual que es feia en la seva època com era casament de tres parelles al mateix moment i a les sis del matí, ja que després havien d’anar a treballar (entraven a les 8). El viatge de noces va ser de tres dies, primer a Barcelona (Hotel Falcó) i després al Santuari de Montserrat.
En aquest temps va treballar de xofer del Sr.
Ros, del Molí de Pals, fins l'any 1952, any que mort el seu sogre (dels Tallers
Dellonder) i agafa les rendes del negoci.
Varen tenir un únic fill, en Jordi.
 |
| Jordi Boy, fotografia dels autors. |
JORDI BOY DELLONDER (Girona 1952)
En Jordi va néixer a la
clínica Bofill de Girona el 22 d’agost de 1952, cosa poc freqüent a l’època, ja que la
seva mare va tenir problemes en el part i la varen ingressar.
Va estudiar 5 anys a l’escola del mestre
Massoni al carrer Nou, més tard va anar a Can Fargas i finalment a un col·legi
intern, a la Salle de la Seu d’Urgell, per fer el Batxillerat.
Cada diumenges i festius feien cinema pels interns i es va
apuntar d’ajudant (així es podia estalviar un rosari a la setmana). Qui posava
les pel·lícules era un gran entès en cinematografia i així es va aficionar al
cinema, fins i tot va aprendre a fer cine.
No ha deixat mai de fer d’operador de cinema i ha passat per totes les sales de Palafrugell: el Garbí, el Victòria, el Fraternal, el Casal i actualment al Teatre Municipal. Tot i que està jubilat continua actiu d’operador, és una altra manera de gaudir del cinema.
Acabats els estudis va tornar a Palafrugell i va
treballar aproximadament uns 6 anys d’ajudant de topògraf d’en Pere Pagès.
Una vegada feta la mili, es va voler dedicar a
l’ofici del seu besavi, pescador. Va treballar en diferents barques a Palamós
normalment anava amb la Basibina[1],
anaven a la pesca del rap, pops, molles, capellans escrites... No anaven lluny
només unes 7 o 8 milles mar endins.
Alguna vegada també havia anat amb altres barques
d’arrossegament com la Maria Paris, la Solraig i
amb la Ramona amb aquestes si que sortien a pescar més enfora, entre 17 i 23
milles. Pescaven sobretot gambes,
escamarlans i peix variat.
 |
| La Basibina per la festivitat de Santa Carme. Fotografia del Museu de la Pesca de Palamós |
En Jordi Boy ha estat i és un gran observador de la vida palafrugellenca, és un bon coneixedor de la vila i de la seva gent.
Li agraïm de tot cor que comparteixi part d'aquestes vivències amb nosaltres.
[1] 12/04/2012 va ser donada
de Baixa per NAUFRAGI va partir una via d’aigua a 10 milles de la costa. Està
enfonsada a 140 metres de profunditat. Els seus tres tripulants varen ser
rescatats. Informació de la Web del Museu de la Pesca de Palamós.
Comentaris