Josep Ferrer Mascort, advocat, escriptor i jutge municipal


Josep Ferrer Mascort.Foto: Jaume Ferrer Massanet. AMP
Una de les activitats del dia de Sant Jordi d’aquest 2026 és la col·locació d’una placa a la casa natal d'en Josep Ferrer Mascort, al carrer de la Caritat número 49. Els primers propietaris d’aquesta finca foren els Olivós, d’ofici mariners, boters i tapers, però que amb el pas dels anys esdevingueren una família de pes a la nostra vila. Posteriorment la finca passà a mans del seu descendent l’advocat, articulista i escriptor Josep Ferrer Mascort. Feia molt de temps que demanàvem un reconeixement pel “mestre” de Josep Pla segons que ell mateix va admetre.


Josep Ferrer va néixer a Palafrugell el dia 21 d’abril de 1875. Era fill de Melcior Ferrer Olivós i Teresa Mascort Bonet, (1834-1908). Va néixer i viure al carrer de la Caritat, 49, a la casa familiar, juntament amb els seus germans Pere (taper) i Anna (mestra)[1].

En Melcior va ser director de la Caixa d’Estalvis de Palafrugell i a la seva època va ser una persona molt ben considerada.

En Josep cursà els estudis elementals a l’Acadèmia Palafrugellenca, i anà a Barcelona per cursar la carrera de dret.

Personatge de gran cultura, va mostrar un especial interès per la filosofia, sobre tot l’alemanya, sent especialment apassionat d’Arthur Schopenhauer i de Friedrich Nietzsche[2]. Això influencià en el seu caràcter.

Va exercir sempre d’advocat, obrint el seu despatx a la casa natal. Segons la premsa, l’any 1915 obriria un altra bufet a la Bisbal, en el carrer dels Arcs (sota les Voltes?), amb atenció al públic només els divendres, dia de mercat setmanal. El 22 de novembre de 1907 va ser nomenat jutge municipal de Palafrugell, feina que exercí els anys 1902,1905 i 1907.

La seva família era coneguda pels Olivós, i a ell li deien “el Jutge”.

Pels seus escrits a la premsa va utilitzar diferents pseudònims[3]: Anco Marcio, Licenciado Cedillo, Galdosià Doctor Centeno, Félix de Montemar, Eriberto Campanella, entre d’altres.

Professava humanitats a l'Acadèmia Palafrugellenca. Conegué molts alumnes de la Acadèmia que ja grans gaudiren de la seva conversa en les tertúlies sobretot en el Club 3 x 4, entre ells, l’Octavi i l’Enric Frigola Girbal, amb qui, a més de ser veïns i amics també els assessorava professionalment.

Portada del llibre Intantànies. Col·lecció Frigolet

Segons dèiem al llibre El carrer de la Caritat i la placeta d’en Bou, com escriptor va començar fent d’articulista a La Imparcialidad (1896), diari de dretes i els seus escrits tractaven sempre sobre economia. Posteriorment va ser redactor de La Crónica (1903) i va deixar la redacció quan el periòdic en la seva segona època prengué un aire republicà i catalanista.

El 1905 fou col·laborador de la revista cultural Emporium, on hi participaven el bo i millor de les lletres catalanes de l’època com Joan Maragall entre d’altres.

Pla el considera el seu mestre i diu de Ferrer: "En totes les branques del saber i en tots els actes de la vida, va ser un avançat, un àcrata, un anarquista per aristocratisme”,  i diu que la seva vida fou la d’un bohemi de poble de tipus intel·lectual.

Finalment va fer de redactor en cap del setmanari regionalista Baix Empordà, propietat de l’industrial surer Joan Miquel Avellí, on publicaria Les Instantànies, que escrigué puntualment fins al final dels seus dies.

Anunci a la premsa al setmanari Germanor 1915. AMP

Va morir a Palafrugell l’any 1918, només tenia quaranta tres anys.

L’any 1921 Publicacions Empordà va publicar el llibre Instantànies, que aplegava els seus articles del setmanari.

Durant la Segona República, l’any 1931, el carrer de les Quatre Cases va prendre el seu nom, però en acabar la contesa civil l’any 1939 va ser restituït el nom d’origen.

Des del carrer de la Caritat fa molts anys que reivindicàvem aquest reconeixement públic per això donem les gràcies a les persones que han treballat per fer-ho possible, però continuem reivindicant la posada de plaques d’informació a altres cases sigui perquè han estat seu de llocs oficials o importants o perquè els personatges que hi ha viscut han aportat quelcom a la història de la vila.



[1] Va ser directora d'una escola privada al carrer Botines. També fou mestra i directora del Patronat d'Obreres de Palafrugell que donaven servei educatiu voluntari per a les dones treballadores.

[2] Nota Biogràfica del llibre Instantànies. Publicacions Empordà 1921

[3] ABARCA, PURI . L’edat d’or del periodisme a Palafrugell. Ed. Ajuntament de Palafrugell- Diputació de Girona 2021

Comentaris