EL VEÏNAT DEL CARRER DE LA CARITAT A PALAFRUGELL

És un relat escrit per la Maria Elena Horiuel, filla de l’Elena Mató. L'Elena amb 17 anys   L’Elena Mató Deulofeu, l’Elena de l’Estrella, va néixer al carrer de Palamós el dia 8 de març de l’any 1927. El seu pare era en Claudi Mató Vila, pagès, de can Mina dels Torrents, i la seva mare la Maria Deulofeu Frigola, modista, de can Morella del Bruguerol. Al cap d’un any d’haver nascut l’Elena va tenir un germà, en Pere, amb qui sempre ha estat molt unida. El mas de can Mina no donava per viure dues famílies, i en Claudi, que era l’hereu i un xicot espavilat, ja feia temps que buscava altres feines de mitja jornada sense deixar les tasques de pagès. Va estudiar per correspondència i va obtenir el títol de tècnic en reparació de ràdios l’any 1934, va ser el primer de tota la província i li arribaven ràdios espatllades per arreglar de tot arreu. També estudiava francès als vespres i llegia àvidament tots els llibres d’història, de viatges i de biografies que podia aconseguir. Va

Breu història de CA L' ENDAL Al final de tot del carrer Caritat nº 86 hi ha la casa dels arcs, que antigament havien estat tres cases de cos independents que passaren a dues. S’observa, a simple vista, perquè mantenen el mateix ràfec, tot i que n’hi ha una que no té arcada per les modificacions que segurament es varen portar a terme, en el seu moment, per poder tenir porta i finestra a la planta baixa. Aquesta casa, coneguda per ca l'Endal, ha evolucionat com totes les cases del carrer. Primer de tot hem de dir que formaven part de les cases de la família Poch (de la Font). Segons els registres municipals [1] . Els Poch-Avellí-Girbau eren propietaris de 6 cases en aquest indret i arribaven fins a la Font [2] . Ells vivien a la casa nº 78 (actual) i les altres cases les llogaven. Rosa Poch Avellí, ho tenia llogat a l’Eudald Trilla per una taverna, en aquella època era impensable que ho pronunciessin bé i va quedar per sempre com a Ca l'Endal.  Tot i que després varen ha

Eulàlia Fernández. Fons Pere Arcas   Els avis, Pedro Martínez   i Eulàlia Fernández Castillo, coneguda com la “Mayorala” [1] , eren procedents de Atalaya del Cañavate [2]  on eren pagesos propietaris i l’avi portava l’alcaldia del poble. Van tenir cinc fills: l’Antònia, l’ Enriqueta, l’ Anselma, en Santiago i en León.  Quan va esclatar la guerra civil per a la família va canviar tot ja que les terres que eren de cultiu i productives els “nacionals” les varen expropiar i salar per fer un camp d’aviació degut al lloc estratègic on es troba el poble [3] . Les tropes es van instal·lar a les dependències de la “Hacienda” on no va sobreviure cap animal de la granja ni tampoc cap sac de provisions. Més endavant els militars varen abandonar la granja però les terres varen quedar improductives i la família no tenia diners per reconvertir la situació.                                                 Ens explica en Pere, el nét, durant la guerra varen fer presoner l’avi Pedro per negar-se a

El matrimoni format per Josep Forgas Mató (cirurgià de Palafrugell) i Margarida Cruanyas Frigola, van tenir 8 fills: Rafel (1819), Marta (1820), Maria (1822), Ignàcia (1824), Mª Dolors (1826), Brígida (1828), Joan (1830) i en Martí (1833). Joan Forgas, fotografia Jaume Ferrer Massanet.AMP. JOAN FORGAS CRUANYAS (Palafrugell 1830-1912) que havia viscut al carrer de Pals, tots els seus descendents han habitat a la casa nº 9 del nostre carrer. Joan es va casar amb Victoria Giralt, primera llevadora titulada municipal i a partir d’aquest matrimoni va començar una nissaga de llevadores oficials [1] a Palafrugell, set d’elles al nostre carrer. En Joan Forgas va ser el primer fotògraf palafrugellenc reconegut en els principis de l’art de la imatge, gran professional (sobre tot retratista), va ser cofundador de la primera societat fotogràfica de Palafrugell [2] . Va dedicar més de quaranta anys a la fotografia compaginant-