EL VEÏNAT DEL CARRER DE LA CARITAT A PALAFRUGELL

          Novel·lista, pintora, polifacètica   La Núria Masot [1] neix a Palma de Mallorca l’any 1949, on vivien els seus pares per motius de feina, als cinc anys es traslladen a Barcelona. A la Ciutat Comtal estudia i més tard treballa de periodista en el Diari de Barcelona, a Radio Barcelona i també a l’Enciclopèdia Catalana i a l’Editorial Bruguera.   Sempre s’ha mogut en el món de la cultura i l’art amb una gran capacitat creadora. Emprenedora i tenaç ha liderat diferents projectes en el món de les arts.   Molt vinculada al teatre va fundar la Companyia Roba Estesa [2] , essent actriu i directora de teatre a la sala Cúpula Venus a les Rambles de Barcelona des de l’any 1979 al 1986. Aquesta companyia era un grup de carrer, d'animació, que feia un teatre que parlava de la gent, dels seus interessos i preocupacions, era un espai d’idees amb projecció popular. Les obres les creaven conjuntament els membres del grup en les quals la música ocupava un lloc important. Van passa

  És ben conegut allò de: ja ens pensàvem que ho havíem vist tot! Avui, divendres 18 de març, de bon matí en ha fet sortir de casa un gran soroll, primer no n’hem fet cas ja que fa dies hi ha obres en una casa més avall de la Fonda de l’Estrella. Al final per fer el xafarder, hem estirat el coll i quin ensurt mare meva !                                                                          “UN CAMIÓ FORMIGONERA”   reculant des dalt del carrer de La Caritat, si, ho heu entès bé! Tothom coneix el carrer: circulació restringida amb càmera, carrer estret i corbat, voreres altes... Doncs! repeteixo, camió "CUBA" formigonera, d’aquests que en diuen de 4 eixos ha entrat de culs per el Carrer Torres Jonama i ha reculat per tot el carrer de la Caritat, de punta a punta, fins arribar a la casa nº 65, per portar formigó per una piscina! Ha anat pels pèls de carregar-se les balconades del S. XVIII de Can Frigolet! Una casa  

En l’Espanya dels àustries existien unes fronteres exteriors amb França i Portugal, però a més existien una sèrie de fronteres interiors que provenien de la divisió peninsular dels regnes de Castella, València, Mallorca, Aragó i els territoris forals del País Basc i Navarra. A partir del 1700, es va imposar la filosofia econòmica borbònica que es fonamentava en la condició d’un estat centralista més deslligat de l’oligarquia del regne del que havien fomentat els àustries d’Espanya. Segons la doctrina borbònica a mercès de la riquesa i la prosperitat del país la monarquia es garantia el progrés, i era l’existència de les duanes internes la que impedia el creixement del mercat. A partir de 1714 va aplicar la política de suprimir les fronteres entre Castella i els altres regnes peninsulars, i tres anys més tard traslladava els controls duaners dels ports secs als ports de mar. Catalunya va ser durant el segle XVIII la regió amb el major desenvolupament econòmic d’Espanya que va desplega

Les primeres not í cies que trobem del carrer s ó n del l ’ any 1333, com un nou ve ï nat sorgit fora muralles, al llarg del segles hi ha const à ncia escrita de fets esdevinguts com per exemple l ’ any 1567 que   es cita el carrer de la Caritat per la defunció, el dia 11 de maig, d’en Miguel Galí, paraire (cardador de llana). A l'Arxiu Municipal de Palafrugell trobem  notícies, de  la premsa escrita,  sobre el carrer en  el S.XIX . Les notícies més freqüents que trobem estan relacionades amb l’aigua.  Núria Arbat i Josep Oriol Granés, en el seu llibre Palafrugell i l'aigua, expliquen el com i el per què dels seus efectes en el carrer: La petita carena de turons de Les Torretes divideix les dues grans conques hidrogràfiques. Al nord hi tenim la conca de la Riera Grossa i al sud la conca de l’Aubi, que recull les aigües que travessen Palafrugell. Molts torrents han desaparegut sota l’asfalt i el ciment, però en un dia plujós veiem el carrer de la Caritat convertit en rier

  Al nostre carrer, la ràdio també ha tingut el seu protagonisme. En primer lloc hem de parlar d’en Claudi Mató  que havia estudiat per a tècnic de ràdio [1] i tenia el taller al carrer Palamós, nº 18, on vivia amb la seva esposa Maria Deulofeu i la seva filla Elena. Més tard compraria l’edifici de la Fonda l’Estrella que la portava la Maria, i a finals dels anys quaranta en Claudi va posar una serreria  al pati, compaginant els dos negocis alhora fins als anys cinquanta.   Més endavant ja publicarem un article més extens sobre la Fonda l'Estrella ja que és un dels edificis amb més història del carrer. L’altre era en Joan Pasqual Martí de la casa nº  80 , el seu fill en Joan Pasqual Carbonell ens ho explica: - El meu pare era lampista, amb empresa pròpia. Durant la guerra civil li varen col·lectivitzar el negoci i no li varen tornar mai per això va entrar a treballar a FECSA, a la vegada va començar a estudiar per a tècnic de radio i va posar una botiga al carrer de la Caritat

  La idea de fer un estudi sobre el carrer de la Caritat ens va engrescar de seguida. Fer un a investigació històric a és un repte apas s ionant per què conèixer el passat ens permet entendre el pr esent i construir un bon futur . Dur a terme el treball de camp, entrevistes, visites a arxius, consulta de bibliografia, etc, ens ha possibilitat endinsa r-nos en la història del carrer i en les vides de les persones que hi han viscut, esbrinant fets i històries interessants. A l a nostra recerca 1 no hem trobat dades de dones per a poder fer una biog r afia seva fins el segle XIX. La història escrita que trobem fins llavors é s sobre homes i fets en els que intervenen homes. I les dones, o n eren? On són les dones? Per què no surten a la història d’aquest s segles?   Dones i nenes proveint-se d’aigua per la llar a la font, a la dreta entrada al carrer Caritat. Fotografia cedida per Salabert Fotos Malauradament f ins el S.XVIII, en e ls arxius de naixe