EL VEÏNAT DEL CARRER DE LA CARITAT A PALAFRUGELL

La Paquita va néixer a Palafrugell al carrer del Progrés, el 16 de juny de 1929. Els seus pares eren en Doro Cabezas Galan de Palamós i la Mercè Sabater Mallart de Palafrugell. Va anar a l’ escola de “les monges” al Vedruna. Durant la Guerra Civil, amb els seus pares, es va traslladar a viure a Mataró  tornant a Palafrugell a l’acabar la guerra. Des de molt joveneta va treballar d’ajudant de dentista del Dr.Joan Mozo. Aquells anys compaginava la feina amb aprendre de cosir, fer teatre al Casal i participar a les activitats d’Acció Catòlica. El 1956 es va casar amb Josep Piferrer Rigall i es va traslladar a viure al carrer de la Caritat a Cal Cisteller [1] . D’aquest matrimoni en varen néixer tres fills: en Ramon, l’ Anna Maria i la Glòria. Durant molts anys la Paquita va compaginar les tasques de la llar amb el treball de fer seients de reixeta, que era l’única part que es va conservar de la cistelleria de la família Piferrer. També va formar part durant molts anys de la Coral Mestre S

La Maria Gràcia ( Palafrugell 1941)   és l’única persona viva, actualment,  que viu i va néixer la Placeta d’en Bou (ara carrer de Pals). Ens explica que de ben petita jugava i corria per can Ral, una de les cases que tenia l’antiga fàbrica “Manufacturas del Corcho” [1]  per als treballadors.  El seu avi, Frederic Ral, treballador d’aquesta empresa vivia en una d’elles [2] , era el conserge i qui controlava el dipòsit d’aigua (pujava tres vegades al dia a “la torre modernista”) ja que d’aquí proveïen d’aigua a l’empresa, quan encara no n’hi havia aigua corrent a les cases. A més a més, els diumenges ordenava el magatzem i fins i tot li quedava temps per ensenyar a nedar a les filles del propietari (Joanet Màrio), era un home que servia per a tot... El pare, Laureà Boera Rius casat amb Flora Ral Ferrer, era mecànic de l’empresa d'autobusos Sarfa. Més tard va entrar a treballar a l’Armstrong on feia de mecànic ajustador de les màquines i aprofitava, quan podia, per arranjar màquine

Jaume Isern, ens has deixat! Gràcies per haver estat tot aquest temps amb nosaltres i ser el nostre amic i company. Gràcies per haver compartit tantes anècdotes, vivències, amics... Gràcies per les fotografies que ens has deixat pel projecte que portàvem en comú. Gràcies per tota la recerca que has fet sobre el carrer i que ja no podràs veure acabada però hi hauràs deixat una gran empremta. Et recordarem sempre. Descansa en pau. Ramir, Anna i Montse

A l’Arxiu Municipal tenen un Capbreu, procedent d’una donació de la casa pairal de la Família Mascort – Llach (del carrer de les Botines).  Qui primer va considerar que no podia ser de la família Mascort va ser en Jaume Isern, ja que al consultar-lo anava trobant indicis que no pertanyien a la família i vàrem decidir investigar-ho. En aquesta recerca, ens hem centrat en  la història dels Mascort,  el contingut,  en les dades   i en l'escriptura del llibre.  Breu Història: La família Mascort la trobem des de molt antic en els censos i padrons de Palafrugell [1] , tot i que hi ha diferents branques: una al Padró Gran [2] , una altra al carrer Caritat, al carrer de les Botines i segurament alguna més. Des del 1500 els trobem en oficis diversos: barriler, pagesos, mestres corders, espardenyers, taverners, hostalers, traginers, recaptadors d’impostos, procuradors, clergues, escriptors, músics i apotecaris, entre d’altres.  Amb grans propietats, camps de conreu i peces de bosc, tan

En Jordi Boy Dellonder [1]   és un bon coneixedor de Palafrugell i del veïnat. El seu ofici principal ha estat la pesca [2]   però mai ha deixat de fer d’operador de cinema havent passat per totes les sales de Palafrugell: el Garbí, el Victòria, el Fraternal, el Casal i actualment al Teatre Municipal. El nostre soci Jaume Isern, amic seu i company en el cineclub ens explica que de sempre, en Jordi manté una memòria prodigiosa, extraordinària, que recorda totes les pel·lícules, el dia i hora en que es varen passar per les diferents sales de Palafrugell i porta un registre on hi posa totes les dades cinematogràfiques. És una persona molt culta capaç de relacionar successos de Palafrugell amb la història europea o mundial. A part del cinema i la història també domina molts altres temes, és molt bon conversador. Recorda tot el que en el seu moment li explicava la seva àvia, quan era petit. Imagineu-vos la quantitat d’històries i anècdotes que té per explicar. A part ha tingut cu

És un relat escrit per la Maria Elena Horiuel, filla de l’Elena Mató. L'Elena amb 17 anys   L’Elena Mató Deulofeu, l’Elena de l’Estrella, va néixer al carrer de Palamós el dia 8 de març de l’any 1927. El seu pare era en Claudi Mató Vila, pagès, de can Mina dels Torrents, i la seva mare la Maria Deulofeu Frigola, modista, de can Morella del Bruguerol. Al cap d’un any d’haver nascut l’Elena va tenir un germà, en Pere, amb qui sempre ha estat molt unida. El mas de can Mina no donava per viure dues famílies, i en Claudi, que era l’hereu i un xicot espavilat, ja feia temps que buscava altres feines de mitja jornada sense deixar les tasques de pagès. Va estudiar per correspondència i va obtenir el títol de tècnic en reparació de ràdios l’any 1934, va ser el primer de tota la província i li arribaven ràdios espatllades per arreglar de tot arreu. També estudiava francès als vespres i llegia àvidament tots els llibres d’història, de viatges i de biografies que podia aconseguir. Va

Breu història de CA L' ENDAL Al final de tot del carrer Caritat nº 86 hi ha la casa dels arcs, que antigament havien estat tres cases de cos independents que passaren a dues. S’observa, a simple vista, perquè mantenen el mateix ràfec, tot i que n’hi ha una que no té arcada per les modificacions que segurament es varen portar a terme, en el seu moment, per poder tenir porta i finestra a la planta baixa. Aquesta casa, coneguda per ca l'Endal, ha evolucionat com totes les cases del carrer. Primer de tot hem de dir que formaven part de les cases de la família Poch (de la Font). Segons els registres municipals [1] . Els Poch-Avellí-Girbau eren propietaris de 6 cases en aquest indret i arribaven fins a la Font [2] . Ells vivien a la casa nº 78 (actual) i les altres cases les llogaven. Rosa Poch Avellí, ho tenia llogat a l’Eudald Trilla per una taverna, en aquella època era impensable que ho pronunciessin bé i va quedar per sempre com a Ca l'Endal.  Tot i que després varen ha