ANTOLÍ TARRATS MAYOLA


Antolí Tarrats. Fotografia propietat d'Enric Tarrats

 Antolí va ser un gran mestre, un important pedagog i un valuós escriptor.

Neix al nostre carrer el 24 de novembre de 1904 on vivia la família en el número 72.

És una casa amb molta història, a finals del 1800 era propietat de la senyora Catalina Sagrera esposa de Espiridión Mayola d'ofici taper, en aquella època hi va ser de lloguer la Duana Marítima. Posteriorment l'hereta Adelaida Mayola Sagrera casada amb Pau Tarrats Cullell, d'ofici taper que hi viu amb els pares i hi té una petita fàbrica de taps, com així consta en els censos del moment (Arxiu Municipal de Palafrugell). L'any 1947 la família es ven la casa i passa per diferents propietaris fins que la compra la família Arcas.

Fotografia fons particular Frigolet.

ANTOLÍ TARRATS MAYOLA  era fill[1] d’en Pau Tarrats Culell de Darnius, carrador d’ofici  i l’Adelaida Mayola Sagrera, palafrugellenca, qui els conegueren ressalten que eren molt bona gent. Destaca des de ben jove en dues facetes: escriptor i mestre. La seva dedicació a escriure li fa ser reconeguda en diferents Jocs Florals, i la de mestre li va permetre ser innovador en incorporar els corrents europeus en la docència, implementant una pedagogia innovadora i revolucionària per la seva època.

A la vessant d’escriptor cultiva diferents estils, prosa i vers amb influències a vegades modernistes, a vegades romàntiques. Segons en Joan Frigola, del carrer de la Caritat,  l’Antolí va escriure una monografia sobre els lladres de Can Frigolet (Frigolet del Brugar) a la casa pairal d’Esclanyà dels seus avantpassats.                                                                          Publica en diferents revistes com ara al Baix Empordà, articles i sobre tot poemes; a la revista de l'Associació d'Autors de la Ploma també poemes; a la revista Marinada publica contes (Maria Elena, L’amor que torna, entre d’altres); o al Bloc Calendari Manelic, un relat costumista "La cacera de l'isard"[2].També fa escrits pedagògics al Butlletí dels mestres amb articles entre els anys 1933-1937, autor també del llibre Siluetas de grandes mujeres, un impuls dels valors creatius a la tasca docent..

Va estudiar de mestre a Girona, l’any 1921 va ser a l’escola Pública de Palafrugell [3], posteriorment va fer de mestre a Lloret de Mar, a l’escola parroquial, a Palamós i a Benés,  l’Alta Ribagorça, i l'any 1934 el trobem formant part del grup de mestres del Patronat de Barcelona. 

Va ser alumne del pedagog Josep Barceló i Matas que més tard li fa de tutor, junt amb Alexandre Galí a l’escola activa, amb un ensenyament renovat, un trencament total amb l’ensenyament tradicional.

Les seves activitats amb l’alumnat, en els espais escolars i les diferents àrees d'aprenentatge li fan referent en algunes publicacions professionals així com en presentació d’experiències  escolars mitjançant Projectes, com per exemple a l’Escola d’Estiu de 1930 on va presentar el Projecte sobre la Construcció d’un castell de guix i va escriure un interessant diari.

Foto extreta del web  https://cuantica20.com/ca/activitats/literatura2#&gid=1&pid=1

El seu mestratge en potenciar les capacitats creatives, organitzatives i d’aprenentatge dels alumnes es mostra en articles educatius com en el Butlletí dels Mestres del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya:


- Un assaig d’escola activa en un poble rural. Butlletí dels M núm. 88 (155 1933)

- El nostre concurs mensual de composicions. Publicat al núm. 106 any VI 15-4-1934)

- Un aspecte de l’ensenyament actiu de la geografia. Publicat en el núm. 118 any VI 15-12-1934.

- Les excursions escolars com a centres d'interès. Publicat al núm. 124 any VII 15 -3-1935.

- Les visites a les exposicions d'art. Publicat al núm. 130-131 any VII 15 de juny i 1-7-1935.

- El cinema a l’escola, IV. Publicat al núm. 137 any VII 1 de desembre de 1935.

- Un estudi escolar dels sistemes de comunicació. Publicat al núm. 152 any VIII 15-11-1936

- El sentiment estètic dels alumnes, Publicat al núm.158 de 15 novembre 1936.

-  Sempreviva ((Butlletí dels M. a Cassià Costal). Publicat al núm. 161/162 any IX, 1 i 15 -2-1937.

El seu llibre Siluetas de grandes mujeres [3]escrit a la postguerra (1945), és un proposta pedagògica per fomentar i posar en pràctica la participació entre mestre i alumnes. El model pren com exemple el treball rigorós que la dona, a l’àmbit vocacional, ha dut a terme en el decurs del temps a tot l’espectre del coneixement intel·lectual. A cada silueta se exposen, en poques i ben acurades frases, els aspectes que puguin atreure l’atenció dels alumnes. Essent la seva finalitat el desenvolupament intel·lectual de la mainada, en l’àmbit d’una societat culta, moderna i socialment justa.


El seu fill ens ha fet arribar una carta, que desconeixíem, escrita pel Sr. Joan Frigola, explicant alguns records que tenia de la família. 




Va morir jove, als 41 anys. Tal com esmenten diferents autors[5] que s’han apropat a ell i a la seva obra, l’Antolí Tarrats i Mayola es mereix un estudi a fons i un reconeixement de la seva aportació a l’escola moderna.
Ha estat un personatge il·lustre del nostre carrer.



Anna Cuesta i Montse Miró

*Les fotografies son tretes de la web del seu fill Enric Tarrats, amb el seu permís.

[1]És pare de l’escriptor  Enric Tarrats Bierge (enginyer aeronàutic i Doctor en Economia Aplicada). En una de les seves novel·les El Legado de Anne Bonny fa sortir el Carrer de La Caritat.

[2]Totes les seves publicacions en el web  https://cuantica20.com/ca/activitats/literatura2#&gid=1&pid=1

[3]Busquets i Biernés, Joan i Molero Parals, : L’Ensenyament a Palafrugell. Ajuntament de Palafrugell i Diputació de Girona,  1993, Col.lecció QdeP núm.1, pàg 97

[4] Resum de l’Editorial Sunya http://www.editorialsunya.com/tarratsc.html.

[5]  XARGAY i OLIVA, Xavier. Escriptors a Palafrugello ruta planera per les seves vides,obres i miracles, de 1880 a 1936. Edita Ajuntament de Palafrugell i Diputació de Girona, 1999 QdeP núm 7, (pàgina 137) 

*DOMENECH i MONER. L’ensenyament a Lloret de Mar (1599-1936) veure pàgines: 182, 187, 190, 193, 203. i

*Domènec Moner. Un compositor Lloretenc. Pàgina 40.

*Lliçons generals, credos particulars (biografia del mestre Josep Bonay) Escola Pública Torres Jonama. Ajuntament de Palafrugell pàgines 21 i 22.

Comentaris

Quina descoberta aquest personatge. Et quedes amb les ganes de saber més d'ell, de què va fer i quins varen ser els seus mètodes.
Certament, durant la República en aquest país s’havia intentat de dotar a l’estat una xarxa d’escoles públiques de qualitat amb diversos projectes i mètodes innovadors per combatre la incultura i l’analfabetisme incessants. A més, una part important del magisteri públic català, es va comprometre activament a favor de la seva política renovadora en el camp escolar. Però, de cop amb l'inici de la Guerra Civil, ja tot es va esvair i ja no hi va haver temps de desenvolupar més projectes sinó una absoluta renovació del magisteri públic català que va comportar l’exili forçós i l’empresonament de molts mestres i qui sap si el mestre pedagog Antolí Tarrats Mayola ho va viure en primera persona...
Un gran article, ben escrit i documentat. Us felicito de veritat!
Enric Tarrats ha dit…
Molt agraït Maria pel teu comentari sobre el meu pare. Ell ha estat sempre una referència, un ideal al llarg de la meva vida. Felicito a les dues autores pel seu treball de recerca rigoros i molt acurat.
Senyor Enric, moltes gràcies per la seva resposta. Certament valdria la pena fer-ne una investigació més a fons i poder publicar-ne un llibre.
Molt boniques les seves paraules d'admiració cap al seu pare.
Rebi una cordial salutació.

Entrades populars d'aquest blog

JOSEP GRANÉS HOSTENCH (1915 – 1982)

ON EREN, ON SÓN LES DONES?

L’INICI DE L’ ATLETISME A PALAFRUGELL.