PAQUITA CABEZAS SABATER – IN MEMORIAM
Els seus pares eren en Doro Cabezas Galan de Palamós i la Mercè Sabater Mallart de Palafrugell.
Va anar a l’ escola de “les monges” al Vedruna. Durant la Guerra Civil, amb els seus pares, es va traslladar a viure a Mataró tornant a Palafrugell a l’acabar la guerra.
Des de molt joveneta va treballar d’ajudant de
dentista del Dr.Joan Mozo.
Aquells anys compaginava la feina amb aprendre
de cosir, fer teatre al Casal i participar a les activitats d’Acció Catòlica.
El 1956 es va casar amb Josep Piferrer Rigall i
es va traslladar a viure al carrer de la Caritat a Cal Cisteller
D’aquest matrimoni en varen néixer tres fills: en
Ramon, l’ Anna Maria i la Glòria.
Durant molts anys la Paquita va compaginar les
tasques de la llar amb el treball de fer seients de reixeta, que era l’única
part que es va conservar de la cistelleria de la família Piferrer.
També va formar part durant molts anys de la
Coral Mestre Sirés, li encantava fer ganxet i patchwork i amb en Josep varen gaudir
molt els anys de la jubilació viatjant per tot arreu.
La Paquita va morir el passat 22 de juliol a
casa seva al carrer de la Caritat.
Ha estat una dona molt amable i discreta i una
bona veïna per tothom que ha viscut al carrer de la Caritat.
La Paquita caracteritzada per una obra de teatre.
Les fotografies són del seu álbum familiar, propietat de la família Piferrer Cabezas.
Moltes gràcies.
[1] La cistelleria Piferrer la va fundar l’avi Enric Piferrer Bosch l'any 1925 i Josep Piferrer Rigall la va continuar fins més endavant que va anar a treballar de comptable en diverses empreses del poble fins que es va jubilar l’any 1993.Tot hi treballant fora de casa va continuar fent reixeta base i respatller de cadires i butaques amb l’ajut de la seva dona Paquita Cabezas.
Comentaris
La Paquita, a més, ha estat la darrera persona viva que està pintada a l'església Sant Martí de Palafrugell, doncs la meva mare Lluïsa (que també hi està pintada) ens va deixar el passat mes de gener d'enguany.
Se'ns està anant tota una generació; la dels 90 i cap amunt i amb això vol dir també que se'n van molts records, sobretot els de la memòria viva i aviat ja només quedarà l'escrita.
La Paquita va ser una gran dona, bona persona i riallera com ningú. Mai la vaig veure enfadada. Descansa en Pau, estimada Paquita.